FUGA

És un tipus de composició de contrapunt, per tant polifònica, per a un nombre determinat de parts, normalment anomenades veus. Malgrat el fet que la fuga escolàstica estigui tan ben determinada, no hi ha acord entre els teòrics a l’hora d’establir si la fuga és més una forma musical o bé una textura musical.

Una fuga a sis veus que forma part de l'”Ofrena Musical” de Johann Sebastian Bach segons un manuscrit autògraf.

Fuga del preludi i fuga BWV 543 de Johann Sebastian Bach. Interpretat a l’orgue de l’Oberlin Conservatory of Music d’Ohio:

Aquest article s'ha publicat dins de General i etiquetat amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

6 respostes a FUGA

  1. Iria Rael diu:

    Salve!
    Una fuga pensaba que era algo diferent, gràcies a tots aquest llatinismes m’estic informant moltíssim!!

  2. Raül Àlvarez diu:

    Salve,
    Aquests llatinismes t’enganyen a l’hora del seu significat però t’ensenyen bastantes coses sobre el món de la música, i mira que a mi tot això de les partitures mai m’ha interessat gaire.
    Vale!

  3. andreu diport diu:

    Aquesta definició és incorrecta:
    En primer lloc el semipunt no és res.
    En segon lloc, no és que sigui a la vegada polifònica, ja que el fet que sigui contrapuntística implica necessàriament que estigui composta a més d’una part/veu.
    Finalment, la fuga sí que és una forma ja que en totes hi trobem una sèrie de trets característics (l’exposició escalada del subjecte, un desenvolupament que passa per diverses tonalitats, un stretto en moltes ocasions, etc.). Això no treu que cada fuga sigui única ja que bona part dels procediments interns tenen un caràcter lliure per part del compositor.

  4. Benvolgut Andreu, agraeixo moltíssim el teu comentari. Certament, la definició de la meva alumna Laura no era del tot correcta; però ara gràcies a la teva aportació ho serà. Un bloc s’alimenta dels seus comentaris, moltes gràcies per deixar constància de l’errada. De seguida, es farà la rectificació.

  5. andreu diport diu:

    Espero haver pogut contribuir per millorar aquest blog. Potser amb el primer comentari semblava sec, excessivament crític, però la veritat és que crec que és un bon blog: complet, interessant i amb bons articles. A partir d’ara, de ben segur que el freqüentaré més sovint.

    • Moltes gràcies, Andreu. T’hi esperem amb candeletes i, de ben segur, amb els teus comentaris i, fins i tot, articles, ja que és un bloc de l’institut Premià de Mar, de l’àrea de clàssiques, obert a la col·laboració millorarà moltíssim. Fins ben aviat!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *