Me descansa
sentir que te arrullan
las aguas.
Me consuela
sentir que te abraza
la tierra.
Miguel Hernandez
Font: Miguel Hernandez para niños. Ediciones La Torre
Il·lustració: Judith Clay
No entendré mai perquè els núvols no canten
quan,tot lliurant-se a caprici del vent,
s’esfilagarsen com un vel de gasa
en giragonses suaus d’un vals lent.
Sento el silenci com l’indesxifrable
compàs de pauses entre violins….
No entendré mai perquè els núvols amaguen
les melodies que els bateguen dins.
Joana Raspall
Font: El meu món de poesía. El Cep i la Nansa edicions.2011
Il·lustració Katherine Quinn.
Podrá secarse en un instante el mar,
podrá romperse el eje de la tierra
com un débil cristal.
¡Todo sucederá! Podrá la muerte
cubrirme con su fúnebre crespón,
pero jamás en mí podrá apagarse
la llama de tu amor.
Gustavo Adofo Bécquer
Il·lustració Cécile Veilhan
Font: De todo corazón,111 poemas de amor. El barco de vapor.Ediciones SM.2007
Cada matí a les vuit,
m’alcen del llit els veïns!
La del primer canta a la dutxa;
el del segon al replà;
la del tercer s’entrebanca;
el del quart no sap parar
el despertador que pita;
la de cinquè fa gimnàstica,
a damunt del matalàs;
i el més petit dels de l’àtic
plora i xiscla….
i ningú no el fa callar!
I el paleta,aquest és nou!
Amb quatre cops ben donats
ha observat un esvoranc
a la paret del meu pis,
i fins i tot i treu el nas!
Cada matí a les vuit,
m’alcen del llit els veïns!
Montse Ginesta
Font:Cançons de camp i poemes de ciutat.Publicacions de l’Abadia de Montserrat,2004
Il·lustració:Kelly Murphy
A mi no em ve d’aquí
tocar demà o ahir,
jo sóc un violí
que sona perquè si
en si.
Gonyí-gonyí-gonyí.
Aquest que em grata així
es creu un serafí,
però és un assassí
que em fa,per treure un mi,
sofrir.
Gonyí-gonyí-gonyí.
Deixeu- me anar a dormir
o beure un got de vi.
Tinc mandra i tot de dir
que això no fa per mi
ni un bri.
Gonyí-gonyí-gonyí.
De vespre o de matí,
el que m’agrada a mi,
en lloc de tant gonyí,
és practicar l’esquí
marí.
Gonyí-gonyí-gonyí.
Miquel Desclot
Font:Domador de paraules.Poesies incompletes.La galera 50
Il·lustració Graciela Rodo Boulanger
Llagrimetes d’olor
fan adéu a la tarda.
Vaig per un caminet
empedrat de paraules;
no les vull trepitjar…
són tan dolces i belles!…
N’arreplego a les mans
per si són diamants,
i n’escampo a l’espai
per si fossin estrelles.
No heu vist mai, cel amunt,
parauletes de llum?
Qui les vulgui,són seves!
Joana Raspall
Il.lustració Christian Schloe.
Font:Bon dia poesia.Baula,ala data poesía. 20013