Un dia més, estic molt cansada i confosa, no aconsegueixo recordar la nit anterior, però estic segura que aquesta no és la meva habitació.

És estrany, res del que veig és meu, l’habitació, el llit, les fotos, la roba, ni el meu reflex al mirall! Sóc una altra persona! Només reconec el meu diari digital, miraré en ell i buscaré què em va passar ahir.

“2 de gener de 2018, 7:30

M’acabo de despertar i haig de preparar-me per anar a l’institut, i ràpid perquè sinó arribaré tard.”

“2 de gener de 2018, 8:15

Estic a punt d’entrar a classe i estic molt nerviosa, és el primer dia de batxillerat…”

Això no em serveix de res, he de mirar més endavant.

“2 de gener de 2018, 16:30

L’Andrea m’ha convidat a la seva festa d’aniversari, tinc moltes ganes d’anar-hi, però no ser si la mare em deixarà i el pare està treballant, no el puc trucar, hauré de preguntar a la mare.”

“2 de gener de 2018, 19:00

Després de molt insistir ho he aconseguit, la mare em deixar anar-hi, a canvi jo hauré d’ordenar la meva habitació. Tinc tres hores per ordenar l’habitació i preparar-me.”

“ 2 de gener de 2018, 21.55

Queden cinc minuts fins que l’Andrea i el seu amic arribin, després anirem a la mansió del seu pare. Ja estan aquí, marxo”

Puc recordar l’Andrea, però no el seu amic.

“3 de gener de 2018, 00:30

M’ho estava passant genial a la festa, però estic morta, ballar cansa molt. Per això he sortit a la terrassa, acabo d’arribar. Hi ha unes vistes meravelloses, he fet moltes fotos i les he arxivat a la memòria del diari.Algú s’està apropant a mi molt ràpid, porta alguna cosa a la mà, sembla un ganivet…”

No!! Per què es talla aquí? No ho entenc… Aux! Quin cop! Segur que em sortirà un morat. Un moment, tinc com una marca al pit sembla d’un ganivet… Ostres! Ja ho recordo! L’amic de l’Andrea, el seu cotxe… Ha sigut ell! Ell m’ha matat…

Així va ser com vaig descobrir el secret que hauria de guardar tota la vida, que per mi seria molt, molt temps, diguem que eternament…

No soc com els altres humans, quan moro o em maten revisc, però no torno al meu cos soc una persona diferent amb habitació, amics i família diferent. Les úniques coses que conservo són els meus rècords, les marques o ferides per les quals moro i el meu diari.

Alexandre Contreras, 2A5