Teclat defectuós

Teclat defectuós

A casa mxva txnim un txclat d’ordinador  qux funciona força bx, xncara qux xs tracta d’un modxl una mica antic. Nomxs tx un pxtit dxfxctx: qux no pot fxr funcionar una dx lxs txclxs. Tx quaranta trxs txclxn qux funcionxn dx mxravxlla. Totxs van bx mxnys una. Aquxst fxt sxnyala una notablx difxrxncia xn tot allò qux xscric amb xl mxu txclat d’ordinador vxll.

Hxm d’anar amb comptx a fi qux xl nostrx grup no sigui com aquxst txclat. Cap mxmbrx dxl grup tx drxt a pxnsar: “Total… jo sóc nomxs un mxmbrx dxl mxu grup i vagi jo bx o malmxnt no xs notarà!”

Hxm dx comprxndrx d’una vxgada qux pxr tal qux xl grup vagi xndavant xs nxcxssari qux tots xls mxmbrxs participin activamxnt sxgons lxs sxvxs possibilitats. Si no xs així, al grup li costarà molt dx tirar xndavant.

Potsxr qux algunxs vxgadxs pxnsis qux xs pot prxscindir dx tu, qux no xts important… Xn aquxsts momxnts pxnsa xn xl mxu txclat d’ordinador vxll i alxshorxs rxcorda: “Jo sóc una txcla important! Si no col.laboro, xl grup i xls mxus amics sx’n rxssxntxn. Jo dxixo dx crxixxr i xl grup tindrà moltxs dificultats pxr tirar xndavant.

Tots a col.laborar!

Documxnt pxr dxscarrxgar matxrial didàctic: Teclat defectuós

Assemblea a la fusteria

Expliquen que, a mitja nit, en una fusteria hi va haver una assemblea una mica peculiar. Les eines s’havien reunit per mirar de trobar una solució a les dificultats que tenien i que no els permetien treballar com era necessari.

El martell va voler exercicir la presidència de la reunió, però tot d’una l’assemblea li va notificar que havia de renunciar:

-No pots presidir, martell!- li va dir el portaveu de l’assemblea- fas massa soroll i et passes tot el dia fent cops.

-Si jo no presideixo, demano que també sigui expulsat el cargol, perquè cal fer-li moltes voltes perquè pugui servir d’alguna cosa!

El cargol va dir que acceptava l’expulsió, però hi va posar una condició:

-Si jo me’n vaig, expulseu també la llima, ja que és molt aspra de tracte i sempre té friccions amb els altres.

La llima va dir que no se n’aniria si no expulsaven el metro.

-Es passa tota l’estona mesurant els altres, segons la seva pròpia mesura com si fos l’únic que és perfecte.

Just en aquest moment tan delicat, va aparèixer el fuster que es va posar el davantal i va començar la seva feina. Va fer servir el martell, la llima, el metro i el cargol. Va anar treballant la fusta fins que va tenir el moble acabat. Quan va acabar la seva feina, se’n va anar.

Quan la fusteria es va quedar, altre cop, buida, l’assemblea va seguir deliberant. Fou llavors quan el xerrac, que encara no havia dit res, va parlar:

-Senyors, ha quedat demostrat que tots tenim defectes, però el fuster treballa amb les nostres qualitats; són les que ens fan valuosos! Així que proposo que no ens centrem tant en els nostres punts dèbils i que ens concentrem en la utilitat dels nostres punts forts.

 

Jaume Soler i Mercè Conangla

Assemblea a la fusteria és la proposta didàctica, tant per a l’àrea de llengua com d’ecologia emocional.

Les dues cares de Janus

Text per dictar

Al començament de l’any, els romans celebraven festes en honor a Janus, el déu de les dues cares, senyor dels principis i del finals, que mira cap al passat i cap a l’esdevenidor. D’aquestes festes va néixer la tradició d’intercanviar regals, tal com fem nosaltres en aquestes dates. Al principi erem rams d’olivera o de llorer.

En el document Les dues cares de Janus hi trobareu la proposta didàctica.

 

Diversitat lingüística

Text per dictar

Cada cop que desapareix una llengua perdem una manera d’entendre el món, una manera de viure’l i de descriure’l. Cada vegada que desapareix una llengua ens fem més pobres, més homogenis i perdem una oportunitat d’enriquir-nos amb l’aportació de l’altre.

Do de llengües. Catalunya Ràdio.

 

 

 

Us podeu descarregar el document  Diversitat lingüística amb el text i les preguntes de reflexió.

 

Som rics: parlem llengües

Les llengües del món

Els diversos estudis sobre les llengües indiquen que al món es parlen aproximadament 6.000 llengües. La distribució pels diferents continents és molt irregular.

Les llengües africanes i asiàtiques representen al voltant del 32 per cent en cada continent, les del continent americà el 15 per cent i les del Pacífic un 18 per cent. El continent europeu acull només el 3 per cent de les llengües mundials.

La meitat de les llengües del món es concentra en 8 estats: Papua Nova Guinea (832), Indonèsia (731), Nigèria (515), Índia (400), Mèxic (295), Camerun (286), Austràlia (268) i Brasil (234).

Malgrat el gran nombre de llengües existents i la necessitat de preservar-les, ben poques gaudeixen de bona salut. La globalització pot provocar que algunes comunitats abandonin les seves llengües. Però també pot ser una oportunitat per difondre amb més facilitat les diferents llengües que conviuen al planeta.

Segons la UNESCO, al voltant del 50 per cent de les 6.000 llengües del món estan en perill de desaparició. Més del 90 per cent del contingut d’Internet és redueix a només 12 llengües.

http://www.linguamon.cat/ca/diversitat/llengues/index.html

Si voleu, aquí podeu descarregar-vos el document Som rics parlem llengües. Hi trobareu propostes per treballar a l’àrea de llengua i també des del punt de vista de l’ecologia emocional.