Avui 25 març fa 90 anys que va morir el compositor francès Claude-Archille Debussy (1862-1998). Se’l considera el pare de la música moderna i el precursor de l’impressionisme musical.
Impression: soleil levant, del pintor francès Claude-Oscar Monet (1840-1926)
El 22 de desembre de 1993, l’Assamblea General de les Nacions Unides va adoptar el 22 de març com el Dia Internacional de l’Aigua.
El 2005, l’Agència Catalana de l’Aigua i Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya van impulsar una campanya d’estalvi d’aquest bé escàs amb l’eslògan “L’aigua no té preu. Estalviem-la“. Anava acompanyat d’una imatge molt escaient: una gota d’aigua que servia com a lletra “o” corresponent a la paraula “or”.
Divendres Sant, temps de passió. Tot i el caràcter religiós d’aquesta diada, en molts auditoris d’arreu del món tradicionalment es programa algun oratori del cicle litúrgic d’aquesta època de l’any, com és el cas de l’Auditori-Palau de Congressos de Girona que el passat 9 de març va acollir la interpretació de la Passió segons sant Mateu de J.S. Bach, amb el Cor de Nens de Windsbach i la Deutsche Kammervirtuosen de Berlín sota la direcció de Karl-Friedrich Beringer.
A Rocío Galindo, de quien tomo prestado uno de sus magníficos dibujos para ilustrar este artículo. Si hacéis CLIC sobre la imagen, accederéis a su página web. Os la recomiendo.
El próximo sábado celebraremos del Día Mundial del Agua, y este año reviste especial relevancia porque entre el 14 de junio y el 14 de septiembre tendrá lugar en Zaragoza la Exposición Internacional, cuyo eje temático es: “Agua y Desarrollo Sostenible“. Desde aquí queremos insistir en el uso responsable de este bien escaso, un preciado elemento de la naturaleza con el que, desde épocas remotas, el hombre ha interactuado de diversas formas: como fluido vital para beber, como despensa de la que obtener alimentos, como elemento que le ha llevado a nuevos mundos y culturas, como musa para la creación de bellas obras de arte (literarias, plásticas o musicales) y como objecto lúdico con el que disfrutar.
Entrevista de Víctor-M. Amela al científico alemán Michael Thaut (Doctor en en Música por la Universidad e Michigan y Neurocinetífico por la Universidad de Colorado), investigador en terapia musical y vicepresidente de la Sociedad Internacional para la Música y la Medicina). “La contra” de La Vanguardia, 11/02/2008
– ¿Suena la Tierra al moverse en el espacio?
– Algún sonido hará… La elíptica de su órbita es proporcional a los tonos musicales…
– ¿Suenan los átomos al moverse? ¿Y la células?
– La música es vibración, y todo vibra…
– ¿Somos música?
– La música es un lenguaje, un lenguaje comprensible por el cerebro humano. Un idioma cerebral. Como todo arte.
Avui 8 de març és el Dia Internacional de les Dones, una diada que va ser formalment institucionalitzada per les Naciones Unides el 1977. (+ info: Origen del 8 de març)
Musicalment parlant, s’ha debatut molt sobre el paper de les dones en la història de la Música. El que resulta evident és que el seu rol ha estat directament condicionat amb la condició social del gènere femení dins la societat del moment. És a dir, que la consideració professional de les dones en el món de la música (ja sigui com a compositores o com a intèrprets) té un clar parale·lelisme, fonamentalment, amb la incorporació de la dona en el món laboral i en la consecució del dret a votar en les eleccions democràtiques; en definitiva, en l’assoliment de la tan preudada i reivindicada igualdat personal i social de les dones davant dels drets i deures tradicionalment associats als homes.
Entrevista de Víctor-M. Amela a Roberto Zatorre (neurocintífico argentino que investiga el cerebro musical humano en el Instituto Neurológico de Montreal de la Universidad McGill de Canadá). “La contra” de La Vanguardia, 8/12/2004
La música, eso tan sutil, tan intangible y evanescente… y, a la vez, tan poderoso, capaz de evocar imágenes, sabores y olores, desatar emociones, excitar, entristecer, sacudir el cuerpo… No en balde se la tiene por el arte más sublime. Qué misterio… ¿Cómo opera la música en el cerebro? Para los antiguos, la música expresaba leyes matemáticas, físicas, la armonía del cosmos, y por eso hablaban de la música de las esferas (los cuerpos celestes). La música, en suma, es pura vibración, y si todo vibra en la materia, si los átomos están siempre vibrando… ¿emiten alguna música? ¿Es el universo una sinfonía ensordecedora que se oye en le silencio…?
Artículo de Raúl Minchinela, publicado el 21 de diciembre de 2005 en “Culturas” núm. 183 de La Vanguardia.
SILENCIO MUSICAL. El silencio no es sólo la ausencia de sonido. Es también un apreciado recurso musical con precio de venda en algunas ocasiones. Hay quin se plantea incluso si el silencio, como tal, se puede situar bajo la protección de las leyes de la propiedad. Continue reading
Acostumem a utilitzar indistintament tres paraules per a fer referència al fet que utilitzem l’oïda com a mitjà de percepció del què ens envolta, i més concretament, dels sons (siguin sorolls o música, sons naturals o mecànics, agradables o desagradables) o la seva absència (silenci). Em refereixo a aquestes tres paraules: sentir, oir i escoltar. Però si feu CLIC sobre cadascuna i llegiu les definicions del Diccionari de la Llengua Catalana de l’Enciclopèdia Catalana, us adonarem que tenen matisos diferents.
Avui 21 de febrer, Dia Internacional de la Llengua Materna, em sembla adient fer una reflexió sobre la importància del sentit que té relació directa amb la Música.
Ferran Sors i Muntades (Barcelona, 1778 – París, 1839), era un guitarrista i compositor català que va viure a la mateixa època que el pintor saragossà Francisco José de Goya (1746-1828), amb qui coincidí a la cort de la duquesa d’Alba (no la d’ara -és clar-, sinó una avantpassada seva), del músic Ludwig van Beethoven (1770-1827) i dels escriptors Johann Wolfgang Goethe (Frankfurt am Main, 1749 – Weimar, 1832), George Gordon Byron (Londres, 1788- Grècia, 1824) i François-René Chateubriand (Bretanya, 1768 – 1848, París)
Avui 14 de febrer fa 229 anys que va nèixer; per això creiem oportú fer esment a la seva figura.