Arxiu per Autor: Maribel L

CADA NIT UN POEMA

Cada nit un poema.
Sobre el full solitari
la mà es mou.

Dins la quietud
contemplo la claror
vacil·lant del carrer,
i sento com si tingués
algú arran de pell,
a frec de llavis.

Si em calia escollir.
Em quedaria amb la ploma
a la mà. Mai més sola,
cada nit.

Montserrat Abelló
Il·lustració Elia Mervi
Font: Poemes d’amor antologia. Editorial Denes, 2010

Se desmelena

Se desmelena con el viento
la arena.
Se despierta
el marino
en cubierta.
Se queja
en la playa
la almeja.
Se acomoda
el pescado
en la ola.
Se despereza
en el agua
la tristeza.

Pedro Villar Sánchez
Il·lustració Jimmy Liao
Font: Tres veces tres la mar. Il·lustració Leonor Pérez. Ediciones el Naranjo. México, 2012

Pedro Villar Sánchez (Almansa, 1960) és mestre i poeta. Escriu poesia, conte i narrativa per a infants, joves i adults. Entre els seus llibres de literatura infantil destaquen: El bosc del meu abecedari (Diàleg Infantil, 2003), Els animals de la pluja (Diàleg Infantil, 2008), Cuéntame (Fineo Infantil, 2010) El pastor de nubes (Kalandraka, 2012),  Tres veces tres la mar (Edicions El Taronger, Mèxic, 2012) o Miguel Hernández en 48 estampas (Ed. Amigos de papel 2013), Doscientos haikus de amor ( Olé Libros, 2020) i  Las ranas saben cantar (Libre Albedrío, 2020).

Guaita! Tenim les mans de la mateixa mida!

Guaita! Tenim les mans de la mateixa mida!
I les meves per grosses, les teves per menudes!
Veus! L’ocell fosc ha baixat a l’onada
i el peix de llum s’ha ajocat a la branca.
La branca és aigua i l’onada treu fulles.
El peix fosqueja entre el velam de l’aire.
L’ocell és clar. La lluna, submarina.
Guaita! Tenim les mans de la mateixa mida.
L’ona tragina fruita al grat del vent.
La branca trenca als esculls del capvespre.
Lluna de nacre, gavadals de boira
ens capgiren la casa i la tendresa.
Ja ni sabem on s’han trobat, amor,
les nostres mans de la mateixa mida.

Maria Mercè Marçal
Il·lustració Nerina Canzi
Font: Sal oberta. Edicions 62, 2018

Sentir la pluja sobre la pell

Plim, plim, plou
a poc a poc.
I jo, a sota,
sense paraigua,
ni gavardina.
Amb la samarreta
i la calça curta.

Plim, plim, plou
a poc a poc.
I jo, a sota,
sense arronsar-me
ni parpellejar.
Amb els peus a terra
i els braços amunt.

Plim,plim, plou
a poc a poc.
I jo, a sota.
Regalims a la cara,
humitat als cabells,
fredor als braços
i baf a les ulleres.

Plim,plim, plou
a poc a poc.
I jo, a sota.
Em sento arbre,
pedra o bassal.
Sento les gotes
i com creixo cap
al cel.

Plim, plim, plou
a poc a poc.

Pep Molist
Il·lustració Shane Crampton
Font: Tocar el cel amb els dits. Il·lustracions Christian Inaraja. Jollibre,2020

Pep Molist Manlleu (Barcelona),  1965. És bibliotecari  a la Biblioteca del Casino de Manresa.  Ha publicat més de 80 obres adreçades a infants de tres a set anys .  Destaquen els contes de la sèrie de la vaca Plis Plau (2005-2013),  Sorra a les sabates (Combel, reed. 2013), Llàgrimes de cocodril (Baula, 2004), o La Moli i la Doli (Barcanova, 2010. Ha rebut alguns premis destacats com  el Premi Hospital Sant Joan de Déu amb el conte infantil  Dos fils (La Galera, 2007)  i el Premi Parcir d’Àlbum il·lustrat amb El senyor sol i la senyora eriçó (L’Albí, 2007).