El vent arrossega
les fulles
mortes,
obrim els llibres ….
tanquem les portes!
Maria Dolors Pellicer
Il.lustració Manon Gauthier
Font: Versos de tres sabors. Il.lustracions de Rosanna Crespo. Alfaguara Voramar,2007
El primer dia d’escola
anava molt despistat
i la mestra, a la impensada,
m’assegué al teu costat.
Ben callat, mut i a la gàbia,
No gosava moure un pèl.
-Jo sóc la Laura- et presentes
– A mi em diuen Manel.
I, quan sortírem al pati,
Volguéreu jugar amb mi:
Laura, Maria i Antoni,
La nova colla d’amics.
Només amb una mirada
em vaig sentir acollit.
Fina Girbés
Il.lustració Ekaterina Trukhan

He puesto a secar el mar
en el tendedero.
Gota a gota,
se ha convertido en un charco
lleno de lunas hundidas
y restos de mil naufragios.
Juan Carlos Martín Ramos
Il.lustració tubidu
La alfombra màgica.Ilustraciones Cristina Müller .Editorial Anaya,2010
Belmez, Córdoba,1959.Escriptor,va ser titeritero molts anys ,la última companyia va ser “Titiritaina”. Las palabras que se lleva el viento, va obtenir el premi Leer es Vivir l’any 2002 i el Premi Lazarillo de literatura infantil,l’any 2003 amb la seva obra Poemamundi.L’any 2008 publicó Érase una… y otra vez, un llibre de poemes que expliquen contes. A Canciones y palabras de otro cantar publicat al 2009 és un llibre on l’autor recorda i juga amb cançons infantils tradicionals. La alfombra mágica 2010, il·lustrat por Cristina Müller, està dedicat a la imaginació, a la lectura i a la fantasia. La última publicació Buzón de voces, 2011 l’autor parla de les coses quotidianes que envolten la nostra vida.
Callem, callem…. 
La màgia d’aquesta hora és trencadissa;
Seda brodada,
Escuma fonedissa,
Lleuger glop de fum,
Llepassa de boira,
Frescor de rosada,
Espurna de llum….
Callem,callem….
Assaborim la fràgil
Durada d’un instant
Fascinant
Que mai no reviurem.
Joana Raspall
Il.lustració Lucy Campbell
Font: Com el plomissol, poemes i faules. Il.lustació Glòria Garcia.Editorial laGalera, grumets.2012
Quiero escribir un poema
que nunca antes se haya escrito,
que cada vez que lo leas
sea distinto.
Que cuando cuente un secreto
te hable al oido,
que si quiere protestar
lo digas a gritos.
Que te haga mirar de nuevo
lo que hayas visto,
Que al cantarlo
lo escuche
Quien va contigo.
Un poema con voz propia,
que no importe quien lo ha esrito,
que para siempre sea tuyo,
Y no mio.
Juan Carlos Martín Ramos
Il.lustració Daniela Volpari
Font: La alfombra màgica, ilustraciones Cristina Müller. Anaya, sopa de libros, 2010
Belmez, Córdoba, 1959. Va estudiar Filologia Hispànica a la Universidad Complutense de Madrid,i durant molts anys va treballar com a titiritero. El seu poemari Las palabras que se lleva el viento, 2003 va rebre el Premi “Leer es vivir 2002”, posteriorment la seva obra Poemamundi va ser guanyadora del premi Lazarillo de literatura infantil al 2003.Al 2008 va publicar Érase una… y otra vez, llibre de poemes que explica contes. L’any 2009 publica Canciones y palabras de otro cantar, llibre de cançons infantils tradicionals.La alfombra mágica 2010, il·lustrat per Cristina Müller, està dedicat a la imaginació, a la lectura, a la fantasia. I la seva última publicació Buzón de voces, 2011, amb il·lustracions de Juan Vidaurre.