Neda
Pel bosc marí.
Cavalca
Les ones de plata
D’un món d’aigua sense fi.
Lola Casas
Il.lustració Pin
En medio del puerto
En medio del puerto,
con velas y flores,
navega un velero
de muchos colores.
Diviso a una niña
sentada en la popa:
su cara es de lino,
de fresa, su boca.
Por más que la miro,
y sigo mirando,
no sé si sus ojos
son verdes o pardos.
En medio del puerto,
con velas y flores,
se aleja un velero
de muchos colores.
Antonio García Teijeiro Il.lustració de RaqueL DíaZ RegueRa
Antonio García Teijeiro, Galicia 1952 , escriptor gallec que es dedica principalment a la literatura infantil.És considerat un dels poetes infantil més important en llengua gallega.Entre els seus premis destaquen Trala liña do horizonte escollida com llibre del Fórum Barcelona, 2004 • Al 2006 va guanyar el premi de poesia “Illas Sisargas” amb el poemari Arrededor do teu corpo. Part de la seva obra ha estat traduïda al castellà.En llengua castellana ha editat Volando por las palabras,1992,Cantos y poemas para un mes cualquiera,2006 i Queda la música,2013 entre d’altres.
La meva estrella
Si pogués comprar una estrella,
per petitona que fos,em pensaria ser l’amo
del tresor més fabulós.
Em faria,per anar-hi,
un coet espacial;
quan aquí els llums s’encenguessin
jo ja seria allà dalt!
Hi tindria una caseta
amb les parets transparents
per veure com creix la lluna
i com corren tots els vents.
Veuria els núvols que semblen
pilots de cotó embullats….
i potser són plats de nata
o bunyols,emmascarats.
Potser veuria les viles
d’aquí baix com formiguers;
i tindria por que un dia
un bòlid les aixafés.
per això faria guàrdia
i posaria ,com cal,
un radar per avisar-vos
si amenaça cap mal.
La meva estrella tindria
un nom inventat per mi,
i als amics us el diria
perquè hi poguéssiu venir.
Joana Raspall
Il.lustració Vicente Di Nguyen
Raigs d’amor
Aquesta primera publicació després de mesos es dedicada a la Laia Solé Alarcón que amb catorze anys no ha pogut complir molts dels seus somnis.
Amb la il.lusió
fugida
i amagada
a l’infinit,
tant de bo
poguessis agafar
tots els raigs d’amor
que volen cada dia
fins l’inconegut.
M.A.H.
Il.lustració Amanda Cass
Eclipsi de sol
La luna llora
Amor imposible
Vet aquí que la nit i el dia
No s’han pogut enamorar,
Encara que els agradaria:
Quan l’una vé ,l’altre se’n va!
Joxan Ormazábal / Miquel Desclot
Joxan Ormazábal : (Zegama, 1948-2010) Escriptor i poeta de literatura infantil i juvenil, va començar a donar classes a escoles de Zarautz i Tolosa. Desde 1981 va treballar a l’ editorial Elkarlanean.Té publicat nombrosos llibres on tracta temes relacionats amb la situació actual, la libertat –Kaiolatik mendira (De la jaula al monte; Elkar, 1986)-, la pobressa i la marginació Kittano (Elkar, 1995), o l’ ecologisme.
Il.lustració via jezebel1958.
La plaza tiene una torre
La plaza tiene una torre,
la torre tiene un balcón,
el balcón tiene una dama,
la dama una blanca flor.
ha pasado un caballero
-¡quién sabe por qué pasó!-
y se ha llevado la plaza,
con su torre y su balcón,
con su balcón y su dama
su dama y su blanca flor.
Antonio Machado
Il.lustració de Katie Harnett.
Cançons de paper fi
Paz para todos
Si yo supiera hacer mágia,
Uno,dos y tres,
las peleas y las guerras
haría desaparecer.
Niños y niñas podrían
Estudiar y aprender ,
Con amigos jugarían,
Felices podrían crecer.
Todos conversarían
Con respeto y con paciencia;
Unidos trabajarían
Por una mejor convivencia.
Alumnos y maestras
Construirían la paz,
No existiría el colegio
Con violencia o desigualdad.
Si yo supiera hacer mágia,
Uno,dos y tres,
las peleas y las guerras
haría desaparecer.
Viviana Lasover
Cap biografia trobada ni referències sobre l’autora,si algú té alguna informació agrairia que m’ho comuniqués.
Il.lustració Pin
Pau
Mare,vull un nino
Mare,
mare,vull un nino
d’ulls que acaronen,
de nas ignorat,
de llavis rodons
per a besar.
Mare,
mare,vull un nino
per a somiar.
Isabel Mingo
Va néixer a València .És pedagoga i mestra ,ha escrit diferents llibres infantils ,contes i poemes.Els seus llibres de poesies publicats són Sac de poemes i Embolic de poemes.
Il.lustració Pin
Una niña especial
Gener
Pel gener comença l’any
i els onze mesos que falten
fan que el fred no es senti tant.
Els tres reis, majestuosos,
passen per ciutats i viles
i són sempre generosos.
Amb la neu, si n’ha caigut,
fem un ninot que ens contempla
i té el nas molt punxegut.
Però una ullada de sol
el pot fondre de seguida
i tots hem de portar dol.
Cal anar amb compte amb el glaç,
que si bades i rellisques
et pots molt ben trencar un braç.
Pel gener fa un fred molt viu,
se’ns han acabat les festes
i tots enyorem l’estiu.
Miquel Martí i Pol
Il.lustració de Terry Fan
Font: Bon profit! Il•lustracions Carme Solé Vendrell. Editorial Barcanova,1999
Comptaré….
Comptaré cabretes,
comptaré ovelletes,
ramats d’estrelletes
comptaré per tu.
Somiaré amb la Lluna,
amb els seus volcans.
Restaré poruga,
somiaré amb tu.
Quan arribe l’alba
I ens duga la llum
Obrire els ulls,
Faré mil projectes
Per viure’ls amb tú.
Maria Dolors Pellicer i Sòria
Il.lustració Willowing
Oliva (la Safor, València),1956. Llicenciada en Filologia Catalana ,és mestra i escriptora de literatura infantil. L’any 1988 publica Xé, quins peus!. Després publica, entre d’altres, Fil que penja (1989), que quedà finalista del premi Enric Valor de 1988, La banda dels superbruts (1990), El gegant Romuald (1992) o Com una cabra (2000).La seva obra poètica comença l’any 2003 amb la publicació de Versos diversos.També ha publicat Des Rimes i rialles, i Versos de tres sabors.