Quan la negra nit acampa
just abans d’endormiscar-me
Ai! L’enyorança m’atrapa
del dolor vull escapar-me.
Just abans d’agafar el son
mil records m’apareixen
del teu somriure sota el sol
de com els teus ulls llueixen.
Et recordo a la cuina
preparant-me el dinar.
Et recordo a la sala
parlant sense parar.
I no hi ha segon que serveixi.
Quant de temps ha de passar?
Perquè el record no fereixi
i deixar-te marxar.
Quan estigui amb tu, 
em faràs ser lliure.
Quan estigui amb tu,
tornaré a reviure.
Quan estigui davant teu,
els minuts s’aturaran.
Quan estigui davant teu,
només tu m’abraçaràs.
-No te’n vagis! et diré,
-No t’allunyis! cridaré.
Tu series la raó,
Per tu aniria a la presó.
Només amb tu vull passar el temps,
només amb tu viuré eternament.
No puc esperar ni un sol moment,
per besar els teus llavis tendrament.
NEREA RODRÍGUEZ, 2A3
Ets allò prohibit 
allò que no puc tocar.
Ets un dolor en el pit,
allò que em va torturar.
Voldria la teva felicitat,
dir-te”t’estimo” com en el passat.
Voldria tenir un petó teu,
sentir-te a prop meu.
Unir els nostres cossos
amb una única abraçada.
Unir els nostres cossos,
amb un sol contacte.
Dir-te “adéu” amb una mirada,
i poc a poc allunyar-me.
No volia oblidar-te,
ni tampoc enyorar-te.
Era correcte separar-me,
per poder superar-te.
Ets i seràs una ferida,
que formarà part de la meva vida.
LESLY GARCIA
Mira aquella esperançada flor, 
que brilla amb resplendor,
té tots els pètals d’or
i mirar-la als ulls és tot dolçor.
Ningú hi pot estar a prop,
ningú tocar-la pot,
però tothom apoderar-se’n vol
des de la línia de l’horitzó.
Ella em crida i em mira,
la línia em desafia,
si jo la travessés,
em faria bandida.
Ja no ho aguanto més,
marxo en direcció est
perquè ja té un promès.
Jo, ja no hi pinto res.
Tu sempre deies 
que mai te n’aniries
sinó que aniria bé.
Si et vaig fer mal
no va ser volent
va ser sense voler.
Digue’m només què prefereixes
si tens l’opció
de tindre o perdre.
Tu només penses en com s’acaba
jo només penso en com acabaré
ho sento per fer-te perdre el temps
per pensar en fer un altre intent.
Per què som tan iguals
que si tu te’n vas
jo també me’n vaig.
Si vas a quedar-te que sigui amb mi
si vas a córrer que sigui pel tall
se que el futur no estaba davant
ara m’adono que estava al teu costat
SELENA FERNÁNDEZ, 2A3
Fa cinc anys ens vam dir adéu, 
adéu, sense mirar enrere
adéu i vam oblidar qui érem,
adéu sense saber què fèiem.
Me’n recordo de les nostres tardes
i de les llargues caminades.
Me’n recordo de les nostres nits
i poder tocar-te amb els dits.
Els teus ulls blaus són cel,
la teva boca de caramel,
la teva pell suau
em fa sentir un babau.
Eres al meu pensament
i no em fugies de la ment.
Adéu, et torno a dir
i no tornaré a patir.
JAVI DE LA COBA, 2n d’ESO
Vaig néixer, tu ja eres a casa,
vaig créixer i seguies amb mi.
Pensava que sempre hi series
però un dia vas marxar d’aquí.
Et recordo:
me’n recordo de la teva cara
me’n recordo de les nostres tardes
i de les infinites migdiades.
A la nit, noto la teva veu
i dorms al costat meu.
Sento quan m’acaronaves
i dolços contes m’explicaves.
Quan vas marxar, no m’ho creia,
tothom em deia que no hi eres,
però no ho volia admetre:
no et podia perdre
Ara que ja sóc més gran
segueix al meu costat assegut
i també al del meu germà gran.
Ets el millor avi que he tingut.
Nomes et puc donar les gràcies
perquè encara que va ser poc,
quan et necessiti, estaràs al teu lloc.
mai desapareixeràs del meu cor.
MAR CARRIÓN, 2a3
Les teves planes semblen
immensos camps de cotó,
quan els pins es refreden,
quan els rius perden el seu so.
La majestuositat
de les blanques muntanyes
entre el cel encapotat,
ple de núvols estranyes.
La tempesta és propera,
i la ventisca gèlida,
els primers flocs de neu cauen
sobre la natura esplèndida.
Els animals del bosc,
amagats sota el verd fosc
d’aquells immensos arbres;
isards, cérvols i daines.
MIGUEL ÀNGEL BLANCO
LES TEVES PIGUES CRUIXENTS
SE M’AMAGUEN ENTRE LES DENTS
EL TEU COLOR VERMELL
EM FA SENTIR MOLT BELL
EL GUST DEL MELÓ
SEMBLA DE MELICOTÓ
ÉS UNA FRUITA POTENT
QUE NO ET CAP A LA MÀ
I A LA TAULA ESTÀ PRESENT,
DURANT TOT L’ESTIU
PER GUARDAR
TOTES LES HORES DEL DIA
LA PELL DE LA SÍNDRIA
LA CIRERA ÉS MOLT RODONETA
PERÒ ALBERCOC RIMA AMB COC
Jordi Notingher 2n d’ESO
Un dia,en un poble petitet,una nena que es deia Yuna va arribar a la Terra,però no era una nena normal.Ella podia llegir les ments de la gent,però ella no ho feia volent.La gent i nens no s’acostaven a ella.Yuna marxava cap al poble per anar a jugar amb nens i nenes,però els nens i les nenes s’anaven corrents. 10 anys després… Yuna té 14 anys,però ja no està sola,té un noi que es diu Joel.Es van fer amics,però ella sentia alguna cosa especial per ell.Va anar per dir que li agradava,però li va llegir la ment i va veure que li agradava una noia que es deia Mònica i per aquest motiu no li va dir que li agradava.Quan Yuna trista s’en va anar,el noi es va girar i no era el Joel,era el Lluís,el marit de la Mònica,però ella es va pensar que era el Joel.Al Joel li agradava la Yuna.Va anar cap a ella i li va dir que li agradava,però la Yuna li va dir:-No fa falta que siguis mentider se que tu estàs amb mi perque no et llegeixi la ment.A partir d’ara te la llegirè sempre. 3 dies després la Yuna descubreix que no era ell,que era el Lluís.Li va demar perdó.Ella li va dir que també l’estimava i ell es va posar vermell i orgullós. Van pasar 16 anys junts.Als 20 anys es van casar i a l’any van tenir un fill i dos filles.Es deien Lucinda,Carla i Marc. Els tres van sortir amb un defecte podien llegir ments Continuará…