El pont

Oi que a vegades no ens calen les paraules per transmetre com ens sentim? Això és el que passa als protagonistes d’aquest vídeo que, de ben segur, us duran a reflexionar de quina manera les persones, amb la nostra manera de fer, podem provocar contagi emocional. Si som capaços d’aturar-nos un moment… potser ens adonem que hi ha altres opcions.

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=LAOICItn3MM[/youtube]

En el document El pont us podreu descarregar la proposta didàctica.

Les nostres veuetes

Necessitem les emocions per viure perquè sempre ens aporten informació valuosa sobre nosaltres mateixos. Les cinc bàsiques (segons la majoria d’autors), alegria, tristesa, fàstic, ira i por, ens ajuden en el nostre dia. Quan ens permetem sentir-les, podem aprendre a gestionar-les d’una forma ecològica i sostenible.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=SG4BXtRqY2k[/youtube]

Proposta didàctica en el document Les nostres veuetes.

Els teus actes són els teus monuments

El precepte d’octubre del senyor Browne era:

ELS TEUS ACTES SÓN ELS TEUS MONUMENTS

Ens va dir que estava escrit a la làpida d’un egipci que va morir fa milers d’anys. Com que estàvem a punt de començar a estudiar l’antic Egipte a història, el senyor Browne va pensar que era un precepte oportú.

De deures ens va posar escriure un text sobre què creiem que volia dir aquell precepte o què ens semblava.

Això és el que jo vaig escriure:

 El que vol dir aquest precepte és que hauríem de ser recordats per les coses que fem. Les coses que fem són el més important de tot. Són més importants que no pas el diem o quin aspecte tenim. Les coses que fem perduren més enllà de la nostra mort. Les coses que fem són com els monuments que la gent construeix per honorar els seus herois després de morts. Són com les piràmides que construïen els antics egipcis en honor dels faraons. Només que en lloc d’estar fets de pedra estan fets dels records que la gent té de tu. Per això els teus actes són com els teus monuments. Construïts amb records en lloc de pedra.

R.J Palacios, Wonder

 El document Els teus actes són els teus monuments conté les propostes didàctiques, des de l’ecologia emocional i també per treballar a classe de llengua catalana.

Meteorologia personal

Seu confortablement. Tanca els ulls o acluca’ls una mica, com et vingui de gust. Dedica’t a descobrir tranquil.lament com et sents. Quin temps fa dins teu? Et sents relaxat? Hi fa sol, al teu interior? O et sents com quan està núvol o plou? Potser hi ha una tempesta. Què observes? Sense reflexionar, deixes entrar el pronòstic del temps que correspon al que sents en aquest moment. I quan estàs ben segur del que sents ara, deixes estar les coses tal com són… No has de voler sentir una altra cosa o canviar el que hi ha. De la mateixa manera que no pots canviar el temps que fa a fora, tampoc no pots canviar el que fa en el teu interior.

Queda’t un moment a prop del que sents. Pares atenció, amb placidesa i curiositat, als núvols, al cel clar o al xàfec que s’aproxima… No pots canviar el teu humor de sobte. Però, en un altre moment del dia, el temps haurà canviat…

Ara per ara, hi ha el que hi ha. I està bé. Els sentiments canvien, canvien tots sols.

Eline Snel, Tranquils i atents com una granota

Si voleu, també el podeu escoltar:

I en el document Metereologia personal trobareu la proposta didàctica.

Principi d’Aristòtil

Text per dictar

Enfadar-se és fàcil, però fer-ho amb la persona adequada, amb el propòsit just i de la manera correcta ja no ho és tant.

Aristòtil, Ètica a Nicòmac

 

 

Per tenir el material didàctic per treballar aquest dictat, us podeu descarregar el document Aristòtil.

Assemblea a la fusteria

Expliquen que, a mitja nit, en una fusteria hi va haver una assemblea una mica peculiar. Les eines s’havien reunit per mirar de trobar una solució a les dificultats que tenien i que no els permetien treballar com era necessari.

