Objectiu i motivació

 

El meu nom és Dolors Clota Garcia. Des del 1991 em dedico a la docència i aquest fet a vegades em porta a mirar el passat amb un punt de satisfacció per tot el caDolors a Biniforanimí recorregut fins aquí i, d’altres, m’impacta amb la força del tòpic de Virgili, a les Geòrgiques, Fugit irreparabile tempus.

Sempre m’han agradat les paraules i la saviesa que s’amaga sovint darrera l’etimologia. De fet, un dels meus moments preferits com a estudiant a classe de grec de 3r de BUP era quan la professora, la Maria Vidal, ens deia que dedicaríem la classe a l’etimologia. Encara guardo aquella llibreta plena d’etimologies, frases i declinacions per dins, amb les cobertes desgatades, però on encara es poden llegir les signatures dels companys i alguns versos o frases que, en aquells moments, em van impactar.

 Potser per això em vaig decantar per estudiar Filologia clàssica i per optar, un cop acabada la carrera, per la docència. El meu periple m’ha dut a conèixer  centres de titularitats diverses, a Barcelona, Vic, Torelló, Formentera i Mallorca, i també per diferents assignatures (llatí, grec, cultura clàssica, català, castellà, francès i socials) abans d’arribar a l’institut de Sant Hilari Sacalm, on treballo des del setembre del 2007. Aquesta diversitat de centres, alumnes, companys, territoris m’ha enriquit com a persona i m’ha ajudat a mirar la realitat posant un focus una mica més ampli i entendre que el mapa no és territori. Allò que tenia sentit en un centre determinat podia canviar en un altre centre. I allò que em servia per a una determinada assignatura em deixava de ser útil per a una altra.

Sigui com sigui, el que sempre he tingut clar és un dels nostres millors recursos són els humans. Vull confiar que tota la tecnologia que, com a espècie humana, hem estat capaços de crear i encara serem capaços d’inventar, no ens durà a sentir-nos més sols sinó que hauria de servir per col.laborar, co-crear i compartir. De fet, aquestes tres paraules amb el mateix prefix, malgrat petites variacions, provenen de la conjunció cum, que signfica “conjuntament, amb”. Diu un proverbi africà: “Si vols anar més ràpid, vés-hi sol, si vols anar més lluny, vés-hi acompanyat”. Possiblement per tot plegat, he anat incorporant a la meva formació, cursets i lectures que m’han acostat a la vessant més humana de la meva feina.

Penso que des dels centres podem contribuir a fer del món un lloc millor per viure i que aquesta contribució passa primer per cada un de nosaltres. Fa uns anys em vaig adonar que a vegades em queixava d’algunes actituds dels meus alumnes (deixar la feina per al darrer dia, no revisar els errors abans d’imprimir, no consultar al diccionari si tenien un dubte…) perquè em feien de mirall d’allò que jo també feia (i a vegades segueixo fent…). Quan noto que em molesta alguna actitud seva, em miro i em pregunto: i en mi què hi ha d’això? A vegades simplement descobreixo que a mi també m’agradaria haver protestat o haver qüestionat algunes coses amb la facilitat amb què ells ho fan. D’altres em fa qüestionar alguna pràctica, enfocar-la diferent o simplement constatar que és una protesta habitual en els alumnes.

Després de llegir alguns llibres sobre ecologia emocional i de fer alguns cursos, vaig decidir fer un pas més i apuntar-me al màster impartit per l’institut d’ecologia emocional, l’octubre de 2013. Gairebé dos anys després, puc afirmar que pel camí he deixat anar part de l’equipatge que ja no em servia i n’hi he incorporat de nou. He descobert que ja tenia algunes eines i recursos i m’he animat a fer el projecte compartint en aquest bloc algunes activitats que es poden aprofitar a les classes de llengua, però també a les tutories. De fet… per a mi sempre el límit entre activitats per a tutoria i activitats de llengua ha estat molt subtil. Sempre he mirat de posar en relació els continguts propis de la matèria que hagi impartit amb el fet que les persones som un tot i que, per tant, tot està interrelacionat. No he vist els alumnes com un contenidor on els docents aboquem un seguit de continguts de caire intel.lectual per després comprovar que són capaços de reproduir-los tal com nosaltres volem.  He sentit que hi havia espais per a la reciprocitat, que jo també aprenia al seu costat com ser millor professora. Molts alumnes, al llarg d’aquests anys, m’han agraït que a les classes hi haguessin continguts, com diuen ells, d’anar per la vida.

Quan vaig començar a pensar en el projecte del màster, vaig tenir molt clara una cosa: havia de ser sobre algun tema que conegués prou bé i que gaudís a l’hora de preparar-lo i dur-lo després a la pràctica. M’aplicava el que solo dir als alumnes de batxillerat quan comencen a pensar en el tema del Treball de Recerca que han de redactar i exposar durant el segon curs de batxillerat: “Hi haureu de passar hores, busqueu algun tema que us il.lusioni, que us apassioni, que hi pugueu aportar alguna cosa molt vostra”. I la realitat és que, després, quan el defensen davant del tribunal, és interessant descobrir si allò és un pur tràmit o els ha servit per donar el millor de si mateixos.

