Les teves planes semblen

immensos camps de cotó,

quan els pins es refreden,

quan els rius perden el seu so.

 

La majestuositat

de les blanques muntanyes

entre el cel encapotat,

ple de núvols estranyes.

 

La tempesta és propera,

i la ventisca gèlida,

els primers flocs de neu cauen

sobre la natura esplèndida.

 

Els animals del bosc,

amagats sota el verd fosc

d’aquells immensos arbres;

isards, cérvols i daines.

MIGUEL ÀNGEL BLANCO