Hola a tots! Em dic Killadament però em diuen Killada, m’agrada més, o sigui quue si us heu de dirigir a mi nombreu-me Killada, us ho agraïria. Tornant al que anàvem a fer, avui estic aquí per explicar-vos una experiència meva, que espero que us serveixi com a aprenentatge.

Era 20 d’octubre de 1999, ara farà tres anys. I jo com era habitual vaig anar al Burger Donald’s i em vaig comprar una hamburguesa. L’hamburguesa sempre me la prenia de formatge, enciam i tomàquet, i així la vaig demanar, però quan me la van donar vaig notar una cosa rara, em semblava que li havien posat una capa més de l’habitual, però vaig decidir no fer-ne cas i me la vaig menjar com si res. Quan vaig haver acabat de dinar, vaig anar cap a casa a fer la migdiada. Però no va ser com jo m’esperava, em vaig començar a marejar i després ja no recordo res.

Només sé que els meus veïns em van donar per morta perquè no reaccionava, i no sabien què fer. L’única cosa que se’ls va acórrer va ser trucar als enterramorts perquè em possessin dins un taüt i m’enterresin. Van trucar als meus pares, als meus amics, i en general a tothom a qui em coneixia.

L’enterrament va començar, i jo seguia inconscient. Estaven fent la cerimònia d’acomiadament i de sobte jo vaig despertar. No sabia on era, ni tant sols què hi feia allà, i vaig començar a picar pels costats i per dalt com si no hi hagués un demà. Tothom es va espantar, es pensaven que m’havia posseït el dimoni morta o quelcom així. Llavors els enterramorts van obrir el taüt i jo vaig sortir amb cara de fascinació i desconcert. Què hi feia tanta gent allà?, em preguntava jo. Just després es va apilotonar per abraçar-me tothom, i seguidament m’ho van explicar tot. Ja ho entenia!

I tot això perquè a l’hamburguesa que em vaig menjar li havien posat una cosa estranya i jo ho havia deixat córrer.

Per això espero que us serveixi d’exemple a seguir això de mirar abans de menjar-se qualsevol cosa. De veritat desitjo que us hagi servit per aprendre una lliçó.

Lúa Romero, 2A4