 Partint del fet que allò que penso, sento i faig entra en relació amb mi mateixa, amb els altres i el món, el bloc és una materialització d’una idea, d’una manera de sentir i de dur a la pràctica la meva tasca com a docent de secundària des que vaig començar a fer classes ja fa més de vint anys. I sobretot, és una oportunitat de compatir-la amb altres docents. A mesura que hi he anat rumiant, que n’he parlat amb altres companys del màster, que he rellegit l’àmplia bibliografia sobre ecologia emocional, he anat descobrint que al darrere de la meva idea hi havia la força del principi de coherència del codi ètic de l’ecologia emocional.

  Tinc molt clar que els que ens dediquem al món educatiu estem treballant amb persones que seran els grans del demà. Som un referent i un model i, per tant, rebrem allò que donem. És molt senzill: és allò del “sembra i recolliràs”. Per posar um exemple que m’esforço per dur a la pràctica: si nosaltres els sabem transmetre respecte, també em rebrem. No n’hi ha prou de dir-los que cal respectar els altres. La nostra actitud ha de ser de respecte, tant se val que treballem amb nens i nenes de tres anys, com de deu, com amb adolescents de quinze o setze anys. És evident que ho copsaran de manera diferent segons l’edat, però tinc molt clar que se n’adonaran.

La primera vegada que vaig llegir el fragment de Jacques Delors a l’Informe de la Comissió Internacional sobre Educació per al segle XXI i que copio a continuació, em vaig emocionar perquè algú havia sabut posar en paraules aquella creença meva més profunda sobre què hauria de ser el món de l’educació:

  “Una nova concepció ampliada de l’educació hauria de permetre que qualsevol individu pogués descobrir, despertar i enfortir el seu potencial creador, que tothom pogués revelar el tresor que hi ha amagat dins de cadascú de nosaltres”.

Les matèries de l’àrea de clàssiques (llatí, grec i cultura clàssica), de la qual sóc especialista,  m’han permès anar més enllà del que és estrictament la llengua i parlar, en definitiva, del fet de ser persona. Les reflexions al voltant del que ens mou a conèixer-nos com a persones a partir de les traduccions dels textos llatins i grecs, l’estudi del llegat artístic i alhora també els fets històrics més destacats sobre conquestes i dominació ens han permès fer-nos una idea més global d’aquests pobles de l’antiguitat que són a les nostres arrels.

Quan, en alguna ocasió, hem decorat l’aula amb frases de la saviesa grega, una de les que més els ha impactat és la del Γνώθι σεαυτὸν (coneix-te tu mateix). Bombardejats per infinitats d’estímuls i d’informació, la frase de l’oracle convida a un moment de calma, sovint difícil però tan necessari per escoltar-nos, els adolescents i també nosaltres. No podem exigir-los allò que nosaltres no sabem fer.

Crear i omplir de continguts el bloc és una oportunitat i un repte alhora per unir la meva capacitat creativa a l’hora d’elaborar materials educatius de l’àmbit de llengua en un format adaptat al moment en què vivim, sense deixar de banda la nostra essència humana. Sento que el bloc està recolzat pel tamboret de les tres potes, una de les metàfores més utilitzades en ecologia emocional per parlar dels vincles que establim les persones amb nosaltres, els altres i el món: jo (com a autora, per tot el que aprendré), els altres (alumnes i professorat que en podrà fer ús) i el món (el fet que sigui material penjat a la xarxa ha de comportar, en principi, que es faci un ús responsable del paper imprimint només el que sigui necessari).

Els canvis que s’han anat donant en els claustres, tant pel que fa al currículum com a la disminució de professorat en els centres, han compartat que en els tres darrers cursos hagi impartit l’assignatura de Llengua catalana a 1r d’ESO, tant en el grup classe com, en el curs 2014-1015, en el grup d’alumnes que formen part del PIM.

El PIM (Programa Intensiu de Millora) és una de les mesures que va impulsar el Departament d’Ensenyament el curs 2013-2014 per donar una atenció més individualització a l’alumnat que accedeix a l’ESO sense haver assolit completament les competències bàsiques de l’educació primària, especialment la competència comunicativa en llengua catalana i castellana, i a la competència matemàtica. En l’àmbit lingüístic, cal prioritzar la comunicació oral, l’expressió escrita i la comprensió lectora. La professora que va impartir llengua castellana  al grup dels alumnes del PIM el primer curs en què es va implantar el programa va fer incidència en el fet que eren alumnes que necessitaven un recolzament emocional perquè, a banda de les dificultats per seguir els continguts intel.lectuals, també tenien l’autoestima força baixa.

La meva experiència amb alumnes de 1r d’ESO en aquests tres darrers cursos m’ha servit per adonar-me que agraeixen les pràctiques de centrament abans de començar la sessió, que s’emocionen quan dicto frases que toquen el cor, que n’hi ha molts que necessiten expressar i que no acaben de trobar les paraules més precises.  És per aquest motiu que en el bloc recullo alguns dels materials que he fet a l’aula amb els alumnes i d’altres que he creat partint de les dificultats que he vist aquest darrer curs, especialment amb els alumnes del grup PIM. El material permet compaginar algunes dels continguts del currículum de català de 1r d’ESO (comprensió lectora, expressió escrita, nocions bàsiques de morfologia, i ortografia) i la demanda de l’alumnat d’una manera de treballar que impliqui també conèixer-se com a persones.