Després de fer música els darrers 8 anys amb el mateix mestre, el dilluns 6 de juny aquests joves van fer la darrera classe de música. Vam fer un pica-pica de comiat. A reveure i molta sort. Val a dir que només quedaven 4 alumnes de l’any 2008.
Durant aquesta darrera setmana han estat penjades a les parets de l’escola les cartolines amb els treballs de les cançons d’ESO, que els alumnes han anat presentant durant tot el curs. Es tractava de presentar una cançó que agradés a cada alumne especificant autor, intèrpret, biografia…
El grup de 3r d’ESO va acabar el passat dia 2 de juny les classes de música després de 7 anys amb el mateix mestre, que els va agafar a 3r de primària. Per aquesta raó vam aprofitar part de la classe per a recordar alguns esdeveniments i concerts memorables i fer un pica pica de comiat. Molta sort a tots i totes!
Aquest és el primer article on enllaço alguns vídeos interessants per ampliar el què anem veient a l’aula.
Sobre Pau Casals. En reconeixement a l’actitud de Pau Casals en defensa de la Pau, els Drets humans i la identitat dels pobles, el 1971 el secretari general de les Nacions Unides, U thant, li va lliurar la Medalla de la Pau. El discurs que Pau Casals va fer en agraïment a aquesta distinció consta com un dels testimonis més impressionants de la seva dimensió humana. Aquest és el discurs i resum del concert que va dirigir.
Aquest és l’enllaç de la Fundació Pau Casals. Visitant el web podreu aprofundir una mica més en la vida i obra d’aquest magnífic músic.
Recordeu el què vam parlar de l’Epitafi de Seikilos? Clicant aquí podreu veure l’article corresponent a la wikipedia així com veure el vídeo enllaçat. Al youtube podreu trobar diverses versions.
Sobre el cant polifònic de Sardenya, si voleu tornar a veure el video explicatiu de les veus amb el grup de Tenors de Bitti “Mialinu Pira” cliqueu aquí. Podeu visitar el seu web per informar-vos millor i veure altres videos. Finalment us deixo amb un altre grup en un recull de fragments de cançons.
A casa nostra també hi ha grups d’homes que canten, encara que generalment no utilitzen la tècnica particular de Sardenya, que és cantar amb la gorja. Aquí teniu un exemple d’un grup que s’anomena “La mata de jonc” i que canta “Lo país meu”.
A Mongolia (i ara ja marxem de l’àmbit mediterrani) hi podem trobar persones que han desenvolupat aquesta sorprenent habilitat i forma part del patrimoni cultural d’aquell país. Recordeu quan dèiem que “baixava la mare de Déu?”. Vindria a ser una cosa així, però amb una sola persona!
Animeu-vos a investigar, a comentar i a aportar nova informació rellevant. Bona feina!