Entra tot pengim-penjam
i amb posat de voler gresca.
De vestit, n´hi sobra un pam;
de sabates,mitja llesca.
Tant camina de gairell
com es posa a fer la mona;
tant s’asseu sobre un tortell
com esfondra una poltrona.
Quan s’adorm,segur que ronca;
quan es moca,ho fa amb estil.
Té un plorar que no s’estronca:
sembla un pobre cocodril.
Fa ganyotes,babarotes,
pessigolles i pessics;
fa carotes ,i llengotes,
i abraçades als amics.
Quan et veu que penses massa,
ve i t’empenta,i se’n riu;
si et veu moix,no sap què et passa,
se t’ acosta i et somriu.
I és que té boca de rap,
i un nas gros com de patata;
molts pardals dins del cap,
però en el cor un plat de nata.
Salvador Comelles
Il.lustració Gruca