El dilluns,càpsules de llegums,
el dimarts,xarops de cards
(i ja en comencem a estar farts),
el dimecres,polsim de nespres,
el dijous,somni de truita de dos ous,
el divendres,pastilles de mongetes tendres,
el dissabte,olor de coca e recapte,
i el diumenge….
és el dia que no es menja.
Miquel Desclot
Il.lustració MAH Luna 4rt.
Hi havia una vegada
una pobra Coma
que per culpa d’un escolar
poc atent
va anar a parar al lloc d’un punt
després de l’última paraula
d’una redacció eloqüent.
La pobrissona, tota sola,
havia d’aguantar el pes
de cent paraulasses,
algunes inclús amb accent.
A l’últim, esclafada,
va morir allà mateix
de l’atroç cansament.
Va ser enterrada
sota una creu
pel llapis vermell
del mestre,
i enlloc de crisantems commemoratius
va tenir un ramellet
de signes admiratius.
Gianni Rodari / Miquel Desclot
Il.lustració karin leanne
Vigileu amb les tietes
que us ofereixen confits.
No heu vist una rialleta
mentre us llepàveu els dits?
Jo dic que la meva és bruixa
i no es pas per la verruga.
Quan vinc sempre és a la cuina
d’allà ja no es belluga.
M’ofereix dolços,pastissos,
que en costa molt rebutjar.
Caramels,confits i anissos,
cada dia per berenar.
Però la bruixa no m’enganya,
quan fa un sonrís al seu gat…
Ja no té dents a la boca!
No acabaré desdentat.
Núria Albertí
Il.lustració Mónica Carretero
T’escric amb la tinta
d’ombres encobertes
pels cossos volàtils
de fantasmes nus.
Brunzeixen, esquerps,
clarobscurs de lletres,
tritlleigs de paraules
i buidors en vers.
Murmuren a cau
d’orella, i esquiven
camins esventats
pel zèfir del temps.
I m’omplen la taula
de muses dansaires;
fantasmes que fugen
com fulles, al vent.
Vicenç Ambrós i Besa
Il.lustració Kim
Berga,l 1982. El 2003 va publicar el seu primer llibre, un poemari titulat “Del Lluçanès, del pas del temps i personals”. “Foc entre dos blaus”, va ser guanyador del Premi Carme Guasch de Poesia 2005. Ha publicat relats i poemes en el marc de diverses antologies o mitjans de comunicació.
Més que veure’m m’endevina,
se m’acosta així que em sent,
m’acarona, cosa fina,
quan em passa a frec de pell.
El meu gat no necessita
ni les botes ni el capell
per a fer-me sentir rica
perquè el meu tresor és ell.
Si el dolor em té abatuda,
si la pena em consumeix
el seu ronc és una ajuda,
és un bàlsam que em guareix.
Maria Dolors Pellicer
Il.lustració Rita Cavallari
