Sis lletres, una paraula, un sentiment, un esport, una passió, la meva passió. El futbol per mi nom,es te una paraula: VIDA. Porto jugant des que tenia tres anys, i a poc a poc he anat evolucionant. Vaig començar a jugar amb un equip masculí que es deia La Penya Barcelonista. Al principi, jo no era molt bona, no era molt ràpida, tenia por quan em passaven la pilota, xutava amb la punta i em feia sang a l’ungla del dit gros del peu. Amb el temps, vaig aprendre a tenir resistència, a xutar fort la pilota, i a no tenir por de res. Amb el temps m’he anat canviant d’equip, quan em vaig cansar de jugar amb els nens, em vaig canviar a la penya barcelonista femení, però no acabava d’estar contenta, ja que jugava amb nenes que tenien quinze, setze i fins i tot divuit i clar com jo tenia deu anys…Però en realitat no era del tot dolent, ja que les altres jugadores no em veien venir i els i podia treure la pilota amb facilitat, ja que a les altres nenes els i feia por fer-me mal perquè era molt petita. Quan va passar un any, l’equip es va desfer i vaig descobrir que dos equips femenins buscaven nenes, un no se com es diu però l’altre era el Santa Susanna. Vam fer una reunió amb el president del club, i com em va parlar molt bé de l’equip, vaig anar al Santa Susanna. Ara ja porto dos anys , i he aprés moltes coses, com per exemple: vaig aprendre a trepitjar la pilota, regatejar millor… I per acabar, el meu somni és poder arribar al FCB i dedicar-me tota la vida al futbol.