La Medea de Sèneca i d’Eurípides

Sempre s’han comparat les dues obres Medea d’aquests autors clàssics, els quals la pinten molt diferent entre ells.

Eurípides l’escriu al 431 aC a Atenes i Sèneca, tot i que no es pot dir amb precisió, es creu que la va escriure durant la cort de Neró, és a dir 500 anys després.

Si comencem amb d’Eurípides, Medea surt com una figura tràgica: ella és forta, però també és una víctima. Som capaços de comprendre la seva situació, fins i tot podríem estar temptats a dir que ella és desafortunada pel destí que li ha tocat.

Quan ens fixem en l’obra de Sèneca, sentim tot el contrari: Medea des del principi és una figura espantosa. Ella immediatament, s’omple de ràbia i planeja la seva venjança. A l’inici de l’obra ho veiem tot molt clar: Eurípides parla del patiment de Medea i Sèneca de la seva venjança.

També, quan la Medea de Sèneca mata  un dels fills veiem un punt de sadisme en ella i ho fa perquè la seva ira la porta a voler refer les seves pèrdues per estar amb l’home que la traït. En canvi, en l’obra d’Eurípides veiem com això no succeeix.

Aquesta és una obra de teatre feta a San Francisco que representa les dues Medeas ja comparades.

Tot i les diferències entre aquesta mateixa obra, però escrita en llocs diferents, comparteixen el punt de presentar Medea com a una estrangera i com a un personatge que mai no podrem arribar a conèixer del tot.

Powered by emaze

Medea de Sèneca

Sèneca, Luci Anneu Sèneca, va néixer l’any 4 aC a Còrdova, Bètica, però la seva família va traslladar-se a Roma al cap de poc temps.

Es creu que Medea forma part de les seves últimes tragèdies juntament amb Hercules furens, Troades, Phoenissae, Fedra, Agamemnon, Thyestes, Oedipus…però també hi ha possibilitats de què Sèneca l’escrigués quan es dedicava a l’educació de Neró perquè podria haver-li transmes les seves idees violentes i apassionades de l’emperador.

La tragèdia de Medea es compon, en total, per 1027 versos dels quals les escenes i episodis estan poc lligats entre ells. La presència del cor i les escenes pretenen remeiar-ho i aparentar-ne continuïtat.

L’estructura de l’obra de Medea es divideix en cinc parts: pròleg, tres episodis i epíleg. La mètrica dels monòlegs i diàlegs varia, a l’igual que les intervencions del cor. Poden ser trocaics, iàmbics…

Sèneca per escriure la seva Medea s’inspira en fonts gregues i llatines, especialment Les Argonàutiques d’Apol·loni de Rodes, d’Ovidi en les Metamorfosis i a les Heroides.

En el començament de l’obra Medea invoca als déus, ja que abans havia estat amb ella i reclama venjança per la seva infidelitat. L’heroïna aclareix durant tota l’obra en vàries ocasions el per què actua com ho fa.

El cor de Sèneca és masculí que està format pels ciutadans de Corint i accentua la duresa i violència de Medea fent llargues intervencions mostrant-se crític i oposat a ella. Jàson apareix com a interlocutor i oponent i aparenta ser la víctima de la tragèdia. Per altra banda, el personatge de la Dida sempre es mostra fidel a Medea però no té un paper tan important com a l’obra d’Eurípides.

Sèneca ens presenta a Medea com a ésser complex i contradictori envers la racionalitat. Per això l’acció té poc moviment i es basa principalment en el diàleg dels personatges i en la seva argumentació retòrica. Tot això ho veiem en l’heroïna quan explica el seu anhel de venjança, la gelosia que l’envaeix i el seu amor maternal.

Medea sent un cert odi per la traïció de Jàson, però pel qui encara en sent més és per Creont, ja que aquests dos lluiten per la possessió l’heroi tessali.

Es diu que Sèneca, mitjançant la tragèdia de Medea, fa veure al públic els efectes de l’emigració, de l’exili i del desterrament el qual havia patit un a Còrsega, amb l’emperador Claudi.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=0_zpfJ528pA[/youtube]

Iannis Xenakis, un compositor d’ascendència grega i nacionalitzat francesa, va representar l’obra de Medea l’any 1967 basant-se en els textos de Sèneca.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=BpOxKF-FA80[/youtube]

 

Síndrome de Medea en José Bretón?

