Amor eterno

amor-eterno-cecile-veilhan

Podrá secarse en un instante el mar,
podrá romperse el eje de la tierra
com un débil cristal.
¡Todo sucederá! Podrá la muerte
cubrirme con su fúnebre crespón,
pero jamás en mí podrá apagarse
la llama de tu amor.

Gustavo Adofo Bécquer
Il·lustració Cécile Veilhan
Font: De todo corazón,111 poemas de amor. El barco de vapor.Ediciones SM.2007

Hivern

hivern-espriupascal-campionArços i grèvol
oculta neu, prim aire
de tramuntana.
Hivern del mar:
sol fràgil
damunt platges desertes.

Salvador Espriu. Poema XX de Cementiri de Sinera                                                    Font: El meu primer espriu. Baula, 2013                Il·lustració Pascal Campion 

Soroll

sorollmontse-ginestae-murphy

Cada matí a les vuit,
m’alcen del llit els veïns!

La del primer canta a la dutxa;
el del segon al replà;
la del tercer s’entrebanca;
el del quart no sap parar
el despertador que pita;
la de cinquè fa gimnàstica,
a damunt del matalàs;
i el més petit dels de l’àtic
plora i xiscla….
i ningú no el fa callar!
I el paleta,aquest és nou!
Amb quatre cops ben donats
ha observat un esvoranc
a la paret del meu pis,
i fins i tot i treu el nas!

Cada matí a les vuit,
m’alcen del llit els veïns!

Montse Ginesta

Font:Cançons de camp i poemes de ciutat.Publicacions de l’Abadia de Montserrat,2004

Il·lustració:Kelly Murphy

El violí

A mi no em ve d’aquíviolimiquel-desclot-rodoboulanger1
tocar demà o ahir,
jo sóc un violí
que sona perquè si
en si.
Gonyí-gonyí-gonyí.

Aquest que em grata així
es creu un serafí,
però és un assassí
que em fa,per treure un mi,
sofrir.
Gonyí-gonyí-gonyí.

Deixeu- me anar a dormir
o beure un got de vi.
Tinc mandra i tot de dir
que això no fa per mi
ni un bri.
Gonyí-gonyí-gonyí.

De vespre o de matí,
el que m’agrada a mi,
en lloc de tant gonyí,
és practicar l’esquí
marí.
Gonyí-gonyí-gonyí.

Miquel Desclot

Font:Domador de paraules.Poesies incompletes.La galera 50

Il·lustració Graciela Rodo Boulanger

Llagrimetres

llagrimetesjoana-raspallLlagrimetes d’olor
fan adéu a la tarda.
Vaig per un caminet
empedrat de paraules;
no les vull trepitjar…
són tan dolces i belles!…
N’arreplego a les mans
per si són diamants,
i n’escampo a l’espai
per si fossin estrelles.

No heu vist mai, cel amunt,
parauletes de llum?

Qui les vulgui,són seves!
Joana Raspall
Il.lustració Christian Schloe.
Font:Bon dia poesia.Baula,ala data poesía. 20013

Dragonzález

dragonelena-dadova

Dragón Dragonzález se llama,
Y es bisnieto de un tritón,
Tataranieo de un trasgo
Y una serpiente pitón.

Echa fuego por la boca,
Tiene frío el corazón.
Pero no devora niños
Ni doncellas,no,señor,
Que solo come sardinas
Y algún dulce al por mayor.

Dragón Dragonzález se llama
Este títere dragón.
Con el rabo azota el suelo
Y la Tierra es su tambor.

Con las alas va tan alto
Que ha puesto un becuadro al sol.
Es el músico más grande
-¡lo juro!-que he visto yo.

Beatriz Giménez de Ory.

Il.lustració Elena Sadova

Font:Bululu. Faktoría K de libros colección Orihuela,2013. Ilustraciones de Mariona Cabassa.

La bruixa

la-bruixaricard-bonmativictoria-frances

Sempre va despentinada
amb les ungles per tallar,
la faldilla esparracada
i una escombra per volar.

Té la pell plena de arrugues,
el barret tot foradat,
nas de ganxo,tres berrugues,
cor salvatge i desbocat.

Dins de l’olla va i remena
serps,gripaus i ratpenats;
diu renecs de tota mena
per deixar-nosembruixats.

Que has caigut als seus dominis?:
t’has tornat de tots colors:
blanc de neu com els erminis,
groc canari i blau lilós.

Ulls vermells cara roja,
quan et veu tran trasvalsat,
riu i riu com una boja:
tot el món t’ha capgirat!

 Ricard Bonmatí

Il.lustració Victoria Frances

Font: L’any tirurany. Cadí muntanya encantada ,2003

Decoración

caracol, André Letria,

Se le ocurrió al caracol
pintar su casa de cal
para que le brille el sol.

No le quedó nada mal.

De dia es como de sal,
como de espuma y coral.
y en la tarde ,de cristal
con reflejos de arrebol.
De noche es como un farol.
Ni la luna brilla igual.

No le quedó nada mal.

Pero el pobre caracol,
comiendo solo su col,
se pone sentimental.

Aramís Quintero

Font: Cielo de agua.ilustraciones Betania zacarias.Fondo de cultura económica.f,l,m. 2014

Matanzas ,Cuba 1948. És poeta, narrador i assagista,especialista en literatura per a infants i joves.Dedicat també a les tècniques d’animació de la lecturai i cofundador de la Corporació Lectura Viva. Ha publicat nombrosos llibres a Cuba y ha merescut importants premis al seu país. A Xile també ha publicat poesia per infants Rimas de Sol y Sal  i Todo el cielo un juguete. Va guanyar el premi Hispanoamericano de Poesia per a infants al 2013 amb Cielo de agua, poemari creatiu amb una gran dosi d’imaginació i unes excel.lents il.lustracions de Betania Zacarias.

Il.lustració André Letria