TEMPUS

En la notació mensural, la relació (ja sigui doble o triple) entre la brevis i la semibrevis. Com un indicador del temps, Franco de Colonia va descriure al segle XIII un tempus com “aquell que és un mínim de plenitud de veu” i es representava per mitjà de la brevis. En el segle XIV, tot i així, es van introduir valors més petits i la brevis va passar a convertir-se a un valor relativament llarg. Un concepte anàleg del segle XVI en relació amb el temps és tactus.

Aquest article s'ha publicat dins de General i etiquetat amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

5 respostes a TEMPUS

  1. Iria Rael diu:

    Salve!
    El llatinisme de ”Tempus” ja el coneixia, també per ”Tempus fugit”, que vol dir que el temps corre.

  2. Abril Ramos i Aran diu:

    Salve!
    Jo ja coneixia el llatinisme de “Tempus”, com ha dit la meva companya Iria també el conec pel tòpic “Tempus Fugit”. Jo coneixia aquest llatinisme perquè a vegades la Marga de cant ens ho deia.

  3. Judith Martínez Barranco diu:

    salve!!
    Igual que les meves companyes també coneixia el tòpic ”tempus fugit” apart de perque la Marga ho comenta a vegades, perquè a Literatura Castellana ho hem estat fent.
    Crec que ha sigut un treball molt interessant, el meu apunt d’aquest trimestre va sobre els llatinismes a la literatura castellana i realment és un tema del que pots treure molta informació i és molt interessant.

    vale!

  4. Carlos Thiriet diu:

    Salve!
    El llatinisme “Tempus” és molt conegut pel tòpic “Tempus Fugit”, que parla de la rapidesa amb la que passa la nostra vida.

  5. Joan Barrabino Rubio diu:

    Ja coneixia el llatinisme de “Tempus” per un llibre que ens van fer llegir a tercer

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *