A mi no em ve d’aquí
tocar demà o ahir,
jo sóc un violí
que sona perquè si
en si.
Gonyí-gonyí-gonyí.

Aquest que em grata així
es creu un serafí,
però és un assassí
que em fa,per treure un mi,
sofrir.
Gonyí-gonyí-gonyí.

Deixeu- me anar a dormir
o beure un got de vi.
Tinc mandra i tot de dir
que això no fa per mi
ni un bri.
Gonyí-gonyí-gonyí.

De vespre o de matí,
el que m’agrada a mi,
en lloc de tant gonyí,
és practicar l’esquí
marí.
Gonyí-gonyí-gonyí.

Miquel Desclot

Font:Domador de paraules.Poesies incompletes.La galera 50

Il·lustració Graciela Rodo Boulanger