Arxiu per categories: Poesia català

Tragèdia d’una coma

Hi havia una vegadatragedia ,karin leanne
una pobra Coma
que per culpa d’un escolar
poc atent
va anar a parar al lloc d’un punt
després de l’última paraula
d’una redacció eloqüent.
La pobrissona, tota sola,
havia d’aguantar el pes
de cent paraulasses,
algunes inclús amb accent.
A l’últim, esclafada,
va morir allà mateix
de l’atroç cansament.
Va ser enterrada
sota una creu
pel llapis vermell
del mestre,
i enlloc de crisantems commemoratius
va tenir un ramellet
de signes admiratius.

           Gianni Rodari / Miquel Desclot
Il.lustració karin leanne

La tieta dels confits

Vigileu amb les tietesLa tieta dels confits ,Núria Albertí,monica carretero
que us ofereixen confits.
No heu vist una rialleta
mentre us llepàveu els dits?

Jo dic que la meva és bruixa
i no es pas per la verruga.
Quan vinc sempre és a la cuina
d’allà ja no es belluga.

M’ofereix dolços,pastissos,
que en costa molt rebutjar.
Caramels,confits i anissos,
cada dia per berenar.

Però la bruixa no m’enganya,
quan fa un sonrís al seu gat…
Ja no té dents a la boca!
No acabaré desdentat.

Núria Albertí
Il.lustració Mónica Carretero

Save

Fantasmes

fantasmes, kimT’escric amb la tinta
d’ombres encobertes
pels cossos volàtils
de fantasmes nus.
Brunzeixen, esquerps,
clarobscurs de lletres,
tritlleigs de paraules
i buidors en vers.
Murmuren a cau
d’orella, i esquiven
camins esventats
pel zèfir del temps.
I m’omplen la taula
de muses dansaires;
fantasmes que fugen
com fulles, al vent.

                                                        Vicenç Ambrós i Besa
Il.lustració Kim

Berga,l 1982. El 2003 va publicar el seu primer llibre, un poemari titulat “Del Lluçanès, del pas del temps i personals”. “Foc entre dos blaus”, va ser guanyador del Premi Carme Guasch de Poesia 2005. Ha publicat relats i poemes en el marc de diverses antologies o mitjans de comunicació.

El gat

Més que veure’m m’endevina,el gat,m.dolors pellicer, Rita Cavallari
se m’acosta així que em sent,
m’acarona, cosa fina,
quan em passa a frec de pell.

El meu gat no necessita
ni les botes ni el capell
per a fer-me sentir rica
perquè el meu tresor és ell.

Si el dolor em té abatuda,
si la pena em consumeix
el seu ronc és una ajuda,
és un bàlsam que em guareix.

                Maria Dolors Pellicer
Il.lustració Rita Cavallari

S’acaben les vacances

Avui tornaré a l’escola!
Vull arribar la primera!
He ficat llibres i agenda
dins de la meva cartera.
Una cartera molt nova,
on hi ha dibuixat un mussol,
que mira com surt la Lluna
i com s’amaga el bon Sol.
Avui tornaré a l’escola!
He de ser ben matinera!
No val badar ni una mica
si vull arribar la primera!

                      Lola Casas
Il.lustració Salvador Ramírez

Nuvolets

Borregets de llana blancanuvolets ,fina girbes,Séverine DUCHESNE
pasturen al Prat del cel,
missatgers de pluja clara
que revifa els camps de verd.

Nuvolet de cotó en pèl
de mil formes diferents:
una tortuga marina,un camell desdibuixat,
una princesa de conte
i el seu Castell encantat.

Els meus ulls d’infant inventen
escenes d’ogres i dracs,
de pirates i sirenes,
de bruixes i de gegants.

                 Fina Girbés
Il.lustració Séverine Duchesne
Font: Poemes a la carta.Editorial Bromera, 2011

La mina abandonada

A la boca de la mina,la mina abandonada,joana raspall ,jamila mulán leiva,
vella mina de carbó,
no hi floreix la primavera,
no s’hi eleva cap cançó.

Diuen que la mina és fonda
aspra,fosca, i els camins,
traïdors i relliscosos;
no provéssiu d’anar endins!
Diuen que degota l’aigua,
que hi ha pous com grans embuts….
Diuen que hi ressonen queixes
de dos minaires perduts….
Eren cepats,de dents blanques,
l’un molt jove,l’altre gran….
i sortien de la feina
cada vespre tot cantant.

A la boca de la mina,
mina negra de carbó,
no hi floreixen primaveres
d’ençà que hi entra el dolor.

                        Joana Raspall
Il.lustració Yamila Murán Leivas