Més que veure’m m’endevina,
se m’acosta així que em sent,
m’acarona, cosa fina,
quan em passa a frec de pell.
El meu gat no necessita
ni les botes ni el capell
per a fer-me sentir rica
perquè el meu tresor és ell.
Si el dolor em té abatuda,
si la pena em consumeix
el seu ronc és una ajuda,
és un bàlsam que em guareix.
Maria Dolors Pellicer
Il.lustració Rita Cavallari
Surcando el mar,
triste y rellena,
sobre las olas,
va la ballena.
Quiere volar
¡vaya faena!
-No tengo alas
-dice con pena.
Y entre las olas,
triste y rellena,
se va alejando
doña ballena.
Carlos Reviejo
Il.lustració Marie Desbons
Tiemblo, Àvila 1942.Mestre,escriptor i poeta.Va començar amb poesia per adults però la seva feina de mestre va fer que es dediqués a escriure pels infants.Ha publicat diversos llibres de literatura infantil.Els seus poemes i contes han estat traduïts a diferents idiomes.Participa també en activitats en biblioteques i escoles.Entre els seus llibres de poesia destaquen Abezoo 2005, Versos para contar 2012,Versos de colores 2012,Versos del bosque 2013.
Avui tornaré a l’escola!
Vull arribar la primera!
He ficat llibres i agenda
dins de la meva cartera.
Una cartera molt nova,
on hi ha dibuixat un mussol,
que mira com surt la Lluna
i com s’amaga el bon Sol.
Avui tornaré a l’escola!
He de ser ben matinera!
No val badar ni una mica
si vull arribar la primera!
Lola Casas
Il.lustració Salvador Ramírez
Borregets de llana blanca
pasturen al Prat del cel,
missatgers de pluja clara
que revifa els camps de verd.
Nuvolet de cotó en pèl
de mil formes diferents:
una tortuga marina,un camell desdibuixat,
una princesa de conte
i el seu Castell encantat.
Els meus ulls d’infant inventen
escenes d’ogres i dracs,
de pirates i sirenes,
de bruixes i de gegants.
Fina Girbés
Il.lustració Séverine Duchesne
Font: Poemes a la carta.Editorial Bromera, 2011
A la boca de la mina,
vella mina de carbó,
no hi floreix la primavera,
no s’hi eleva cap cançó.
Diuen que la mina és fonda
aspra,fosca, i els camins,
traïdors i relliscosos;
no provéssiu d’anar endins!
Diuen que degota l’aigua,
que hi ha pous com grans embuts….
Diuen que hi ressonen queixes
de dos minaires perduts….
Eren cepats,de dents blanques,
l’un molt jove,l’altre gran….
i sortien de la feina
cada vespre tot cantant.
A la boca de la mina,
mina negra de carbó,
no hi floreixen primaveres
d’ençà que hi entra el dolor.
Joana Raspall
Il.lustració Yamila Murán Leivas
Reben bé el senyor lleó
amb acords de do major.
Al canó hi ha l’home bala
i repiquen la timbala.
Una gran contorsió
contreu tot l’acordió.
La guitarra fa un preàmbul;
pinça la corda el funàmbul.
A la crida del flautí
la serp sap que ha de sortir.
Els pallassos fan saraus
mentre sona un vals de Strauss.
Se li fuga tot al mag
com si fos per art de Bach.
L’elefant es gira i bolca.
Stravinsky,quina polca!
Dos compassos de Beethoven
i els trapezis es retroben.
Toca un saxo amb molt de jazz
per un solo de gimnàs.
I una foca diu T’espero
sota el focus d’un bolero.
Salvador Comelles
Il.lustració G.Rodo Boulanger
Terrassa,1959 professor de la Facultat de Ciències de l’Educació de la UAB i escriptor de narrativa juvenil i infantil. Va realitzar els estudis universitaris de Magisteri i Filologia Catalana a la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha escrit diferents contes,novel.les i poemes per nois i noies.Algunes de les seves obres han estat traduïdes al castellà,gallec i francès.Ha obtingut diferents premis i reconeixements de la crítica infantil i juvenil.Entre els seus llibres de poesies destaquen Caps i potes , 2000 i el El circ , 2009.
Amb un tros de tela
em faré una vela,
i amb el tronc d’un pi
em faré un patí.
Aniré al mar gran,
com els altres fan,
i m’hi llançaré
tan lluny com podré.
Les ones rissades,
altes,cargolades,
em duran a l‘illa
de qui sap a on,
com la més senzilla
cosa d’aquest món.
I quan tornaré
us explicaré
la gran maravella
que he trobat en ella.
No serà un tresor,
ni perles,ni or;
serà el do més ric:
un somni bonic!
Joana Raspall
Il.lustració Johanna Wright
