Arxiu per Autor: Maribel L

La bruixa

Sota una oliverabruixa
seca i retorçada
hi havia la cova
que ningú no sap;
diuen que vivia
una bruixa vella
vestida de negre,
amb mocador al cap.

Sortia de vespre
cavalcant l’ escombra,
fent de capitana
de cent ratpenats;
Ocells i bestioles
davant seu fugien
perquè a cops d’ escombra
eren atacats.

De tantes maleses
que feia la bruixa,
tothom la temia.
sols un ratolí
de bigotis rossos
i cueta fina
va dir:-Plantem cara!
deixeu-me fer a mi!

ratolíI mentre dormia
la bruixa malvada,
ratolins i rates
traçaren el pla:
van entrar a la cova,
i a cops de denteta
la màgica escombra
van esmicolar.

D’ encà d’aquell dia
la bruixa no vola.
Prop de l’olivera
No la veuen mai.
Però diu la història
que ara ,dins la cova,
quan veu una rata
tremola d’ esglai.

Joana Raspall

Il.lustració de Laura Diehl

La bruja Maruja

La bruja Maruja
nació en la burbuja
de blanco jabón.

La bruja Marujabruja jugando
nació sin escoba,
se fué hacia la alcoba,
se puso a jugar.

Los niños dormían,
la bruja jugaba,
como era invisible
nadie la encontraba.

La bruja Maruja
era encantadora,
se quedó a vivir
en la mecedora.

Los niños reían,
los padres cantaban
y los abuelitos
saltaban, saltaban.

y es que no era bruja,
ni bruja ni nada,
la bruja Maruja
era sólo un hada.

Gloria Fuertes

Il.lustració Pin

Cancó de tardor

Patina per l’aire,Cancóde tardor
rellisca, ja és vent,
arriba i és lladre
del sol estiuenc.
Carrega magranes,
bolets i castanyes,
s’amaga pels núvols,
escurça els dies
i estira les ombres.
Es vesteix de pluja,
pinta al cel la tristor
quan dicta als seus mots
el poema de tardor.

            Isabel Barriel
Il.lustració de Lorena Alvarez

Cancó de tardor

Ja ha arribat la tardorfulles caient
vestida de groc i marró,
cauen branques, cauen fulles
que després trepitgem tots.
Ja ha marxat la calor,
vent i pluja se l’han endut,
nits més llargues, més silenci,
flaires que recordem tots.
La natura ens durà
pomes i raïm del bo,
molts bolets, també castanyes
que ens agraden molt a tots.
Ja ha arribat la tardor
vestida de groc i marró,
ara anem a passejar
que això agrada a tothom.

                  Noé Rivas

Cantautor català amb obres adreçades al públic infantil.
Il·lustració de Junaida 

Poema de otoño

fulles i ventOtoño.
Viento traicionero
me despeina el pelo.
 Y el abuelo
me presta el sombrero.

Membrillo.
Píldora amarilla.
al sol resplandece
y parece
que le hace cosquillas.

La nube.
alfombra del cielo.
Hacia el suelo viene
y ya tiene
la novia su velo.

Abuelo.
El otoño a cuestas.
Me escondo en tu abrigo
y contigo
me duermo la siesta.

Javier Fonseca
II.lustració de Laura Logan

Madrid.Escriptor de poesia i contes  i  autor de  la col.lecció Clara Secret , el conte il.lustrat El mago Bruno,           l’ àlbum Ole sardina i la novel.la Tras los pasos de un zapato.