El cas que va generar tanta polèmica a l’octubre del 2011, manté una força relació amb la Medea que coneixem encara que el protagonista d’aquesta notícia és un home.

José Bretón estava bojament enamorat de la seva esposa Ruth Ortiz i aquest no s’esperava que el seu amor acabes mai, a l’igual que Medea ho pensava de Jàson. Però, això no va ser així, ja que sí que va tenir la seva fi.

Bretón no va poder superar-ho i va raptar els seus fills. Segons ell, va despistar-se mentre ells  jugaven en un parc de Còrdova i no els va veure més, aleshores va denunciar la desaparició.

El que va passar realment no va ser el que ell ens explica, sinó que va emportar-se als seus fills a la finca de Las Quemadillas i allà els va cremar.

Medea va fer el mateix que Bretón i amb les mateixes intencions, així que veiem com els homes també pateixen aquest mateix síndrome a causa de l’obsessió per la seva parella.

 

Les fonts primàries llatines de Medea

Després de les fonts primàries gregues de Medea, la següent font primària de la qual tenim constància de què Medea ha existit és per Sèneca, ja que Medea va ser una de les seves tragèdies en la qual tracta el mateix que Eurípides però des d’un punt de vista diferent. És capaç de recrear-la, no com a víctima, sinó com una dona poderosa i sàvia en les arts dels encanteris.

Les obres d’Ovidi també es troben dins les fonts primàries, que en tres d’aquestes Medea és mencionada. A la primera que hi apareix és la de les Heroides que consta de 21 cartes, la dotzena anomenada Medea a Jàson. L’escriu quan aquest ja l’ha abandonat per casar-se amb Creüsa.

A la segona obra en la qual apareix d’Ovidi és la de les Metamorfosis, que és un poema de quinze llibres que explica la història del món fins al regnat de Juli Cèsar. Medea hi apareix al llibre número VII juntament amb JàsonÈson i Pèlias.

La tercera obra és Tristia, de la qual no coneixem gaire la relació amb Medea. Tot i així, Ovidi explica l’assassinat del germà de Medea realitzat per aquesta a Tomis, que fou una ciutat de la Baixa Mèsia, on Ovidi va ser exiliat i va morir al 17 dC.

Gai Juli Higí fou l’autor de Fabulae, una obra que conté 277 relats curts de mitologia dels quals del número 21 al 26 sabem que hi apareix Medea.

Gai Valeri Flac va ser un poeta romà conegut per la seva obra inacabada Argonàutiques. Tracta sobre l’expedició de dos argonautes en busca del velló d’or i l’amor entre Jàson i Medea.

 

 

Fonts primàries gregues de Medea

La primera font de Medea és grega.

Eurípides (Εὐριπίδης) és l’autor grec que va escriure sobre Medea al 431 aC. Es creu que va ser la seva segona obra, tot i que també apareix en alguna de les seves obres fragmentàries com: Filoctetes, Dictis i Theristai.

Medea és una obra tràgica, igual que Hipòlit, que pertanyen a l’etapa de la seva tragèdia primerenca.

Del poeta grec Neofrón (Νεόφρων) només es coneix una obra de cent vint: Medea. Aquest va inspirar a Eurípides, ja que va iniciar una tragèdia realista amb la introducció del personatge Pedagog.

Píndar (Πίνδαρος) fou un poeta líric grec que va néixer l’any 518 aC. Ens han arribat 45 odes seves i altres fragments a part. L’oda número IV.

La biblioteca mitològica és un llibre que fou elaborat al segle I o II dC, que recopila la mitologia grega detalladament, des de l’origen de l’Univers fins la Guerra de Troia. Medea hi apareix en el número I, del 23 al 28.

Apol·loni Rodi fou un poeta grec, autor del poema Argonàutiques narra el viatge de la nau d’Argos, dirigida per Jàson en busca del velló d’or amb l’ajuda de Medea per aconseguir-lo.

Heròdot va ser un historiador grec, conegut com a dramaturg còmic atenès Aristòfanes, crea Els Arcanesos, en els quals culpa la Guerra del Peloponès el segrest d’algunes prostitutes. Això és una referència burleta a Heròdot, que va informar del compte dels perses de les seves guerres amb Grècia a partir de les violacions de les heroïnes mítiques com Europa, Medea i Helena.

Hesíode fou un poeta de l’Antiga Grècia i va escriure Teogonia que conté una antiga versió de l’origen de l’Univers i el Gènesi de la mitologia grega. Medea es menciona al final de la seva obra.