El fil de Medea
Marta Gallardo Costa
2n Batxillerat C
Treball de l’Institut Premià de Mar (Barcelona)
Tutora: Margalida Capellà Soler
Juny 2014- Desembre 2014
Vid. Índex
1
Arxiu de l'autor: gallardo.costa
Llistes de reproducció de Medea
Medea en el teatre:
[youtube]https://www.youtube.com/playlist?list=PLorGxnOQHcPMZapCfnRysP5tuRdDsHIFc[/youtube]
Medea en el cinema i en la televisió:
[youtube]https://www.youtube.com/playlist?list=PLorGxnOQHcPNPK7CqBGma0ma60o-J38DE[/youtube]
Medea en la literatura:
[youtube]https://www.youtube.com/playlist?list=PLorGxnOQHcPN8Su_A7lRsEL3NUa86DCPD[/youtube]
Medea en la música:
[youtube]https://www.youtube.com/playlist?list=PLorGxnOQHcPM5vDp8pOHUvsuxlX_oN9oh[/youtube]
Entrevista amb Fiona Shaw i Deborah Warner
Fiona Shaw en el paper de Medea en el Queen’s Theatre de Londres el2001. Fotografia: Tristram Kenton
Fiona Shaw és una actriu irlandesa, generalment de teatre però també ha fet petits papers al món del cinema com és el cas de les pel·lícules de Harry Potter.
Una de les seves grans interpretacions es troba en l’obra de Medea, feta l’any 2000. No era la primera vegada que Fiona interpretava una heroïna grega, ja que l’any 1988 va interpretar el paper d’Electra.
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=SaqG27Uwf28[/youtube]
A Theater Talk entrevisten Fiona Shaw i Deborah Warner, directora de teatre i d’òpera coneguda per les seves interpretacions de les obres de Shakespeare i pels treballs conjuntament amb Fiona durant 25 anys.
Els dos entrevistadors pregunten sobre la reacció de Medea i comenten que és curiós que després de tot el que fa l’heroïna no l’acabem odiant, sinó patint per ella tan com patim pels nens. Fiona afirma que Medea no està boja, l’únic que té són “dificultats emocionals”, ja que l’únic motiu que l’impulsa a trair i a matar és la passió, l’amor que sent per Jàson.
També troben curiós el fet que, quan veiem l’obra, puguem arribar a pensar en la possibilitat segons la qual Medea no faci el que acabarà fent i, fins i tot, ens acabi sorprenent.
Deborah nega que Medea sigui una història de venjança, i la defineix únicament d’amor i afirma, que totes les morts que ha causat, com per exemple la del germà de Medea, han estat per amor. La directora anglesa creu que aquí va ser on Medea es va equivocar i planteja la pregunta de <em>què passa si aquesta persona per la qual has donat tant et deixa?</em>.
El punt de vista de l’entrevista canvia pel de Jàson i tots riuen perquè aquest creu que deixant Medea per casar-se amb Creüsa serà bo, ja que a part d’estar en una millor posició social, podrà cuidar millor l’heroïna i els fills i li assegura que la seguirà estimant. Malauradament, Medea no s’ho va prendre tan bé com Jàson esperava.
L’entrevistadora pregunta pels nens, ja que amb només 5 i 6 anys devia ser impactant per ells fer escenes on “la seva mare” els matava. Segons diuen, els va agradar, ja que s’ho prenien com un joc però a vegades intentaven canviar el rumb de l’obra perquè hi havia detalls que no els agradaven.
És una obra de teatre, segons defineix Deborah, “diferent a les altres” perquè fan l’intent d’adaptar-la a l’època en la que vivim introduint els telèfons mòbils amb l’objectiu de transmetre l’obra a l’espectador de manera més directa.
La Medea de Sèneca i d’Eurípides
Sempre s’han comparat les dues obres Medea d’aquests autors clàssics, els quals la pinten molt diferent entre ells.
