Pàgines
- 01. Introducció
- 02. Índex
- 03. Conceptes bàsics
- 04. El mite d’Orfeu
- 05. Context històric dels compositors
- 06. Compositors que tracten el mite d’Orfeu
- 07. Comparació de l’Orfeo de Monteverdi i Gluck
- 08. Part pràctica
- 09. Llatinismes a les partitures
- 10. Conclusions
- 11. Agraïments
- 12. Aracnografia i bibliografia
- 13. PostTR
- Compositors amb referents
Categories
Etiquetes
accentus benedictus cavalli Compositors concentus discantus gloria Gluck laura laura luna laura luna surinyach longa luna medea Metamorfosis Monteverdi Mozart neuma Ovidi postTR presentació psalmellus quadruphum subtonium modi superius suspirum symbolum tabula tactus te deum tempus ter sanctus testudo tetrardus threni Tintinnabulum tonus TR Treball de Recerca tripla triplum tritus tropus tuba mirabilis turbasetembre 2025 dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg. « març 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 -
Articles recents
Comentaris recents
Buena PrácTICa 2.0
El Fil Moodle, El Fil de les Clàssiques i els seus blocs han estat reconeguts Buena Práctica 2.0 dia 1 de febrer de 2013 per INTEFL'Enhorabona!Meta
Enllaços interessants
-
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Arxiu de la categoria: General
CANTIO SACRA
Cançó sacra especialment en els segles XVI i XVII.
CANTIO
Cançó especialment la cançó monofònica de l’Edad Mitjana amb un text estròfic llatí, religiós i no litúrgic, sovint amb una tornada.
CANTILENA
A l’Edat Mitjana, cançó, melodia, inclòs tant el cant litúrgic com la cançó profana Dels segles XIII al XV, una cançó polifònica, especialment la chanson francesa; d’aquí la utilització que realitza la literatura musicològica del terme estil cantilena per descriure … Continua llegint
CANTICUM
Una cançó o passatge bíblic d’un llibre de la Bíblia diferent del Llibre dels Sants; de vegades també el “Te deum”. Els càntics juguen un antic i important paper en les litúrgies de les esglésies cristianes tant orientals com occidentals. … Continua llegint
CAMPO APERTO
(camp obert) Es diu que els neumes estan escrits in campo aperto sinó estan escrits sobre una línia o línies i són per tant no diastamàtics, és a dir, imprecisos en relació amb l’altura.
CALAMUS
1. A la poesia llatina clàssica, la tibia o el syrinx. 2. En l’Edat Mitjana una xirimia.
BURDO
Des del segle XIII, bordó, inclosos els tenors mantinguts de l’orgue i els tubs i cordes dels instruments que produeixen notes invariables.
BIS
1. Una indicació per repetir un passatge. 2. Petició del públic perquè es toqui una propina. La repetició per part de l’intérpret d’una composició o la interpretació d’una peça addicional que no formava part del programa. La pràctica de repetir … Continua llegint
BISDIAPASÓ
L’interval de dues octaves