LES TEVES PIGUES CRUIXENTS
SE M’AMAGUEN ENTRE LES DENTS
EL TEU COLOR VERMELL
EM FA SENTIR MOLT BELL
EL GUST DEL MELÓ
SEMBLA DE MELICOTÓ
ÉS UNA FRUITA POTENT
QUE NO ET CAP A LA MÀ
I A LA TAULA ESTÀ PRESENT,
DURANT TOT L’ESTIU
PER GUARDAR
TOTES LES HORES DEL DIA
LA PELL DE LA SÍNDRIA
LA CIRERA ÉS MOLT RODONETA
PERÒ ALBERCOC RIMA AMB COC
Jordi Notingher 2n d’ESO
A vegades hi ha moments que no necessiten paraules, 
tot es pot aclarir amb una mirada.
Una mirada intensa, una mirada sincera.
Els ulls plens de gotes que brillen com diamants,
en ells es reflecteixen
la por, la tristesa,
la ràbia, la pena…
Aquests sentiments,
causats per no voler acomiadar-se.
Acomiadar-se d’aquella persona tan important,
la que et treia tots els somriures,
qui feia que cada dia fosc es convertís en clar
i qui et donava les ales per poder volar.
Però finalment t’acabes oblidant d’aquells records,
els que ningú et podia tornar.
I vas a buscar una nova aventura,
la que et pugui omplir aquell buit que se’t va quedar.
Monica Garcia 2A4
PRIMER PREMI DE POESIA, Categoria 2
Plorant a l’habitació,
sota el llit es refugiava,
no era la primera vegada
que anava amb una ma marcada.
Ella plorava i plorava
però ningú la consolava,
s’havia volgut escapar
d’una altra bufetada.
Per desgràcia la vida és injusta
per desgràcia hi ha gent dolenta
per desgràcia hi ha gent que tusta.
Marxa tristesa, soc valenta!
Amb tu: por, soledat, incertesa,
amb tu: maldat i tristesa.
Sense tu, tornaré a viure,
sense tu, tornaré a somriure.
NÚRIA RUPIÀ, 2A3