Una orella en l’aire,
una orella avall,
i un trosset de cua
que es va bellugant.
Tens la pell gruixuda,
tens el pèl suau,
i unes dents que sempre
estan rosegant.
Has fet un niu flonjo
amb pèls del teu cos
per posar-hi dintre
els teus llorigons.
Té una pastanaga
per anar menjant,
si ets tan bona mare
no pots dejunar.
Núria Albó
Il.lustració Pin
Llum blanquinosa al cel
i coloraines a l’escola,
lletres brillants entre estels,
cartolines, fang i cola.
Dies de cançons i nadales,
de guants, gorros i bufandes,
dies per acomiadar un any
i estrenar aviat vacances.
Isabel barriel
Barcelona,1953.Llicenciada en Filosofia i Lletres,és mestra i poeta. Ha escrit innumerables poemes pels infants, que comparteix en el seus blocs educatius ,poemes de les seves experiències i dels seus viatges.
Il.lustració Richard S.W.
L’escola és tancada,
hi ha llum al carrer,
la senyora Pepa
saluda al carter.
“Que tingui un bon dia,
avui és Nadal!
No té una carteta,
no té una postal?”
Li dono una carta
del seu fill Pascual,
que des de Suïssa,
li diu Bon Nadal!
Estigui content,
Jesús ha nascut ;
Per dur-nos la joia
Al món ha vingut.
Bofill,Puig,Serrat
Il.lustració de Jim Field
Estimo la quietud dels jardins
i les mans inflades i vermelles dels manobres.
Estimo la tendresa de la pluja
i el pas insegur dels vells damunt la neu.
Estimo els arbres amb dibuixos de gebre
i la quietud dels capvespres vora l’estufa.
Estimo les nits inacabables
i la gent que s’apressa sortint del cinema.
L’hivern no és trist:
és una mica malenconiós,
d’una malenconia blanca i molt íntima.
L’hivern no és el fred i la neu:
és un oblidar la preponderància del verd,
un recomençar sempre esperançat.
L’hivern no és els dies de boira:
és una rara flexibilitat de la llum
damunt les coses.
L’hivern és el silenci,
és el poble en silenci,
és el silenci de les cases
i el de les cambres
i el de la gent que mira, rera els vidres,
com la neu unifica els horitzons
i ho torna tot
colpidorament pròxim i assequible.
Miquel martí i pol
Il.lustració de Dilyara Nassyrova
El fred ve d’un país blanc
amb la pell tota glaçada.
Té al cor un àngel de neu
amb dos lliris de rosada.
El fred és un home trist
que no té lloc ni cadira,
que no pot trobar un llit
quan la soneta els ulls crida.
Tothom li tanca la porta,
“Vés-te’n fred!” i el fred s’allunya
sense més companya amiga
que el ventijol i la pluja.
La ciutat encén les cases
amb tots els llums de Nadal.
La flama enemiga crida
“Vés-te’n fred!” i el fred se’n va.
Però lluny enllà, quan Déu és nat,
el fred, obrint la boirina,
troba el caliu del ramat
en un pessebret de fira.
Maria Beneyto
Il.lustració desde sabine -cats
