Pàgines
- 01. Introducció
- 02. Índex
- 03. Conceptes bàsics
- 04. El mite d’Orfeu
- 05. Context històric dels compositors
- 06. Compositors que tracten el mite d’Orfeu
- 07. Comparació de l’Orfeo de Monteverdi i Gluck
- 08. Part pràctica
- 09. Llatinismes a les partitures
- 10. Conclusions
- 11. Agraïments
- 12. Aracnografia i bibliografia
- 13. PostTR
- Compositors amb referents
Categories
Etiquetes
accentus benedictus cavalli Compositors concentus discantus gloria Gluck laura laura luna laura luna surinyach longa luna medea Metamorfosis Monteverdi Mozart neuma Ovidi postTR presentació psalmellus quadruphum subtonium modi superius suspirum symbolum tabula tactus te deum tempus ter sanctus testudo tetrardus threni Tintinnabulum tonus TR Treball de Recerca tripla triplum tritus tropus tuba mirabilis turba-
Articles recents
Comentaris recents
Buena PrácTICa 2.0
El Fil Moodle, El Fil de les Clàssiques i els seus blocs han estat reconeguts Buena Práctica 2.0 dia 1 de febrer de 2013 per INTEFL'Enhorabona!Meta
Enllaços interessants
-
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Arxiu mensual: desembre de 2012
SUBTONIUM MODI
Originalment, la nota que queda immediatament per sota, de la nota mes greu de l’àmbit normal d’un mode; en el cas dels mode autèntics, es tracta de la nota per sota de la final. Al segle XVI, el terme es … Continua llegint
SUBSEMITONIUM MODI
La nota que queda per sota de la final d’un mode. Això te un lloc naturalment si la final es Do o Fa. Per altres finals, es necessita una accidental per produir un semitò d’aquest tipus. Per a un estudi … Continua llegint
SORTISATIO
Als segles XVI i XVII contrapunt improvisat, en contraposició a compositio , contrapunt compost.
SONO
En el ritus mossàrab, un cant melismàtic que es canta en Maitines i en Vespres; en el ritus gal·licà, el cant corresponent al ofertori gregorià.
SISTRUM
Un sonall dels antics Egipte, Sumeria y Roma. Es col·loquen filferros gruixuts en un bastiment en forma de U amb un mànec i algun cop s’hi posen cascavells als filferros. Estava consagrat a la deessa Isis i va passar de … Continua llegint
SIGNUM CONGRUETIAE
Un signe, normalment en forma de calderó o de segno utilitzat especialment a la musica de l’Edat Mitjana i el Renaixement amb diversos propòsits, inclosa d’indicació dels límits de seccions repetides i del moment d’entrada de les veus successives en … Continua llegint
SESQUIALTERA
Registre de l’orgue de dues fileres que fa sonar la dotzena ( 2 2/3’) y la dissetena (1 3/5’) amb tubs labials oberts de talla estreta.
SESQUI-
Prefix que indica una fracció del numerador del qual es una vegada major que el denominador.
SEQUENTIA
A l’Edat Mitjana, la melodia sense text a la que s’incorporava un text amb vistes a crear el que es denomina habitualment una seqüència.