Eurípides l’escriu al 431 aC a Atenes i Sèneca, tot i que no es pot dir amb precisió, es creu que la va escriure durant la cort de Neró, és a dir 500 anys després.
Si comencem amb d’Eurípides, Medea surt com una figura tràgica: ella és forta, però també és una víctima. Som capaços de comprendre la seva situació, fins i tot podríem estar temptats a dir que ella és desafortunada pel destí que li ha tocat.
Quan ens fixem en l’obra de Sèneca, sentim tot el contrari: Medea des del principi és una figura espantosa. Ella immediatament, s’omple de ràbia i planeja la seva venjança. A l’inici de l’obra ho veiem tot molt clar: Eurípides parla del patiment de Medea i Sèneca de la seva venjança.
També, quan la Medea de Sèneca mata un dels fills veiem un punt de sadisme en ella i ho fa perquè la seva ira la porta a voler refer les seves pèrdues per estar amb l’home que la traït. En canvi, en l’obra d’Eurípides veiem com això no succeeix.
Aquesta és una obra de teatre feta a San Francisco que representa les dues Medeas ja comparades.
Tot i les diferències entre aquesta mateixa obra, però escrita en llocs diferents, comparteixen el punt de presentar Medea com a una estrangera i com a un personatge que mai no podrem arribar a conèixer del tot.
Medea de Sèneca
Sèneca, Luci Anneu Sèneca, va néixer l’any 4 aC a Còrdova, Bètica, però la seva família va traslladar-se a Roma al cap de poc temps.
Es creu que Medea forma part de les seves últimes tragèdies juntament amb Hercules furens, Troades, Phoenissae, Fedra, Agamemnon, Thyestes, Oedipus…però també hi ha possibilitats de què Sèneca l’escrigués quan es dedicava a l’educació de Neró perquè podria haver-li transmes les seves idees violentes i apassionades de l’emperador.
La tragèdia de Medea es compon, en total, per 1027 versos dels quals les escenes i episodis estan poc lligats entre ells. La presència del cor i les escenes pretenen remeiar-ho i aparentar-ne continuïtat.
L’estructura de l’obra de Medea es divideix en cinc parts: pròleg, tres episodis i epíleg. La mètrica dels monòlegs i diàlegs varia, a l’igual que les intervencions del cor. Poden ser trocaics, iàmbics…
Sèneca per escriure la seva Medea s’inspira en fonts gregues i llatines, especialment Les Argonàutiques d’Apol·loni de Rodes, d’Ovidi en les Metamorfosis i a les Heroides.
En el començament de l’obra Medea invoca als déus, ja que abans havia estat amb ella i reclama venjança per la seva infidelitat. L’heroïna aclareix durant tota l’obra en vàries ocasions el per què actua com ho fa.
El cor de Sèneca és masculí que està format pels ciutadans de Corint i accentua la duresa i violència de Medea fent llargues intervencions mostrant-se crític i oposat a ella. Jàson apareix com a interlocutor i oponent i aparenta ser la víctima de la tragèdia. Per altra banda, el personatge de la Dida sempre es mostra fidel a Medea però no té un paper tan important com a l’obra d’Eurípides.
Sèneca ens presenta a Medea com a ésser complex i contradictori envers la racionalitat. Per això l’acció té poc moviment i es basa principalment en el diàleg dels personatges i en la seva argumentació retòrica. Tot això ho veiem en l’heroïna quan explica el seu anhel de venjança, la gelosia que l’envaeix i el seu amor maternal.
Medea sent un cert odi per la traïció de Jàson, però pel qui encara en sent més és per Creont, ja que aquests dos lluiten per la possessió l’heroi tessali.
Es diu que Sèneca, mitjançant la tragèdia de Medea, fa veure al públic els efectes de l’emigració, de l’exili i del desterrament el qual havia patit un a Còrsega, amb l’emperador Claudi.