El martell va voler exercicir la presidència de la reunió, però tot d’una l’assemblea li va notificar que havia de renunciar:

-No pots presidir, martell!- li va dir el portaveu de l’assemblea- fas massa soroll i et passes tot el dia fent cops.

-Si jo no presideixo, demano que també sigui expulsat el cargol, perquè cal fer-li moltes voltes perquè pugui servir d’alguna cosa!

El cargol va dir que acceptava l’expulsió, però hi va posar una condició:

-Si jo me’n vaig, expulseu també la llima, ja que és molt aspra de tracte i sempre té friccions amb els altres.

La llima va dir que no se n’aniria si no expulsaven el metro.

-Es passa tota l’estona mesurant els altres, segons la seva pròpia mesura com si fos l’únic que és perfecte.

Just en aquest moment tan delicat, va aparèixer el fuster que es va posar el davantal i va començar la seva feina. Va fer servir el martell, la llima, el metro i el cargol. Va anar treballant la fusta fins que va tenir el moble acabat. Quan va acabar la seva feina, se’n va anar.

Quan la fusteria es va quedar, altre cop, buida, l’assemblea va seguir deliberant. Fou llavors quan el xerrac, que encara no havia dit res, va parlar:

-Senyors, ha quedat demostrat que tots tenim defectes, però el fuster treballa amb les nostres qualitats; són les que ens fan valuosos! Així que proposo que no ens centrem tant en els nostres punts dèbils i que ens concentrem en la utilitat dels nostres punts forts.

 

Jaume Soler i Mercè Conangla

Assemblea a la fusteria és la proposta didàctica, tant per a l’àrea de llengua com d’ecologia emocional.

Una granota especial

En un calorós dia d’estiu, dues amigues granotes saltaven despreocupades pels voltants d’una granja.

Croak- saltava una, croak- saltava l’altra. Sense adonar-se’n van caure dins d’un bidó de llet. El bidó era tan gran i les granotetes tan petites que per molts esforços que feien no podien sortir.

Nedaven i saltaven i no aconseguien res. Els animals de la granja es van adonar de la situació i amb cruel realisme les aconsellaven:

– Deixeu de lluitar, no ho aconseguireu!

– És massa profund, morireu de totes maneres!

– Això només té un final…!

Una de les granotetes, cansada i desanimada va deixar de nedar i abandonant la lluita va fer cap al fons de tot. En canvi, l’altra continuava sense parar, amb el cansament de company i amb la certesa que, encara, hi podia fer alguna cosa.

El que ningú s’esperava era que, de tan moure i remoure la llet, aquesta es fes espessa com la nata i gairebé sòlida com la mantega. Així la granoteta, fent un últim esforç, va aconseguir sortir del bidó tot fent un salt. Tots els animals van quedar bocabadats.

– Gràcies!- va dir la granoteta.- Amb els vostres ànims heu fet que no em desanimés, i al final m’he salvat!

I és que els animals de la granja no sabien que la nostra amiga era sorda i en lloc de paraules de derrota ella escoltava encoratjaments per continuar.

El document Una granota especial conté la doble proposta didàctica per treball des de l’ecologia emocional i també des de l’àrea de llengua.

Paraules que curen

Text per dictar

La paraula sorprèn, commou, entendreix i emociona. Però la cosa més miraculosa que passa amb les paraules és que poden curar-nos, calmar el dolor, reconduir els dubtes, les ràbies i les culpes, guarir les ferides, convèncer les pors, alliberar-nos.

Àlex Rovira, Paraules que curen

Paraules que curen trobaràs un document amb exercicis de llengua i reflexions d’ecologia emocional relacionats amb el text del dictat.

 

Inspira. Refés-te!

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=r0dbHDUjgIA&feature=iv&src_vid=s59W9yh5Ku4&annotation_id=annotation_763635[/youtube]

La cançó “Fil de llum” pertany a l’àlbum Ping-Pong (2012) d’Andreu Rifé. Si la comenceu a escoltar segur que us sonarà perquè el 2013 es va convertir en una de les cançons de la banda sonora de la sèrie de TV3 Polseres Vermelles.

Hi ha penjada la  lletra de Fil de llum i el document Inspira per treballar a l’aula.