Segons el Gran Diccionari de la Llengua Catalana, un mite és una dita o una narració de caràcter fabulós i generalment contraposada a qualsegol tipus de formulació enraonada i demostrada, emprada sobretot per expressar conviccions filosòfiques, cosmovisionals o religioses.
Aquests relats es caracteritzen per barrejar elements reals amb d’altres imaginaris, i giren al voltant de temes com l’origen de l’univers, la societat humana o fets nacionals importants de la cultura que els ha creat i, en general, estan protagonitzats per ésser sobrenaturals. De fet, és important tenir en compte el seu caràcter al·legòric i simbòlic, per tant, no és correcte apreciar-los en un sentit estrictament literal.
Molts dels mites que encara perviuen en algunes societats tenen el seu origen en èpoques molt reculades, i es mantenen vius gràcies a la memòrica popular. I és que una altra altra de les característiques dels mites és la seva transmissió oral; d’aquí les variacions possibles d’una mateixa narració segons les generacions i zones on s’ha transmés.