El pont

Oi que a vegades no ens calen les paraules per transmetre com ens sentim? Això és el que passa als protagonistes d’aquest vídeo que, de ben segur, us duran a reflexionar de quina manera les persones, amb la nostra manera de fer, podem provocar contagi emocional. Si som capaços d’aturar-nos un moment… potser ens adonem que hi ha altres opcions.

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=LAOICItn3MM[/youtube]

En el document El pont us podreu descarregar la proposta didàctica.

Els teus actes són els teus monuments

El precepte d’octubre del senyor Browne era:

ELS TEUS ACTES SÓN ELS TEUS MONUMENTS

Ens va dir que estava escrit a la làpida d’un egipci que va morir fa milers d’anys. Com que estàvem a punt de començar a estudiar l’antic Egipte a història, el senyor Browne va pensar que era un precepte oportú.

De deures ens va posar escriure un text sobre què creiem que volia dir aquell precepte o què ens semblava.

Això és el que jo vaig escriure:

 El que vol dir aquest precepte és que hauríem de ser recordats per les coses que fem. Les coses que fem són el més important de tot. Són més importants que no pas el diem o quin aspecte tenim. Les coses que fem perduren més enllà de la nostra mort. Les coses que fem són com els monuments que la gent construeix per honorar els seus herois després de morts. Són com les piràmides que construïen els antics egipcis en honor dels faraons. Només que en lloc d’estar fets de pedra estan fets dels records que la gent té de tu. Per això els teus actes són com els teus monuments. Construïts amb records en lloc de pedra.

R.J Palacios, Wonder

 El document Els teus actes són els teus monuments conté les propostes didàctiques, des de l’ecologia emocional i també per treballar a classe de llengua catalana.

Teclat defectuós

Teclat defectuós

A casa mxva txnim un txclat d’ordinador  qux funciona força bx, xncara qux xs tracta d’un modxl una mica antic. Nomxs tx un pxtit dxfxctx: qux no pot fxr funcionar una dx lxs txclxs. Tx quaranta trxs txclxn qux funcionxn dx mxravxlla. Totxs van bx mxnys una. Aquxst fxt sxnyala una notablx difxrxncia xn tot allò qux xscric amb xl mxu txclat d’ordinador vxll.

Hxm d’anar amb comptx a fi qux xl nostrx grup no sigui com aquxst txclat. Cap mxmbrx dxl grup tx drxt a pxnsar: “Total… jo sóc nomxs un mxmbrx dxl mxu grup i vagi jo bx o malmxnt no xs notarà!”

Hxm dx comprxndrx d’una vxgada qux pxr tal qux xl grup vagi xndavant xs nxcxssari qux tots xls mxmbrxs participin activamxnt sxgons lxs sxvxs possibilitats. Si no xs així, al grup li costarà molt dx tirar xndavant.

Potsxr qux algunxs vxgadxs pxnsis qux xs pot prxscindir dx tu, qux no xts important… Xn aquxsts momxnts pxnsa xn xl mxu txclat d’ordinador vxll i alxshorxs rxcorda: “Jo sóc una txcla important! Si no col.laboro, xl grup i xls mxus amics sx’n rxssxntxn. Jo dxixo dx crxixxr i xl grup tindrà moltxs dificultats pxr tirar xndavant.

Tots a col.laborar!

Documxnt pxr dxscarrxgar matxrial didàctic: Teclat defectuós

Ubuntu

Un antropòleg estudiava els hàbits i costums d’una tribu a l’Àfrica i, com que sempre estava envoltat dels nens de la tribu, va decidir preparar una cosa divertida. Va agafar un munt de fruites i les va posar dins d’un cistell a sota un arbre.

Va cridar els nens i els va dir: “Quan jo digui ja, correu fins a l’arbre i el primer que arribi serà el guanyador i es podrà quedar la cistella i menjar-se totes les fruites”.

Els nens es va col.locar fent una filera mentre esperaven que l’antropòleg fes el senyal. Quan va dir “ja”, els nens es van donar les mans i van córrer junts cap a la cistella. Es van reunir i van començar a repartir-se les fruites i se les menjaven contents asseguts a terra.

L’antropòleg s’hi va acostar i, indignat, els va demanar per què hi havien anat tots junts si un de sol, arribant el primer, hagués pogut tenir tota la cistella per a ell. Llavors els nens van respondre: “Ubuntu! Ubuntu!”

ubuntu

Podeu descarregar-vos el document Ubuntu. Hi trobareu el text i  propostes per treballar a l’àrea de llengua i també des del punt de vista de l’ecologia emocional.