Els teus actes són els teus monuments

El precepte d’octubre del senyor Browne era:

ELS TEUS ACTES SÓN ELS TEUS MONUMENTS

Ens va dir que estava escrit a la làpida d’un egipci que va morir fa milers d’anys. Com que estàvem a punt de començar a estudiar l’antic Egipte a història, el senyor Browne va pensar que era un precepte oportú.

De deures ens va posar escriure un text sobre què creiem que volia dir aquell precepte o què ens semblava.

Això és el que jo vaig escriure:

 El que vol dir aquest precepte és que hauríem de ser recordats per les coses que fem. Les coses que fem són el més important de tot. Són més importants que no pas el diem o quin aspecte tenim. Les coses que fem perduren més enllà de la nostra mort. Les coses que fem són com els monuments que la gent construeix per honorar els seus herois després de morts. Són com les piràmides que construïen els antics egipcis en honor dels faraons. Només que en lloc d’estar fets de pedra estan fets dels records que la gent té de tu. Per això els teus actes són com els teus monuments. Construïts amb records en lloc de pedra.

R.J Palacios, Wonder

 El document Els teus actes són els teus monuments conté les propostes didàctiques, des de l’ecologia emocional i també per treballar a classe de llengua catalana.

Meteorologia personal

Seu confortablement. Tanca els ulls o acluca’ls una mica, com et vingui de gust. Dedica’t a descobrir tranquil.lament com et sents. Quin temps fa dins teu? Et sents relaxat? Hi fa sol, al teu interior? O et sents com quan està núvol o plou? Potser hi ha una tempesta. Què observes? Sense reflexionar, deixes entrar el pronòstic del temps que correspon al que sents en aquest moment. I quan estàs ben segur del que sents ara, deixes estar les coses tal com són… No has de voler sentir una altra cosa o canviar el que hi ha. De la mateixa manera que no pots canviar el temps que fa a fora, tampoc no pots canviar el que fa en el teu interior.

Queda’t un moment a prop del que sents. Pares atenció, amb placidesa i curiositat, als núvols, al cel clar o al xàfec que s’aproxima… No pots canviar el teu humor de sobte. Però, en un altre moment del dia, el temps haurà canviat…

Ara per ara, hi ha el que hi ha. I està bé. Els sentiments canvien, canvien tots sols.

Eline Snel, Tranquils i atents com una granota

Si voleu, també el podeu escoltar:

I en el document Metereologia personal trobareu la proposta didàctica.

Teclat defectuós

Teclat defectuós

A casa mxva txnim un txclat d’ordinador  qux funciona força bx, xncara qux xs tracta d’un modxl una mica antic. Nomxs tx un pxtit dxfxctx: qux no pot fxr funcionar una dx lxs txclxs. Tx quaranta trxs txclxn qux funcionxn dx mxravxlla. Totxs van bx mxnys una. Aquxst fxt sxnyala una notablx difxrxncia xn tot allò qux xscric amb xl mxu txclat d’ordinador vxll.

Hxm d’anar amb comptx a fi qux xl nostrx grup no sigui com aquxst txclat. Cap mxmbrx dxl grup tx drxt a pxnsar: “Total… jo sóc nomxs un mxmbrx dxl mxu grup i vagi jo bx o malmxnt no xs notarà!”

Hxm dx comprxndrx d’una vxgada qux pxr tal qux xl grup vagi xndavant xs nxcxssari qux tots xls mxmbrxs participin activamxnt sxgons lxs sxvxs possibilitats. Si no xs així, al grup li costarà molt dx tirar xndavant.

Potsxr qux algunxs vxgadxs pxnsis qux xs pot prxscindir dx tu, qux no xts important… Xn aquxsts momxnts pxnsa xn xl mxu txclat d’ordinador vxll i alxshorxs rxcorda: “Jo sóc una txcla important! Si no col.laboro, xl grup i xls mxus amics sx’n rxssxntxn. Jo dxixo dx crxixxr i xl grup tindrà moltxs dificultats pxr tirar xndavant.

Tots a col.laborar!

