Març, “ marçador “
de nit fa fred i de dia calor
Núria Albertí
Il.lustració Julie Fletcher
Els refranys més divertits.Estrella polar.Col.lecció l’Odissea.2012
Març, “ marçador “
de nit fa fred i de dia calor
Núria Albertí
Il.lustració Julie Fletcher
Els refranys més divertits.Estrella polar.Col.lecció l’Odissea.2012
La lluna s’engruna
en vida del sol
i es fa l’adormida
al pic del seu vol.
La lluna, a la una,
vestida de sol,
rodola eixerida
pel camp de futbol.
La lluna, més bruna,
s’abriga de dol
i espera la crida
del duc i el mussol.
Miquel Desclot
Il.lustració Sam Hyuen Kim
Miquel Desclot.El domador de paraules.Poesies incompletes.Miquel Desclot.Merçè Galí.Editorial la Galera,2012
La fadeta bona
avui ha preparat
unes farinetes
del que havia segat:
les mans de mantega,
cabells d’ou filat
i al rostre un sonriure
color amelat.
Empar Lanuza
Il.lustració Les toiles d’Az
València,1950. És llicenciada en Filosofia i Lletres.Va treballar al Centro de Reeducación Psicomotriz, i fins al 1982 hi tracta trastorns de l’aprenentatge i del llenguatge. La seva primera publicació va ser El juego popular aplicado a la educación, un assaig sobre les possibilitats educatives del joc populari el mateix any publica El savi rei boig i altres contes, amb la que va guanyar el premi Maria Folch i Torres de Barcelona (1978). Més tard publica Bon viatge, Pitblanc! (1982), Aventura d’una desventura (1985), La Cuca Quica (1985), Criatures minúscules (1986), Enric perd una dent (1991) o Cinc corrupis mes a mes (1990).Escriu poesia i teatre per a nois i noies on destaca els poemes d’Abecedari de diumenge (1988) i Versos al sol (2000).
Tengo un secreto de amor
escondido en el bolsillo.
Es un secreto pequeño
envuelto en miedos sencillos.
Tiene sólo cuatro letras,
cuatro letras que te nombran,
que sólo encuentran mi voz
al abrigo de las sombras.
Mi secreto se acurruca
en la esquina del silencio
y te espía desde un libro
cuando estoy en el colegio.
Roba a veces tu sonrisa
y con hilos invisibles
la hilvana a este amor que crece
en tierras de lo imposible.
Se alimenta en la penumbra
con retazos de palabras
que no encuentran el camino
para llegar a tu alma.
Y cuando no te das cuenta,
se asoma hasta tu mirada
y calma su sed inmensa
bebiendo a sorbos mis lágrimas.
Mi secreto se disfraza
con pretextos y mentira
y solamente la luna
sabe esta verdad prohibida.
Las estrellas son guardianes
que vigilan mi secreto
para que nunca se escape
por la ventana del sueño.
En horizontes de otoño
se deshoja mi esperanza
y se mueren sin caricias
mis manos que no te alcanzan.
Porque no puedo gritarlo
y porque nadie lo sabe
duele tanto este secreto
guardado con siete llaves.
Y mi amor fue condenado
al abismo del olvido
porque estoy enamorado
de la novia de mi amigo.
Liliana Cristina Cinetto
Il.lustració Fabiana Attanasio
Entra tot pengim-penjam
i amb posat de voler gresca.
De vestit, n´hi sobra un pam;
de sabates,mitja llesca.
Tant camina de gairell
com es posa a fer la mona;
tant s’asseu sobre un tortell
com esfondra una poltrona.
Quan s’adorm,segur que ronca;
quan es moca,ho fa amb estil.
Té un plorar que no s’estronca:
sembla un pobre cocodril.
Fa ganyotes,babarotes,
pessigolles i pessics;
fa carotes ,i llengotes,
i abraçades als amics.
Quan et veu que penses massa,
ve i t’empenta,i se’n riu;
si et veu moix,no sap què et passa,
se t’ acosta i et somriu.
I és que té boca de rap,
i un nas gros com de patata;
molts pardals dins del cap,
però en el cor un plat de nata.
Salvador Comelles
Il.lustració Gruca