La meva mare treballa en un hotel netejant i fent habitacions. Els turistes que hi van solen deixar-se carregadors, cremes, tovalloles… I la meva mare, està en el dret d’agafar el que vulgui, sempre i quan no ho reclamin. Normalment no agafa pas res, però li va cridar l’atenció una crema de color blau, amb olor a lavanda.

Casualment, un dia, després de sortir de la dutxa, buscava la meva crema del Mercadona, la que faig servir sempre, i no la trobava. Ma mare em va dir que s’havia acabat, i  que a l’armari només hi havia aquell pot de color blau que havia portat ella. Quin remei em quedava que posar-me aquell estrany producte!

Només recordo que en aquell pot no hi havia cap mena de lletres, ni posava els components, només ‘‘CREMA MÀGICA’’. En aplicar-me-la, em vaig adormir a l’instant, era com si s’hagués parat el temps. Mentre queia per un forat blanc, vaig aparèixer de sobte al mateix lloc on m’havia adormit, era la meva casa uns anys abans de que jo naixés. La meva mare era una adolescent, i la meva àvia molt jove. No sé que feia jo allà. En aquell moment, ma mare estava tenint una bronca amb ma àvia per les notes, va catejar-ne 5!! No m’ho puc creure! Encara recordo quan l’altre dia em va dir que ella sempre feia cas a l’àvia, i que era una estudiant de deu, jajaja!

Després de veure això vaig tornar a aquell forat blanc, i vaig veure un munt de moments del meu passat, podia saltar a qualsevol record per tornar a viure’l. També vaig pensar en què passaria si em trobaven dormint al labavo… Quina por… Vaig saltar al cercle de l’actualitat i em vaig despertar, ningú se n’havia adonat, menys mal!! Em penso guardar la crema per tota la vida!

Irene Damas Navarro, 2A5