Pàgines
- 01. Introducció
- 02. Índex
- 03. Conceptes bàsics
- 04. El mite d’Orfeu
- 05. Context històric dels compositors
- 06. Compositors que tracten el mite d’Orfeu
- 07. Comparació de l’Orfeo de Monteverdi i Gluck
- 08. Part pràctica
- 09. Llatinismes a les partitures
- 10. Conclusions
- 11. Agraïments
- 12. Aracnografia i bibliografia
- 13. PostTR
- Compositors amb referents
Categories
Etiquetes
accentus benedictus cavalli Compositors concentus discantus gloria Gluck laura laura luna laura luna surinyach longa luna medea Metamorfosis Monteverdi Mozart neuma Ovidi postTR presentació psalmellus quadruphum subtonium modi superius suspirum symbolum tabula tactus te deum tempus ter sanctus testudo tetrardus threni Tintinnabulum tonus TR Treball de Recerca tripla triplum tritus tropus tuba mirabilis turbasetembre 2025 dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg. « març 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 -
Articles recents
Comentaris recents
Buena PrácTICa 2.0
El Fil Moodle, El Fil de les Clàssiques i els seus blocs han estat reconeguts Buena Práctica 2.0 dia 1 de febrer de 2013 per INTEFL'Enhorabona!Meta
Enllaços interessants
-
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Arxiu de la categoria: General
MONTEVERDI, Claudio
Biografia de Monteverdi Òperes amb referents de Monteverdi El mite segons Monteverdi
TRIPLUM
En la música del repertori de Notre Dame fins al segle XV, la tercera veu per sobre del tenor.
TRIPLA
1. Plural de triplum. 2. Amb respecte a les proporcions, triple.
TACTUS
Als segles XV i XVI, part, pols. Es marcava amb un moviment ascendent i descendent de la mà, i en els segle XVI un tactus era igual al valor de una semibreu normal (o al valor corresponent en casos d’augment … Continua llegint
TABULA
Notació musical que indica a l’intèrpret on ha de posar els dits i no pas les notes que ha d’interpretar, tal i com succeeix en la notació musical habitual al pentagrama. Es va utilitzar, i s’ha seguit utilitzant, quasi exclusivament (però no … Continua llegint
SYMBOLUM
Credo symbolum nicerum.
SUSPIRUM
Un silenci de duració igual a una mínima.
SUPERIUS
En la música vocal polifònica del segle XVI, la veu més aguda. El terme sol aplicar-se també a la veu més aguda de la polifonia anterior, tot i que aquestes veus no tenien nom abans de l’aparició dels manuals impresos. … Continua llegint
SUBTONIUM MODI
Originalment, la nota que queda immediatament per sota, de la nota mes greu de l’àmbit normal d’un mode; en el cas dels mode autèntics, es tracta de la nota per sota de la final. Al segle XVI, el terme es … Continua llegint