Per moltes estrelles
que el teu vestit tinga,
si no en tens al cor,
malcarada i fosca
et serà la vida.
Marc Granell
Il·lustració: Maja Lindberg
Font: El domador de línies. Il·lustracions Paco Giménez Perifèric. Edicions, 2009
Palplantat enmig la falla,
el pallasso de cartó
regala el millor somriure
per demanar, amb raó,
que l’indulten i no el cremen
perquè és el més bufó.
Amb la cara enfarinada;
com cirera, el nas postís,
una perruca arrissada
i els ulls petits, com confits;
els pantalons a pedaços
i el barret de feltre gris.
Per tot açò ell es pensa
que és el millor candidat
per salvar-se de la crema,
i ser ninot indultat.
Fina Girbés
Il.lustració Ofra Amit
Font: Entre el cel i la terra. Ilustradora Raquel Catalina. Col·lecció Vagó de versos.Editorial: Andana, 2011.
Entra tot pengim-penjam
i amb posat de voler gresca.
De vestit, n´hi sobra un pam;
de sabates,mitja llesca.
Tant camina de gairell
com es posa a fer la mona;
tant s’asseu sobre un tortell
com esfondra una poltrona.
Quan s’adorm,segur que ronca;
quan es moca,ho fa amb estil.
Té un plorar que no s’estronca:
sembla un pobre cocodril.
Fa ganyotes,babarotes,
pessigolles i pessics;
fa carotes ,i llengotes,
i abraçades als amics.
Quan et veu que penses massa,
ve i t’empenta,i se’n riu;
si et veu moix,no sap què et passa,
se t’ acosta i et somriu.
I és que té boca de rap,
i un nas gros com de patata;
molts pardals dins del cap,
però en el cor un plat de nata.
Salvador Comelles
Il.lustració Gruca