El Dia Mundial del Teatre es va crear el 1961 per iniciativa de l’Institut Internacional del Teatre (ITI) i va estar recolzada per la UNESCO. Es celebra el 27 de març i s’organitzen diversos actes tant a nivell nacional com internacional, un dels quals és la difusió del Missatge Internacional que tradicionalment l’escriu una personalitat rellevant de teatre a nivell mundial per invitació de l’Institut Internacional del Teatre.

La I.T.I.

La ITI és una organització internacional no-governamental fundada l’any 1948 a Praga (Txèquia) per la UNESCO i la comunitat internacional del teatre. Aquesta organització té centres a diverses nacions del món i els seus objectius són:

• promoure intercanvis internacionals de coneixement i pràctica en el domini de les arts de l’espectacle.
• estimular la creació i incrementar la cooperació entre la gent del món del teatre.
• conscienciar a la societat de la necessitat de considerar la creació artística com a part del desenvolupament de la pròpia societat.
• aprofundir en la mútua comprensió i contribuir en la consolidació de la pau i l’amistat entre els pobles.
• defensar els ideals i els objectius de la UNESCO.
• combatre totes les formes de racisme o discriminació social i política.

Manifest internacional de 2008

de Robert Lepage que avui 27 de març es llegirà a tots els teatres del món.

Hi ha nombroses hipòtesis al voltant dels orígens del teatre, però de totes la que més em crida l’atenció és una que pren la forma d’una faula:

Una nit, en temps immemoriasl, un grup d’homes estaven reunits en un pedregar per escalfar-se entorn un foc i contar-se històries. De sobte, un d’ells va tenir la idea d’aixecar-se i utilitzar la seva ombra per il·lustrar el seu relat. Ajudant.se de la llum de les flames, va fer aparèixer sobre les parets personatges més grans que els de la realitat. Els altres, enlluernats, van reconèixer de seguida el fort i el feble, l’opressor i l’oprimit, el déu i el mortal.

Avui dia, la llum dels projectors ha substituït aquella foguera inicial i la maquinària d’escena, les parets de la pedrera. I amb tot el respecte cap a alguns puristes, aquesta faula ens recorda que la tecnologia és a l’origen mateix del teatre i que no ha de ser percebuda com una amenaça, sinó com un element d’unió.

La supervivència de l’art teatral depèn de la seva capacitat per reinventar-se integrant noves eines i nous llenguatges. Si no, pom podria el teatre continuar sent el testimoni dels grans reptes del seu temps i promoure l’harmonia entre els pobles, si ell mateix no donés mostres d’apertura? Com podria jactar-se d’oferir solucins als problemes d’intolerància, d’exclusió i racisme, si, en la seva pròpia pràctica, es negués a tot mestissatge i a tota integració?

Per representar el món en tota la seva complexitat, l’artista ha de proposar formes i idees noves i confiar en la intel·ligència de l’espectador capaç de distingir la silueta de la humanitat dintre d’aquest perpetu joc d’ombra i llum.

És veritat que tant jugar amb foc, l’home corre el risc de cremar-se, però té també l’oprtunitat d’enlluernar i d’il·luminar.

Tipus d’espectacles i les arts escèniques

S’entèn com a espectacle qualsevol acte públic per a la contemplació visual i intel·lectual, la finalitat del qual acostuma a ser de caràcter lúdic o cultural, com el circ, el cinema, la dansa, l’esport, la màgia, la música, l’òpera, els espectacles de revista, la tauromàquia, la televisió i el teatre. Els espais per a desenvolupar aquesta activitat de caràcter social acostumen a ser els teatres, els circs, les places dels pobles i ciutats o també els estadis esportius.

Dins del que genèricament es denomina espectacle, hem de distingir les arts escèniques, és a dir, els espectacles de caràcter artístic que es desenvolupen en un escenari, que tradicionalment acostuma a ser un teatre. Entre les arts escènciques podem destacar: la dansa, el teatre, el circ o l’òpera.

+ info: Premis Max de les Arts Escèniques, convocats per la Societat General d’Autors i Editors (SGAE) i la Fundació Autor.

+ info: Institut del Teatre. Estudis oficials i serveis

+ info: Teatre Nacional de Catalunya (Barcelona). Programació

+ info: Servei Metropolità de Teatres i Auditoris (SMTA): Programació del Teatre Municipal de Girona, Teatre de Salt, Auditori-Palau de Congressos de Girona, Sala La Planeta (Girona) i Auditori de La Mercè (Girona).

Teatres i arquitectura

• El Teatre de Pekín (Xina) o Centre Nacional de les Arts Escèniques, un exemple de com sota un mateix complex arquitectònic hi poden haver diferents espais (un teatre, un teatre d’òpera i un auditori) per a la representació de diferents arts escèniques.
• Com és unteatre d’òpera

Teatres i acústica

En qualsevol tipus d’espectacle escènic, a més de l’aspecte visual, és també molt important l’acústica de la sala o l’adequada sonorització de l’espai on es realitza. És per això que arquitectes i tècnics acústics intenten trobar la millor solució per a cada situació i cada cas concret. Vegeu-ne alguns exemples extrets del web AcusticaWeb de David Casadevall.

Exemples de solucions arquitectòniques per a espectacles en les que es combinava la poesia, la música i la dansa.

• Teatre d’Epidaure (Grècia). Com a espectacle, els orígens del teatre podem situar-los a l’antiga Grècia, pels volts dels segle cinquè abans de Jesucrist.
• Teatre Noh (Japó).

Exemples de noves solucions arquitectòniques.

• Teatre en forma de bosc (Taiwan)
• Teatre Àgora (Holanda)

El gran teatre del món

El gran teatro del mundo (1636) és el títol d’un auto sacramental de l’escriptor Pedro Calderón de la Barca (1600-1681), un dels representats de la literatura barroca espanyola, i el que posa fi a l’anomenat Segle d’Or.

En aquesta obra escènica en un sol acte, Calderón imagina el món com si fos una gran representació teatral en la que a cada actor (metàfora de cada èsser humà) l’autor (mètafora de Déu) li assigna un paper concret. Al final de l’obra (mètafora de la vida), segons com hagi interpretat el personatge que li ha tocat representar, la crítica serà favorable o no a cada artista. És a dir, que en el moment en el que baixa el teló (metàfora de la mort), cada actor rebrà un premi o un càstic.

+ info: Text íntegre de El gran teatro del mundo de Calderón