Plorant a l’habitació,
sota el llit es refugiava,
no era la primera vegada
que anava amb una ma marcada.

Ella plorava i plorava
però ningú la consolava,
s’havia volgut escapar
d’una altra bufetada.

Per desgràcia la vida és injusta
per desgràcia hi ha gent dolenta
per desgràcia hi ha gent que tusta.
Marxa tristesa, soc valenta!

Amb tu: por, soledat, incertesa,
amb tu: maldat i tristesa.
Sense tu, tornaré a viure,
sense tu, tornaré a somriure.
NÚRIA RUPIÀ, 2A3