Una mosca descrita en 1999 como fósil de tiempos de los dinosaurios, hallada en ámbar de Álava y de Asturias, ha sido encontrada viva en Namibia. Son moscas peculiares por la morfología de sus antenas y ciertas características de la nerviación de las alas, informa el Instituto Geológico y Minero de España (IGME), algunos de cuyos miembros participaron en la descripción original, que dató los fósiles en 110 millones de años.El hallazgo le ha privado de su nombre, Alavesia, ya que sus descubridores -Bradley Sinclair y Ashley Kirk-Spriggs- la han reubicado en la familia Atelestidae en el trabajo publicado en la revista Systematic Entomology, tras haber podido estudiarla con más detalle que en el ámbar. (continua llegint l’article...)
Pàgines
-
Articles recents
Categories
Blogroll
- AEPECT
- Bloc de ciència de “El Pais”
- Bloc Eduard Punset
- Ciència ARA
- Ciència The New York Times
- Ciències Naturals per a l’ESO i el Batxillerat
- Grup de Recerca Científica de les Terres de l’Ebre
- Minerals i Roques al Pinterest
- Minercat
- Naturals OM
- Programa QuèQuiCom TV3
- Revista Eureka
- Revista Investigación y Ciencia
- Revista Muy Interesante
- WordPress.com
- WordPress.org
Educació
Eines 2.0
Institucional
Recursos
octubre 2026 dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg. « set. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 QUINA HORA ÉS?
MAPA DEL TEMPS
Comentaris recents
- mamoros8 en Geologia, La Ciència Amagada
- María Reyes Alfaro Ruiz en Geologia, La Ciència Amagada
- mamoros8 en Mitosi en arrel de vegetal
- Andrea en Mitosi en arrel de vegetal
- mamoros8 en Observació de cèl·lules vegetals
Arxius
Meta
Comptador de visites
Arxius
- setembre 2026
- novembre 2024
- gener 2024
- octubre 2023
- abril 2023
- febrer 2023
- novembre 2021
- octubre 2021
- maig 2020
- novembre 2019
- juny 2019
- gener 2019
- novembre 2018
- maig 2017
- setembre 2016
- maig 2016
- març 2016
- febrer 2016
- juny 2015
- febrer 2015
- desembre 2014
- novembre 2014
- octubre 2014
- agost 2014
- abril 2014
- març 2014
- novembre 2013
- octubre 2013
- setembre 2013
- juliol 2013
- abril 2013
- març 2013
- febrer 2013
- gener 2013
- desembre 2012
- novembre 2012
- octubre 2012
- setembre 2012
- agost 2012
- juliol 2012
- maig 2012
- abril 2012
- març 2012
- febrer 2012
- gener 2012
- desembre 2011
- novembre 2011
- octubre 2011
- setembre 2011
- juliol 2011
- juny 2011
- maig 2011
- abril 2011
- març 2011
- febrer 2011
- gener 2011
- desembre 2010
- novembre 2010
- octubre 2010
- setembre 2010
- agost 2010
- juliol 2010
- juny 2010
- maig 2010
- abril 2010
octubre 2026 dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg. « set. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 Categories
Comentaris recents
- mamoros8 en Geologia, La Ciència Amagada
- María Reyes Alfaro Ruiz en Geologia, La Ciència Amagada
- mamoros8 en Mitosi en arrel de vegetal
- Andrea en Mitosi en arrel de vegetal
- mamoros8 en Observació de cèl·lules vegetals
Blogroll
- AEPECT
- Bloc de ciència de “El Pais”
- Bloc Eduard Punset
- Ciència ARA
- Ciència The New York Times
- Ciències Naturals per a l’ESO i el Batxillerat
- Grup de Recerca Científica de les Terres de l’Ebre
- Minerals i Roques al Pinterest
- Minercat
- Naturals OM
- Programa QuèQuiCom TV3
- Revista Eureka
- Revista Investigación y Ciencia
- Revista Muy Interesante
- WordPress.com
- WordPress.org
Educació
Eines 2.0
Institucional
Recursos
Meta
Etiquetes
ADN Afegeix una etiqueta agricultura Astrofísica astronomia Astronàutica biologia molecular biotecnologia calentament global canvi climàtic contaminació curiositats científiques cèl·lules mare divulgació ecologia Educació energia Energies renovables enginyeria genètica entomologia evolució física nuclear Genètica Geologia Investigació medecina medi ambient Medicina Medi natural Metereologia microbiologia neurociència neurologia noves tecnologies Nutrició i alimentació palentologia Paleontologia Pràctiques de laboratori Química reciclatge Riscos geològics salut Terratrèmols vulcanisme zoologiaPàgines

Para muchos la sandía es una de las frutas favoritas del verano, aunque no todos saben que -además de rica- contiene sustancias que, según los científicos, hacen bien a la salud.
La pregunta parece sencilla, pero no lo es. Un grupo de científicos se ha reunido esta semana en Londres, convocados por la prestigiosa Royal Society, para tratar de redefinir esta unidad de medida universal.
A estas alturas, un criterio rápido para averiguar si un edificio es más o menos sostenible consiste en fijarse en cuántas veces se menciona el adjetivo a su lado para luego hacer el cálculo inverso. Mientras algunos diseñadores se llenan la boca con la palabra, otros se dedican a construir con esa lógica sin necesidad de mentarla. Cada vez son más los proyectistas que saben colocar cristaleras para que el sol caldee en invierno y el aire ventile en verano.El leridano Josep Bunyesc engrosa esa lista de profesionales más cómodos con los hechos que con los discursos. Y, sin embargo, sus edificios hablan. Se convirtió en arquitecto hace siete años y, tras cursar un master de arquitectura sostenible en Bélgica, ha levantado la primera vivienda certificada como casa pasiva en España (PHPP). Se trata de inmuebles perfectamente aislados que ahorran hasta un 90% del consumo energético. (
Hi ha dos tipus diferents d’espècies d’elefants a Àfrica, no un, segons noves proves genètiques.Prèviament, alguns científics havien argumentat que els elefants africans de sabana i de bosc eren la mateixa espècie.Investigadors de Harvard, la Universitat d’Illinois i la Universitat de York han analitzat mostres d’ADN dels dos elefants africans i l’elefant asiàtic i de dos elefants ancestres extingits, el mamut llanut i el mastodont. Publiquen els seus descobriments a la revista PLoS Biology.El debat al voltant dels dos tipus d’elefants africans sempre ha estat polèmic. Alguns estudis han suggerit que les dues varietats es van separar fa entre 6.6 i 8.8 milions d’anys, però aquestes estimacions es basaven en mostres d’ADN mitocondríac que només consideren l’ascendència maternal.
Investigadors europeus i nord-americans que intenten trobar claus del principi de l’univers han dit aquest dimecres que han trobat el que creuen que és la galàxia més antiga mai vista: d’uns 13.200 milions d’anys d’edat. El vell telescopi espacial Hubble ha captat llum d’aquest objecte tènue, que s’hauria format quan l’univers només tenia 480 milions d’anys, segons informen els científics a la revista Nature.“Estem mirant una era en què s’estaven produint grans canvis”, diu Garth Illingworth, de la University of California a Santa Cruz, un dels investigadors de l’estudi.”La gran velocitat a què l’estrella naixent està canviant ens diu que si anem una mica més enrere en el temps veurem canvis encara més radicals, en una època propera a quan les primeres galàxies estaven començant a formar-se”.