[Del llatí durus,dur, mollis, suau] major , menor. Els termes denotaven originalment les dues formes de la lletra b en el sistema d’hexacords de l’Edat Mitjana i el Renaixement: b”dura” o “quadrada” pel Si natural i b “suau” o “rodona” pel Si bemoll. Sembla que es va utilitzar per primera vegada amb el seu significat actual en Die nothwendigsten Anmerckungen d’Andreas Werckmeister.