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=0_zpfJ528pA[/youtube]
Iannis Xenakis, un compositor d’ascendència grega i nacionalitzat francesa, va representar l’obra de Medea l’any 1967 basant-se en els textos de Sèneca.
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=BpOxKF-FA80[/youtube]
Síndrome de Medea en José Bretón?
El cas que va generar tanta polèmica a l’octubre del 2011, manté una força relació amb la Medea que coneixem encara que el protagonista d’aquesta notícia és un home.
José Bretón estava bojament enamorat de la seva esposa Ruth Ortiz i aquest no s’esperava que el seu amor acabes mai, a l’igual que Medea ho pensava de Jàson. Però, això no va ser així, ja que sí que va tenir la seva fi.
Bretón no va poder superar-ho i va raptar els seus fills. Segons ell, va despistar-se mentre ells jugaven en un parc de Còrdova i no els va veure més, aleshores va denunciar la desaparició.
El que va passar realment no va ser el que ell ens explica, sinó que va emportar-se als seus fills a la finca de Las Quemadillas i allà els va cremar.
Medea va fer el mateix que Bretón i amb les mateixes intencions, així que veiem com els homes també pateixen aquest mateix síndrome a causa de l’obsessió per la seva parella.
Les fonts primàries llatines de Medea
Després de les fonts primàries gregues de Medea, la següent font primària de la qual tenim constància de què Medea ha existit és per Sèneca, ja que Medea va ser una de les seves tragèdies en la qual tracta el mateix que Eurípides però des d’un punt de vista diferent. És capaç de recrear-la, no com a víctima, sinó com una dona poderosa i sàvia en les arts dels encanteris.
Les obres d’Ovidi també es troben dins les fonts primàries, que en tres d’aquestes Medea és mencionada. A la primera que hi apareix és la de les Heroides que consta de 21 cartes, la dotzena anomenada Medea a Jàson. L’escriu quan aquest ja l’ha abandonat per casar-se amb Creüsa.
A la segona obra en la qual apareix d’Ovidi és la de les Metamorfosis, que és un poema de quinze llibres que explica la història del món fins al regnat de Juli Cèsar. Medea hi apareix al llibre número VII juntament amb Jàson, Èson i Pèlias.
La tercera obra és Tristia, de la qual no coneixem gaire la relació amb Medea. Tot i així, Ovidi explica l’assassinat del germà de Medea realitzat per aquesta a Tomis, que fou una ciutat de la Baixa Mèsia, on Ovidi va ser exiliat i va morir al 17 dC.
Gai Juli Higí fou l’autor de Fabulae, una obra que conté 277 relats curts de mitologia dels quals del número 21 al 26 sabem que hi apareix Medea.
Gai Valeri Flac va ser un poeta romà conegut per la seva obra inacabada Argonàutiques. Tracta sobre l’expedició de dos argonautes en busca del velló d’or i l’amor entre Jàson i Medea.
Fonts primàries gregues de Medea
La primera font de Medea és grega.
Eurípides (Εὐριπίδης) és l’autor grec que va escriure sobre Medea al 431 aC. Es creu que va ser la seva segona obra, tot i que també apareix en alguna de les seves obres fragmentàries com: Filoctetes, Dictis i Theristai.
Medea és una obra tràgica, igual que Hipòlit, que pertanyen a l’etapa de la seva tragèdia primerenca.
Del poeta grec Neofrón (Νεόφρων) només es coneix una obra de cent vint: Medea. Aquest va inspirar a Eurípides, ja que va iniciar una tragèdia realista amb la introducció del personatge Pedagog.
Píndar (Πίνδαρος) fou un poeta líric grec que va néixer l’any 518 aC. Ens han arribat 45 odes seves i altres fragments a part. L’oda número IV.
La biblioteca mitològica és un llibre que fou elaborat al segle I o II dC, que recopila la mitologia grega detalladament, des de l’origen de l’Univers fins la Guerra de Troia. Medea hi apareix en el número I, del 23 al 28.
Apol·loni Rodi fou un poeta grec, autor del poema Argonàutiques narra el viatge de la nau d’Argos, dirigida per Jàson en busca del velló d’or amb l’ajuda de Medea per aconseguir-lo.
Heròdot va ser un historiador grec, conegut com a dramaturg còmic atenès Aristòfanes, crea Els Arcanesos, en els quals culpa la Guerra del Peloponès el segrest d’algunes prostitutes. Això és una referència burleta a Heròdot, que va informar del compte dels perses de les seves guerres amb Grècia a partir de les violacions de les heroïnes mítiques com Europa, Medea i Helena.
Hesíode fou un poeta de l’Antiga Grècia i va escriure Teogonia que conté una antiga versió de l’origen de l’Univers i el Gènesi de la mitologia grega. Medea es menciona al final de la seva obra.
Un cas de síndrome de Medea a Barcelona
Al diari Ara, vaig llegir una notícia d’un cas molt semblant al de Medea que va passar el passat 7 d’abril del 2013.
Una dona d’origen bolivià a Barcelona, concretament al barri del Carmel, va assassinar els seus dos fills de 8 i 11 anys ofegant-los a la banyera mentre trucava al seu marit per anunciar-li el que tenia pensat de fer amb els petits.
El marit havia abandonat feia poc la dona, Rina, per una altra dona. Aquesta és la suposada raó per la qual els va matar, i aquí veiem el mateix cas que en Medea però després d’uns quants segles més.
Medea i Rina veiem que reaccionen de la mateixa manera per ser abandonades, humiliades, i en el cas de Medea, per venjar-se de Jàson també mata Creüsa i el seu pare per fer-lo patir encara més.
En el cas de Rina, el truca per avisar-lo del que farà, perquè el marit es senti impotent, i per fer-li el màxim mal possible.
Rina va acabar sent arrestada pels mossos d’esquadra, però Medea va aconseguir escapar-se.
També he trobat un altre article d’opinió en el periòdico fet per Josep Maria Pou. Es titula Medea és Rina, la del Carmel i ens diu que avui dia, segueixen en vida els personatges mitològics, com per exemple el de Medea, i fa una comparació entre Rina i la heroïna grega.
Romina i Medea
Romina Anahí Tejerina va ser condemnada a 14 anys de presó a l’Argentina per haver assassinat a la seva filla recent nascuda al 2005 la qual, segons la mare, va ser fruit d’una violació al 2002.
Els jutges van descartar aquesta possibilitat, ja que el presumpte pare va revelar que van mantenir relacions consentides. Romina dissimulava el seu embaràs a causa de la por que tenia al treure a la llum els fets, per les possibles amenaces del “violador”.
Romina, per dissimular el seu embaràs utilitzava una faixa i prenia laxants. Després dels set mesos, quan la mare tenia 19 anys, va donar a llum a casa seva amb l’ajuda de la seva germana, l’única persona amb la qual confiava. Van col·locar el nadó en una caixa i, a causa d’un atac d’ansietat, Romina va veure la cara del “violador” en ella. Així doncs, va apunyalar-la.
Més tard, van portar a la nena a l’Hospital Pablo Soria, on va morir.
Comparant el cas de Romina amb el de Medea trobem certes diferències, a més de la semblança de què les dues maten, en el cas de Medea als seus fills i en el cas de Romina, a la seva filla.
Una diferència és que l’heroïna grega va cometre un acte de venjança a causa de l’obsessió amorosa d’aquesta. En canvi, Romina va cometre “un error”, ja que la bogeria la va envair.
L’altra diferència és que Medea al ser una heroïna de la mitologia grega, es retira en un carro daurat i no pateix cap càstig. Així Medea sent que retrocedeix en el temps, cosa que per Romina això és impossible.