De dins del catau
els bramuls de la fera,
on és l’heroi?
Montse Ginesta
Font:Poemes i haikus de Sant Jordi, princeses i dracs.Algar editorial.La formiga vermella.2010
Il·lustració de Paul Visgueiro
Rosella
Primavera
Me descansa
Haiku
Dansa de núvols
No entendré mai perquè els núvols no canten
quan,tot lliurant-se a caprici del vent,
s’esfilagarsen com un vel de gasa
en giragonses suaus d’un vals lent.
Sento el silenci com l’indesxifrable
compàs de pauses entre violins….
No entendré mai perquè els núvols amaguen
les melodies que els bateguen dins.
Joana Raspall
Font: El meu món de poesía. El Cep i la Nansa edicions.2011
Il·lustració Katherine Quinn.
Fred
Amor eterno
Podrá secarse en un instante el mar,
podrá romperse el eje de la tierra
com un débil cristal.
¡Todo sucederá! Podrá la muerte
cubrirme con su fúnebre crespón,
pero jamás en mí podrá apagarse
la llama de tu amor.
Gustavo Adofo Bécquer
Il·lustració Cécile Veilhan
Font: De todo corazón,111 poemas de amor. El barco de vapor.Ediciones SM.2007
Invierno
¿Qué hará el invierno de noche
mientras yo estoy dormido?
¿Jugará con las estrellas
o suspirará aburrido?
¿Qué hará el invierno de día?
¿En qué lugar se ha escondido?
Si lo invito a jugar
¿podré tenerlo de amigo?
Yo creo que por las tardes
hace muñecos de nieve.
Silvia Beatriz Zurdo
Font:http://silvia-zurdo.blogspot.com.es/2010_06_20_archive.html
Il.lustració:Renata Liwska
Hivern
Soroll
Cada matí a les vuit,
m’alcen del llit els veïns!
La del primer canta a la dutxa;
el del segon al replà;
la del tercer s’entrebanca;
el del quart no sap parar
el despertador que pita;
la de cinquè fa gimnàstica,
a damunt del matalàs;
i el més petit dels de l’àtic
plora i xiscla….
i ningú no el fa callar!
I el paleta,aquest és nou!
Amb quatre cops ben donats
ha observat un esvoranc
a la paret del meu pis,
i fins i tot i treu el nas!
Cada matí a les vuit,
m’alcen del llit els veïns!
Montse Ginesta
Font:Cançons de camp i poemes de ciutat.Publicacions de l’Abadia de Montserrat,2004
Il·lustració:Kelly Murphy
A la ventafocs
La ardilla
El violí
A mi no em ve d’aquí
tocar demà o ahir,
jo sóc un violí
que sona perquè si
en si.
Gonyí-gonyí-gonyí.
Aquest que em grata així
es creu un serafí,
però és un assassí
que em fa,per treure un mi,
sofrir.
Gonyí-gonyí-gonyí.
Deixeu- me anar a dormir
o beure un got de vi.
Tinc mandra i tot de dir
que això no fa per mi
ni un bri.
Gonyí-gonyí-gonyí.
De vespre o de matí,
el que m’agrada a mi,
en lloc de tant gonyí,
és practicar l’esquí
marí.
Gonyí-gonyí-gonyí.
Miquel Desclot
Font:Domador de paraules.Poesies incompletes.La galera 50
Il·lustració Graciela Rodo Boulanger
