DUR, MOLL

[Del llatí durus,dur, mollis, suau] major , menor. Els termes denotaven originalment les dues formes de la lletra b en el sistema d’hexacords de l’Edat Mitjana i el Renaixement: b”dura” o “quadrada” pel Si natural i b “suau” o “rodona” pel Si bemoll. Sembla que es va utilitzar per primera vegada amb el seu significat actual en Die nothwendigsten Anmerckungen d’Andreas Werckmeister.

 

Aquest article s'ha publicat dins de General i etiquetat amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *