La perfección genética, un mito literario fecundo (¿y factible?)

 Es un viejo sueño cdiscriminacion_geneticaon el que la ficción ha fantaseado desde siempre: crear seres humanos perfectos. Y, por quimérico que pueda parecer, el camino hacia la alta ingeniería de organismos vivos ha quedado abierto, según los expertos, gracias al logro del científico estadounidense Craig Venter, que ha conseguido la primera célula artificial mediante la copia del genoma de bacterias. Podría ser el primer paso hacia el futuro control del genoma humano. Los científicos advierten de que es necesario plantear cuanto antes un amplio debate ético sobre el corte y confección de organismos. Porque podría contribuir a reducir la posibilidad de padecer cáncer o diabetes, pero también podría instaurar un nuevo tipo de diferencia social: la diferencia genómica. La ficción lleva debatiendo el asunto, con más o menos fortuna, desde hace años. (continua llegint…)

Publicat dins de Ciències per al món contemporani | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Soterren Nicolau Copèrnic, mig milenni després de la seva mort

Imatge de Nicolau Copèrnic.

Imatge de Nicolau Copèrnic.

Fa cinc anys en van exhumar les restes i uns anys més tard van comprovar que corresponien a l’astrònom polonès.

Gairebé cinc-cents anys després dels inicis de la revolució científica, la societat occidental en sepulta el fundador. Les restes de Nicolau Copèrnic (1473-1543), exhumades el 2005 prop de la catedral de Frombork, s’enterren avui en aquesta població del nord de Polònia. L’astrònom polonès va ser el primer que defensà la teoria heliocèntrica com a resposta a la geocèntrica, la qual cosa és considerada l’inici de la revolució que ha conformat el present de la societat occidental i dels seus avenços científics.

(…)

Nicolau Copèrnic, conegut per ser el primer en plantejar que la Terra no era el centre de l’univers, va ser un dels grans humanistes polífacètics del Renaixement. Entre altres oficis, va fer de matemàtic, d’astrònom, de metge, de traductor, de jurista, de governador, de militar, d’economista i d’astrònom. En aquest camp publicà, poc abans de morir, una obra revolucionària, De revolutionibus orbium coelestium, considerada per a molts investigadors el punt de partida de la revolució científica i la base de l’astronomia moderna, car és la primera publicació que defensa el model heliocèntric i s’oposa al geocèntric.

(Llegir la notícia completa)

Publicat dins de Ciències per al món contemporani, General | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Reaccions a la creació de la vida sintètica

Obama ha demanat un pronunciament bioètic urgent sobre la creació d’aquesta cèl·lula artificial (notícia a 3/24). Les reaccions a la xarxa no s’han fet esperar, aquí en tens algunes:

Article d’opinió de Luis Serrano a El País.
Article d’opinió de Víctor de Lorenzo a ABC.
Entrevista a Amparo Latorre a Público.
The Guardian penja l’article al seu web i l’acompanya d’una galeria de fotos.
Opinió d’Andrew Brown a The Guardian.
L’anàlisi de José Antonio López a Radio 5.
Multimèdia de The New York Times i esquema d’El Periódico.
Diverses opinions bioètiques a la BBC.
Segons César Nombela, la vida artificial no és possible (sic).
El Vaticà demana cautela (La Vanguardia).
El president Obama demana un informe bioètic (The White House Blog).
La nota papanatas del Levante i les bajanades de la Sexta.

Estan extretes del bloc El buit del temps de Juli Peretó que titula: Vida sintètica? Els primers comentaris. No us perdeu l’entrada.

Sens dubte, la creació de la primera cèl·lula sintètica no et pot deixar indiferent. Després de llegir tot això, què n’opines de la vida sintètica?

Publicat dins de Biologia, Ciències per al món contemporani, General | Etiquetat com a , | 1 comentari

Descobreixen el primer escull de corall espanyol d’aigües fredes

Els investigadors de la Secretaria General del Mar i de l’Institut Espanyol d’Oceanografia han anunciat el descobriment del primer escull de corall d’aigües fredes del territori marítim espanyol. Els geòlegs i biòlegs de l’equip investigador han trobat l’ecosistema al mar Cantàbric, a més de 80 metres de profunditat. Asseguren que és una troballa inèdita en aigües espanyoles. El descobriment suposa un avenç important pel gran índex de biodiversitat que aporten aquests esculls.

L’escull de corall es troba al denominat canyó d’Avilés, davant la costa asturiana. La troballa s’ha dut a terme dintre del projecte Indemares, i es considera de gran importància científica perquè es desconeixia l’existència d’esculls profunds de corall en aigües espanyoles, segons ha informat el Ministeri de Medi Ambient.

Tradicionalment, els ecosistemes similars al que s’ha descobert al canyó d’Avilés es consideraven propis de zones tropicals d’aigües càlides i ben il·luminades. Actualment, el desenvolupament de robots i submarins moderns ha permès descobrir escull de corall també a aigües fredes en altres àrees del planeta, on habiten nombroses espècies desconegudes per a la ciència fins ara.

Els científics consideren que aquest tipus d’ecosistemes poden ajudar a frenar el canvi climàtic perquè són un embornal de carboni i redueixen la presència de gasos d’efecte d’hivernacle a l’atmosfera.

Publicat dins de Biologia, Ciències de la Terra i del Medi Ambient, Geologia | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Japó envia una sonda a l’espai per explorar l’atmosfera i el clima de Venus

El Japó vol explorar Venus. El país ha llançat des d’un centre espacial al sud del país la sonda Akatsuki, que explorarà l’atmosfera i el clima d’aquest planeta durant dos anys. Amb aquesta missió es complementaran les dades de la sonda Venus Express, que l’Agència Europea de l’Espai va llançar l’any 2006.
L’Akatsuki, “aurora” en japonès, s’ha enlairat des del Centre Espacial Tanegashima. Es calcula que arribarà en uns set mesos a l’òrbita de Venus, on romandrà al voltant de dos anys per enviar informació sobre els fenòmens meteorològics del planeta.

Venus és similar a la Terra en grandària i massa, però està cobert de diòxid de carboni, amb una temperatura i pressió molt elevades i envoltat de gruixuts núvols d’àcid sulfúric. Segons l’Agència d’Exploració Aeroespacial Japonesa (JAXA), determinar les causes d’aquest ambient podria contribuir a donar dades sobre el naixement de la Terra i les seves fases climàtiques.

(Continua llegint la notícia…)

Publicat dins de Ciències de la Terra i del Medi Ambient, Ciències per al món contemporani | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

El vessament de BP ja afecta el delta del Mississipí i 50 quilòmetres de platges

La marea negra provocada pel vessament de cru del pou de BP ja afecta el delta del Mississipí, a l’estat de Louisiana, una àrea d’alt valor ecològic, a més de 50 quilòmetres de platges. Un mes després de l’explosió de la plataforma de la petroliera britànica, el cru que vessa ha entrat al corrent marí principal del golf de Mèxic i amenaça d’agreujar la catàstrofe mediambiental que ja està provocant a l’ecosistema de la zona. El governador de l’estat nord-americà de Florida ha augmentat el territori que quedarà en estat d’emergència, després que la marea negra ha arribat a les seves costes. Les autoritats nord-americanes no es creuen les xifres que els dóna la petroliera sobre el vessament. BP sosté que la fuita és de 5.000 barrils de cru diaris, però ara alguns experts calculen que cada dia es vessen 20.000 barrils.

(Continua llegint l’article...)

Publicat dins de Ciències de la Terra i del Medi Ambient, General | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

El ADN en acción

Una simulación del proceso de separación de la doble hélice permitirá entender mejor la actividad de los genes

La famosa doble hélice del ADN, que forma el material genético, consta de dos hebras, dos cadenas de bases químicas unidas por los llamados puentes de hidrógeno. La separación de las dos hebras es esencial en diferentes funciones, por ejemplo, para replicarse el ADN: se dividen las dos hebras y cada una recompone la que ha perdido con las bases complementarias. Por ello, es importante comprender a fondo ese proceso de separación, que se produce en millonésimas de segundo. Para abordar este reto, un equipo de biólogos y expertos en biocomputación han creado una simulación de ordenador realista que reproduce el proceso en alta resolución.

llegeix més…

Publicat dins de Biologia, Ciències per al món contemporani | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

Premios para la entrega y el esfuerzo de los profesores

“Para ser un buen profesor hay que tener mucha fe y esperanza en la posibilidad real de comunicarnos. Hay que tener energía y un empeño tenaz como de estalactita”. Así ha hablado la periodista y escritora Rosa Montero en la entrega de los Premios Santillana 2010 a las mejores experiencias educativas. Montero, presidenta del jurado, resaltó “el esfuerzo constante, cariñoso y callado” que hacen los profesores premiados, cada día, en el ejercicio de su profesión.

llegeix més …

Publicat dins de General | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Científics nord-americans creen la primera cèl·lula artificial, amb el genoma sintètic

L’anomenat “pare del genoma humà”, Craig Venter, ha creat la primera cèl·lula viva sintètica. És el primer cop que es crea de manera artificial una forma de vida, a partir d’un genoma desenvolupat al laboratori. Han estat 15 anys de feina de l’equip del nord-americà Venter, en què els investigadors han fabricat al laboratori les unitats bàsiques de l’ADN d’un bacteri, el “Mycoplasma mycoides”, utilitzant diverses substàncies químiques i un sintetitzador. Els investigadors subratllen que a partir d’aquest avenç es podran crear, per exemple, algues que ajudin a atrapar el diòxid de carboni.

Quan van obtenir aquest codi genètic artificial, els científics van buidar d’ADN un altre bacteri i li van trasplantar el codi artificial. Poc després, la cèl·lula es va començar a comportar com un organisme nou, amb el genoma creat de forma sintètica.

continua llegint…

Publicat dins de Biologia, Ciències per al món contemporani | Deixa un comentari

Científicos en EE UU anuncian la creación de la primera vida artificial

La bacterivida_artificiala que acaba de salir de los laboratorios de Craig Venter es casi pura química: su genoma ha sido sintetizado en el tubo de ensayo de la primera a la última letra. La primera “célula sintética” se llama Mycoplasma mycoides JCVI-syn1.0, para distinguirla del Mycoplasma mycoides a secas, que es la bacteria natural en quien se inspira. El uno punto cero lleva el sello Venter: denota que la célula es solo una primera versión y connota, o presagia, un futuro Sillicon Valley del diseño de organismos vivos. (continua llegint…)

Publicat dins de Biologia | Deixa un comentari