Sin más deseos
la voz canta en ausencia
esa belleza
Mª Rosa Serdio
Il·lustració Ting Yuen
Dansa de núvols
No entendré mai perquè els núvols no canten
quan,tot lliurant-se a caprici del vent,
s’esfilagarsen com un vel de gasa
en giragonses suaus d’un vals lent.
Sento el silenci com l’indesxifrable
compàs de pauses entre violins….
No entendré mai perquè els núvols amaguen
les melodies que els bateguen dins.
Joana Raspall
Font: El meu món de poesía. El Cep i la Nansa edicions.2011
Il·lustració Katherine Quinn.
Fred
Amor eterno
Podrá secarse en un instante el mar,
podrá romperse el eje de la tierra
com un débil cristal.
¡Todo sucederá! Podrá la muerte
cubrirme con su fúnebre crespón,
pero jamás en mí podrá apagarse
la llama de tu amor.
Gustavo Adofo Bécquer
Il·lustració Cécile Veilhan
Font: De todo corazón,111 poemas de amor. El barco de vapor.Ediciones SM.2007
Invierno
¿Qué hará el invierno de noche
mientras yo estoy dormido?
¿Jugará con las estrellas
o suspirará aburrido?
¿Qué hará el invierno de día?
¿En qué lugar se ha escondido?
Si lo invito a jugar
¿podré tenerlo de amigo?
Yo creo que por las tardes
hace muñecos de nieve.
Silvia Beatriz Zurdo
Font:http://silvia-zurdo.blogspot.com.es/2010_06_20_archive.html
Il.lustració:Renata Liwska
Hivern
Soroll
Cada matí a les vuit,
m’alcen del llit els veïns!
La del primer canta a la dutxa;
el del segon al replà;
la del tercer s’entrebanca;
el del quart no sap parar
el despertador que pita;
la de cinquè fa gimnàstica,
a damunt del matalàs;
i el més petit dels de l’àtic
plora i xiscla….
i ningú no el fa callar!
I el paleta,aquest és nou!
Amb quatre cops ben donats
ha observat un esvoranc
a la paret del meu pis,
i fins i tot i treu el nas!
Cada matí a les vuit,
m’alcen del llit els veïns!
Montse Ginesta
Font:Cançons de camp i poemes de ciutat.Publicacions de l’Abadia de Montserrat,2004
Il·lustració:Kelly Murphy
A la ventafocs
La ardilla
El violí
A mi no em ve d’aquí
tocar demà o ahir,
jo sóc un violí
que sona perquè si
en si.
Gonyí-gonyí-gonyí.
Aquest que em grata així
es creu un serafí,
però és un assassí
que em fa,per treure un mi,
sofrir.
Gonyí-gonyí-gonyí.
Deixeu- me anar a dormir
o beure un got de vi.
Tinc mandra i tot de dir
que això no fa per mi
ni un bri.
Gonyí-gonyí-gonyí.
De vespre o de matí,
el que m’agrada a mi,
en lloc de tant gonyí,
és practicar l’esquí
marí.
Gonyí-gonyí-gonyí.
Miquel Desclot
Font:Domador de paraules.Poesies incompletes.La galera 50
Il·lustració Graciela Rodo Boulanger
Pluja
El hipo del hipopotamo
Llagrimetres
Llagrimetes d’olor
fan adéu a la tarda.
Vaig per un caminet
empedrat de paraules;
no les vull trepitjar…
són tan dolces i belles!…
N’arreplego a les mans
per si són diamants,
i n’escampo a l’espai
per si fossin estrelles.
No heu vist mai, cel amunt,
parauletes de llum?
Qui les vulgui,són seves!
Joana Raspall
Il.lustració Christian Schloe.
Font:Bon dia poesia.Baula,ala data poesía. 20013
Dragonzález
Dragón Dragonzález se llama,
Y es bisnieto de un tritón,
Tataranieo de un trasgo
Y una serpiente pitón.
Echa fuego por la boca,
Tiene frío el corazón.
Pero no devora niños
Ni doncellas,no,señor,
Que solo come sardinas
Y algún dulce al por mayor.
Dragón Dragonzález se llama
Este títere dragón.
Con el rabo azota el suelo
Y la Tierra es su tambor.
Con las alas va tan alto
Que ha puesto un becuadro al sol.
Es el músico más grande
-¡lo juro!-que he visto yo.
Beatriz Giménez de Ory.
Il.lustració Elena Sadova
Font:Bululu. Faktoría K de libros colección Orihuela,2013. Ilustraciones de Mariona Cabassa.
La bruixa
Sempre va despentinada
amb les ungles per tallar,
la faldilla esparracada
i una escombra per volar.
Té la pell plena de arrugues,
el barret tot foradat,
nas de ganxo,tres berrugues,
cor salvatge i desbocat.
Dins de l’olla va i remena
serps,gripaus i ratpenats;
diu renecs de tota mena
per deixar-nosembruixats.
Que has caigut als seus dominis?:
t’has tornat de tots colors:
blanc de neu com els erminis,
groc canari i blau lilós.
Ulls vermells cara roja,
quan et veu tran trasvalsat,
riu i riu com una boja:
tot el món t’ha capgirat!
Ricard Bonmatí
Il.lustració Victoria Frances
Font: L’any tirurany. Cadí muntanya encantada ,2003