Homenaje a Ramón

Un amigo,viejo amigo,homenaje,wayne anderson
que se llamaba Ramón
jugaba a decir las cosas
de otro modo del que son.

Decía al hablar:
-la sandía es un planeta frutal….
O
-las nueces son cerebros de nogal….

Y Ramón no estaba
ni bien ni mal,
ni tampoco regular….
Era solo que jugaba a conjugar.

                 Antonio Rubio
Il.lustració Wayne Anderson

La tristeza traviesa

Tengo una tristezanicoletta-pagano
traviesa, traviesa…
Todas las mañanas
trepa a mi ventana
y al menor descuido
saca del bolsillo
su caja de tizas
y dibuja lágrimas
sobre mis mejillas.
A veces me espía
cuando estoy dormida
y durante el sueño
me esconde la risa.
A veces espera
que esté distraída
y entonces me roba todas las sonrisas.
Por más que le digo
que yo no la quiero
ella igual se queda.
Por más que le pido
que se vaya lejos
ella igual regresa.
Pero no me importa
que les haga bromas
a mis alegrías.
Yo sé que algún día
un día cualquiera
cuando no me vea
la voy a asustar
y entonces se irá.
Porque ella no sabe
que yo bajo la llave
tengo bien guardadas
muchas carcajadas
y así esta tristeza
traviesa, traviesa,
tendrá que alejarse
y no volverá.

            Liliana Cristina Cinetto
Il.lustració Nicolletta Pagano

Buenos Aires, Argentina. Professora de Ensenyament a Primaria,escriptora i narradora de contes.Ha publicat més de 50 llibres infantils,contes i poesies,com l’antologia Poesía infantil 2000,Veinte poesías de amor y un cuento desesperado,Por esta ventana y otros poemas,La bella que no duerme y otros poemas….La seva obra ha estat traduïda a diferents idiomes i ha rebut importants premis.

La meua ombra

La meua ombra m’acompanyala meva ombra
al darrere o al davant,
a la dreta o a l’esquerra,
sempre que vaig caminant.

Juganera i capritxosa,
a tothora va canviant.
De vegades s’ageganta,
de vegades va minvant.

La meua ombra m’acompanya,
al darrere o al davant,
a la dreta o a l’esquerra,
imita tot el que faig:
corre,pedaleja,bota….
No vol deixar-se xafar!

           Fina girbés
Il.lustració Constantin Ciosu
Poemes a la carta.Editorial Bromera,2011

Desaparició

Era blanc i vaporósDesaparió, joana  raspall. what a wonderful world by Nidhi Chanani
el nuvolet que mirava;
voleiava
tot sol en el cel brillant
com un estel transparent
dut pel vent.
Ai!,de sobte es va desfer
com la bombolla irisada
exhalada
per un alè cel enllà….

No em queda rastre.Misteri
deu haver-hi!
On deuen anar a parar
les coses que al cel es fonen?
Quin sabi m’ho explicarà?

                       Joana Raspall
Il.lustració Nidhi Chanani

Una fada encantadora

FAIRY,LESTOILETSDAZUna fada encantadora
va buscant amics i amigues
pels carrers de tot el món,
per la pampa i la sabana,
per la Xina i el Japó,
i ha arribat a casa nostra
com un esclat de colors.

Du faldetes de boirina,
campanetes,mocadors,
collarets de pasta fina
i un grapat de bon humor.

És tendreta,
amorosa,
delicada
i atrevida.
És dolceta,
capritxosa,
descarada,
divertida….
Pot ser grisa,
esguitosa,
també trista
melancólica
o festiva.

Pot ser així com tu vulgues
i el seu nom és
Poesia.

Maria Dolors Pellicer
Il.lustració Les toiles d’az

En un trozo de papel

En un trozo de papelen un trozo de papel,L Emma
con un simple lapicero
yo tracé una escalerita ,
tachonada de luceros.

Hermosas estrellas de oro.
De plata no había ninguna.
Yo quería una escalera
para subir a la Luna.

Para subir a la Luna
y secarle sus ojitos,
no me valen los luceros,
como humildes peldañitos.

¿será porque son dorados
en un cielo azul añil?
Sólo sé que no me sirven
para llegar hasta allí.

Estrellitas y luceros,
pintados con mucho amor,
¡quiero subir a la Luna
y llenarla de color!

                  Antonio García teijeiro
Il.lustració L.Emma