Teclat defectuós

Teclat defectuós

A casa mxva txnim un txclat d’ordinador  qux funciona força bx, xncara qux xs tracta d’un modxl una mica antic. Nomxs tx un pxtit dxfxctx: qux no pot fxr funcionar una dx lxs txclxs. Tx quaranta trxs txclxn qux funcionxn dx mxravxlla. Totxs van bx mxnys una. Aquxst fxt sxnyala una notablx difxrxncia xn tot allò qux xscric amb xl mxu txclat d’ordinador vxll.

Hxm d’anar amb comptx a fi qux xl nostrx grup no sigui com aquxst txclat. Cap mxmbrx dxl grup tx drxt a pxnsar: “Total… jo sóc nomxs un mxmbrx dxl mxu grup i vagi jo bx o malmxnt no xs notarà!”

Hxm dx comprxndrx d’una vxgada qux pxr tal qux xl grup vagi xndavant xs nxcxssari qux tots xls mxmbrxs participin activamxnt sxgons lxs sxvxs possibilitats. Si no xs així, al grup li costarà molt dx tirar xndavant.

Potsxr qux algunxs vxgadxs pxnsis qux xs pot prxscindir dx tu, qux no xts important… Xn aquxsts momxnts pxnsa xn xl mxu txclat d’ordinador vxll i alxshorxs rxcorda: “Jo sóc una txcla important! Si no col.laboro, xl grup i xls mxus amics sx’n rxssxntxn. Jo dxixo dx crxixxr i xl grup tindrà moltxs dificultats pxr tirar xndavant.

Tots a col.laborar!

Documxnt pxr dxscarrxgar matxrial didàctic: Teclat defectuós

La grandesa del cor

Text per dictar

“La grandesa”, va escriure Beeche, “no consisteix a ser fort, sinó a usar bé la força… El més gran de tots és aquell que aconsegueix arribar a més cors amb la seva força.”

J. Palacio, Wonder

La grandesa del cor (material didàctic per descarregar)

Assemblea a la fusteria

Expliquen que, a mitja nit, en una fusteria hi va haver una assemblea una mica peculiar. Les eines s’havien reunit per mirar de trobar una solució a les dificultats que tenien i que no els permetien treballar com era necessari.

El martell va voler exercicir la presidència de la reunió, però tot d’una l’assemblea li va notificar que havia de renunciar:

-No pots presidir, martell!- li va dir el portaveu de l’assemblea- fas massa soroll i et passes tot el dia fent cops.

-Si jo no presideixo, demano que també sigui expulsat el cargol, perquè cal fer-li moltes voltes perquè pugui servir d’alguna cosa!

El cargol va dir que acceptava l’expulsió, però hi va posar una condició:

-Si jo me’n vaig, expulseu també la llima, ja que és molt aspra de tracte i sempre té friccions amb els altres.

La llima va dir que no se n’aniria si no expulsaven el metro.

-Es passa tota l’estona mesurant els altres, segons la seva pròpia mesura com si fos l’únic que és perfecte.

Just en aquest moment tan delicat, va aparèixer el fuster que es va posar el davantal i va començar la seva feina. Va fer servir el martell, la llima, el metro i el cargol. Va anar treballant la fusta fins que va tenir el moble acabat. Quan va acabar la seva feina, se’n va anar.

Quan la fusteria es va quedar, altre cop, buida, l’assemblea va seguir deliberant. Fou llavors quan el xerrac, que encara no havia dit res, va parlar:

-Senyors, ha quedat demostrat que tots tenim defectes, però el fuster treballa amb les nostres qualitats; són les que ens fan valuosos! Així que proposo que no ens centrem tant en els nostres punts dèbils i que ens concentrem en la utilitat dels nostres punts forts.

 

Jaume Soler i Mercè Conangla

Assemblea a la fusteria és la proposta didàctica, tant per a l’àrea de llengua com d’ecologia emocional.