Xocolata desteta
Espessa i lluent,
tothom se la menja,
ai!, a cremadent.
En xicra o en tassa
prou que ho diu la gent,
mai no n’hi ha massa.
S’hi poden sucar
galetes, melindros,
o bé un tros de pa.
És bona al matí
i quan s’hi berena
té un gustet molt fi.
Espessa i lluent,
tothom se la menja,
ai,! a cremadent.
Miquel Martí i Pol
Il.lustració Pin
Font:Bon profit! Il•lustracions Carme Solé Vendrell. Editorial Barcanova,1999
Tinc dins del meu cor molts flasconets
on desaré,un a un, els meus afectes.
El dels pares,amics,germans,
amors.
El de foques,gats,mussols….
Tot el que es mou.
La música
de lletres i paraules.
De cançons.
D’imatges.
Una posta de sol, el mar, el xiu-xiu del riu….
La Natura sencera.
L’Univers.
La Vida.
I quan en senti sola,
els obriré,
Molt poc a poc
tancant els ulls
tot olorant-los.
Escoltant el món.
Escoltant el silenci.
M. José Orobitg i Della
Il.lustració Derya Kinay – Doriah.
Jo tinc una “bici”
pintada de nou.
Quan vull s’està quieta
i quan vull es mou.
Avui no vol córrer
i no sé per què;
l’he greixada amb oli
d’un setrill sencer!
Amb draps de camussa
tota l’he eixugat,
i ja un cop polida
així ha rondinat:
M’ha dit: – Estic prima;
no em tractes prou bé.
-Si tu ets la més ferma
de tot el carrer!
-Mira quines rodes
té aquella d’allà!
-Parles d’una moto!
No et pots comparar!
Joana Raspall
Il.lustració de Spec Illustration.
Per a fer una poesia
s’agafa una p
com platja, pasta, pedra;
després s’agafa una o
com or, ombra, ona;
després s’agafa una e
com era, estri, eben;
després s’agafa una s
com sol, sal, silenci;
després s’agafa una i
com illa, isard, ícar;
després s’agafa una a
com aigua, astre, ala:
en acabat s’ajunten
sense odi, sense mandra,
sense pressa, sense ràbia,
sense melancolia,
i es fa la poesia.
Roberto Piumini /Miquel Desclot
Il.lustració Maribel
Enmig del sol i la lluna
la terra va i s’interposa.
No vol que surtin i es vegin.
Està enfadada i gelosa.
Mª José Orobitg i Della
Barcelona,1962. És arqueòleg, bibliotecaria, escriptora i activista pro drets humans en defensa dels animals. Escriu poemes i relats infantils i articles d’ investigació històrica i de biblioteconomia. Eclipse de lluna pertany al recull de poemes Esqueixada de versos. Ha publicat també Descabellat de versos descabdellats . Mi abuela no es la de antes és la seva primera publicació en narrativa infantil.
Il.lustració de Makuchkina Juliya
Comença el mes de novembre,
castanya va, castanya ve,
i panellets també.
Un començament tan dolç
més d’una vegada enfita,
per això és molt prudent
menjar sense demesia,
perquè no queda gens bé
pecar de golafreria.
El mes comença amb Tots Sants,
després ve Santa Cecília,
patrona, com prou se sap,
del ritme i la melodia
que ens desvetllen els sentits
si més no per les musiques.
Novembre, mes de tardor,
que l’hivern ja ens anuncies,
els teus silencis són plens
d’una música molt fina
que ens ressona al fons del cor
com una cançó petita
i ens ajuda a fer-nos grans
sense gens de melangia.
S’acaba el mes de novembre,
castanya ve, castanya va,
que el torró ja vindrà.
Miquel Martí i Pol
Il.lustració via GaiaBordicchia en Flickr
Font:Bon profit! Il•lustracions Carme Solé Vendrell. Editorial Barcanova,1999
Pujaré la tristesa dalt les golfes
amb la nina sense ulls i el paraigua trencat,
el cartipàs vençut, la tarlatana vella.
I baixaré les graus amb vestit d’alegria
que hauran teixit aranyes sense seny.
Hi haurà amor engrunat al fons de les butxaques.
Maria Mercè Marçal
Il.lustració Kukula
Barcelona, 1952-1998. Comença a escriure els primers poemes en castellà quan era jove,però el moviment de la Nova Cançó influirà en l’autora i començarà a escriure els primers versos en català. El 1976, Maria-Mercè Marçal guanya el premi Carles Riba de poesia amb el recull Cau de llunes.Al mateix temps que comencen els seus primers passos en el món literari també s’afilia al PSAN i s’endinsa al món polític, en aquesta època publica alguns poemes a la revista Reduccions. El segon poemari és , Bruixa de dol, i ja és coneguda per la seva obra poètica, i també pel seu paper com a dinamitzadora de grups feministes.Publica després els poemaris Sal oberta (1982) i, més endavant, La germana, l’estrangera (1985),i el recopilatori Llengua abolida, on inclou el poemari Desglaç.Fa una incursió en el camp de la narrativa infantil, conjuntament amb Glòria Puig, amb el conte La disputa de fra Anselm amb l’ase ronyós de la cua tallada. la seva única novel·la, La passió segons Reneé Vivien.