Documxnt pxr dxscarrxgar matxrial didàctic: Teclat defectuós

Una granota especial

En un calorós dia d’estiu, dues amigues granotes saltaven despreocupades pels voltants d’una granja.

Croak- saltava una, croak- saltava l’altra. Sense adonar-se’n van caure dins d’un bidó de llet. El bidó era tan gran i les granotetes tan petites que per molts esforços que feien no podien sortir.

Nedaven i saltaven i no aconseguien res. Els animals de la granja es van adonar de la situació i amb cruel realisme les aconsellaven:

– Deixeu de lluitar, no ho aconseguireu!

– És massa profund, morireu de totes maneres!

– Això només té un final…!

Una de les granotetes, cansada i desanimada va deixar de nedar i abandonant la lluita va fer cap al fons de tot. En canvi, l’altra continuava sense parar, amb el cansament de company i amb la certesa que, encara, hi podia fer alguna cosa.

El que ningú s’esperava era que, de tan moure i remoure la llet, aquesta es fes espessa com la nata i gairebé sòlida com la mantega. Així la granoteta, fent un últim esforç, va aconseguir sortir del bidó tot fent un salt. Tots els animals van quedar bocabadats.

– Gràcies!- va dir la granoteta.- Amb els vostres ànims heu fet que no em desanimés, i al final m’he salvat!

I és que els animals de la granja no sabien que la nostra amiga era sorda i en lloc de paraules de derrota ella escoltava encoratjaments per continuar.

El document Una granota especial conté la doble proposta didàctica per treball des de l’ecologia emocional i també des de l’àrea de llengua.

Som rics: parlem llengües

Les llengües del món

Els diversos estudis sobre les llengües indiquen que al món es parlen aproximadament 6.000 llengües. La distribució pels diferents continents és molt irregular.

Les llengües africanes i asiàtiques representen al voltant del 32 per cent en cada continent, les del continent americà el 15 per cent i les del Pacífic un 18 per cent. El continent europeu acull només el 3 per cent de les llengües mundials.

La meitat de les llengües del món es concentra en 8 estats: Papua Nova Guinea (832), Indonèsia (731), Nigèria (515), Índia (400), Mèxic (295), Camerun (286), Austràlia (268) i Brasil (234).

Malgrat el gran nombre de llengües existents i la necessitat de preservar-les, ben poques gaudeixen de bona salut. La globalització pot provocar que algunes comunitats abandonin les seves llengües. Però també pot ser una oportunitat per difondre amb més facilitat les diferents llengües que conviuen al planeta.

Segons la UNESCO, al voltant del 50 per cent de les 6.000 llengües del món estan en perill de desaparició. Més del 90 per cent del contingut d’Internet és redueix a només 12 llengües.

http://www.linguamon.cat/ca/diversitat/llengues/index.html

Si voleu, aquí podeu descarregar-vos el document Som rics parlem llengües. Hi trobareu propostes per treballar a l’àrea de llengua i també des del punt de vista de l’ecologia emocional.

Ubuntu

Un antropòleg estudiava els hàbits i costums d’una tribu a l’Àfrica i, com que sempre estava envoltat dels nens de la tribu, va decidir preparar una cosa divertida. Va agafar un munt de fruites i les va posar dins d’un cistell a sota un arbre.

Va cridar els nens i els va dir: “Quan jo digui ja, correu fins a l’arbre i el primer que arribi serà el guanyador i es podrà quedar la cistella i menjar-se totes les fruites”.

Els nens es va col.locar fent una filera mentre esperaven que l’antropòleg fes el senyal. Quan va dir “ja”, els nens es van donar les mans i van córrer junts cap a la cistella. Es van reunir i van començar a repartir-se les fruites i se les menjaven contents asseguts a terra.

L’antropòleg s’hi va acostar i, indignat, els va demanar per què hi havien anat tots junts si un de sol, arribant el primer, hagués pogut tenir tota la cistella per a ell. Llavors els nens van respondre: “Ubuntu! Ubuntu!”

ubuntu

Podeu descarregar-vos el document Ubuntu. Hi trobareu el text i  propostes per treballar a l’àrea de llengua i també des del punt de vista de l’ecologia emocional.