Les muses
Segons la mitologia grega, les arts estaven regides per les muses (divinitats del cant i de la dansa) i eren venerades com a nimfes de les fonts, és a dir, com a divinitats o genis de la natura.
Les muses eren nou germanes, filles de Mnemósine (deessa de la memòria) i de Zeus (déu suprem de l’Olimp), i a cadascuna li corresponia un atribut que permetia identificar-les en les representacions plàstiques:
- Cal·líope, musa de la poesia èpica (tauleta de cera per escriure)
- Clio, musa de la història (volum enrotllat)
- Èrato, musa de la poesia lírica (lira)
- Euterpe, musa de la música (flauta)
- Melpòmene, musa de la tragèdia (màscara tràgica i coturns o sabates altes)
- Polihímnia, musa dels himnes i la geometria (colzes recolzats en un pedestal i el mentó a la mà)
- Talia, musa de la comèdia (màscara còmica)
- Terpsícora, musa de la dansa (cítara)
- Urània, musa de l’astronomia (esfera)
“A las musas y a Apolo”
Himno de Homero (s. VIII a. C.)
“Voy a comenzar por las Musas, Apolo y Zeus. Pues gracias a las Musas y al flechador Apolo existen en la tierra aedos y citaristas, pero los reyes proceden de Zeus. Dichoso aquel a quien las Musas aman: de su boca fluye suavemente la palabra.
Salud, oh hijas de Zeus, honrad mi canto: y yo me acordaré de vosotras y de otro canto”