Vivim en una de les societats amb més abundància d’aliments i amb més garanties sanitàries. Mai com ara el menjar havia estat sotmès a controls tan rigorosos, i a Europa és gairebé impossible que consumim un aliment que sobrepassi els límits segurs d’un tòxic. Però els científics alerten dels perills de l’efecte acumulatiu d’aquests tòxics que ingerim amb la dieta al llarg de la nostra vida.
Aquesta preocupació fa que cada vegada més els consumidors busquin alternatives d’alimentació sense residus químics ni additius.
Mai el consumidor no havia tingut tanta informació de quina és l’alimentació més equilibrada i més adequada per a la seva salut.
Metges i campanyes promocionals ens recomanen augmentar el consum de fruites i verdures. Però poden arribar a ser perillosos els rastres dels pesticides amb què han estat tractats aquests vegetals?
Sabem la importància que té menjar peix, especialment per combatre el colesterol. Però què passa amb els metalls pesants que s’acumulen en espècies tan populars com la tonyina o el peix espasa?
Mengem molta més carn i pollastre que fa unes quantes dècades i ens recomanen consumir lactis en etapes de creixement i de menopausa. Però alguns científics ens alerten que els antibiòtics amb què han estat tractats els animals a les granges passen a la cadena alimentària i poden crear resistències bacterianes, cosa que torna a fer mortals malalties que fins ara tenien cura.
Preocupats pel sobrepès, per mantenir la línia o per motius de salut en el cas dels diabètics, molta gent opta pels productes light o sense sucre. Però són segurs edulcorants com l’aspartam, al qual alguns metges atribueixen efectes cancerígens?
Envoltats de contaminants, confosos per missatges que de vegades semblen contradictoris entre què és legal i què és segur, molts consumidors tiren la tovallola i entonen allò de: “D’alguna cosa hem de morir!”. Però hi ha alternatives, tant de responsabilitat pública com d’actitud personal. Això és el que analitza el documental “Què mengem?”.
