En un poble vivien dos germans, en Bounty i en Pranju. Ells dos es portaven molt bé, a més de germans eren dos amics inseparables. Sempre ho feien tot junts. Els agradava molt l’aventura.

Un dia, prenent una eina que tenia el pare al balcó, van decidir fer una nau espacial. Els hi va quedar perfecte, només faltava buscar un moment per provar-la. Aquella tarda els seus pares se’n van anar a treballar i ells van aprofitar el moment. Llavors van començar els preparatius per a un vol de prova. En Bounty volia conduir la nau, però en Pranju, com era el més gran, la va conduir ell.

Amb prou feines havien entrat a les denses capes de l’atmosfera, quan un petit asteroide va colpejar la nau. La nau va començar a caure i van anar a  parar a un planeta molt estrany. En sortir d’aquella nau tota colpejada, van veure que aquell planeta era inexplorat. Era molt bonic, a primera vista no s’observaven espècies animals i no feia vent però les fulles es movien. De sobte, en Bounty es va adonar que hi havia un forat al dipòsit de la nau, a través del qual fluïa aigua, que era necessària perquè el motor funcionés. Per sort, prop de la nau van trobar una bassa d’aigua. Un cop preparat tot l’equip de la nau, van haver de tornar a casa ja que s’acostava l’hora en què els seus pares arribarien a casa.

No van tornar gaire contents perquè els hi hagués agradat quedar-se més temps en aquell misteriós planeta. Però sabien que tornarien a anar-hi, ja que aquell lloc s’havia d’investigar, qui sap si podia ser un nou planeta on potser en un futur hi viuríem.

CATRINA MARTYNOVA 3A4.