Entrevista a Mercè Otero Vidal

Després de llegir Medea de Sèneca en traducció de Mercè Otero Vidal, vaig comentar a la meva tutora si hi hauria manera de fer-li una entrevista, tot i el poc temps que tenia per incloura-la en aquesta recerca. Per tant, estic molt agraïda a la disponibilitat i amabilitat de Mercè Otero per contestar tan ràpidament per correu electrònic l’entrevista i també per totes les seves col·laboracions aràcnides.

 

Mercè Otero Vidal

Mercè Otero Vidal, professora jubilada de llatí i traductora, entre d’altres, de Medea de Sèneca

Per què tria una obra per traduir com és Medea de Sèneca?
La veritat és que no la vaig triar, va ser un encàrrec de Bàrbara Matas que juntament amb Joan Carbonell porten la col·lecció de clàssics de RBA. Segurament jo en principi no l’hagués triada perquè sóc feminista i prefereixo traduir i donar a conèixer les obres escrites per les dones, però la veritat és que a l’antiguitat n’hi ha poques, poquíssimes i, a més a més, era un repte presentar una figura tan controvertida com Medea.

 

Quines dificultats comporta traduir-la per fer-la entenent a un públic del segle XXI?
Traduir és molt agosarat… i no sé si el que cal és saber molt llatí o potser el que cal és saber molt català… Traduir una obra clàssica que ja ha estat traduïda, que té una tradició de traduccions té uns avantatges perquè sempre pots consultar i mirar com s’ha traduït altres vegades, però també té la dificultat de “marcar la diferència”. Cal trobar un registre que no sigui anacrònic: una manera de dir actual, però amb una certa distància perquè es vegi el temps que ha passat… També cal no trair l’autor, provar d’apropar-se a la categoria de la seva llengua i estil… i no cal dir que en el cas de Sèneca és molt difícil perquè el llistó està molt alt… L’única cosa que juga a favor, en aquest cas, és pensar que és teatre i que el públic havia d’entendre l’obra i el públic podia ser molt divers… però també hi ha qui diu que aquestes tragèdies eren ja més per ser llegides que no pas representades.

 

Què destacaria de la Medea de Sèneca?
El que destacaria seria justament el fet que Sèneca triï la figura de Medea, però de fet, tampoc no ens ha de sorprendre perquè amb aquesta figura es poden “dir” moltes coses… l’anècdota, el fet és només un suport per qüestionar la psicologia humana, les contradiccions, els límits tan subtils, segons com, entre el bé i el mal, entre la justícia i la injustícia…

 

Com descriuria el personatge de Medea en Sèneca?
És un personatge molt polièdric, que canvia constantment: és una dona que es busca ella mateixa, que ha actuat sempre en funció dels altres i que finalment es reconeix i s’encara amb els seus sentiments, amb el seu dolor i pren decisions terribles, però que són la mostra de la seva força interior aconseguida i manifestada “tràgicament”.

 

És justificable la reacció de Medea?
Hi ha moments d’aquells en què tens temptació d’emprar les cites de la tradició cristiana, malgrat que sàpigues que estàs parlant de la tradició pagana: “Qui estigui lliure de culpa, que llenci la primera pedra”… Si no és justificable, és explicable… perquè no hi ha només el problema de la gelosia, hi ha molts altres factors en joc: el menyspreu i el maltracte… el desagraïment… els orígens estrangers… Potser Sèneca volia fer un exercici de retòrica per tal de defensar Medea que era un cas ben difícil…

 

Quin paper tenen les dones en la tragèdia de Sèneca?
Les dones hem de reconèixer i valorar sempre les dones que ens acompanyen al llarg de la vida… Medea té la dida, però sobretot té Hècate la deessa dels inferns i es té ella mateixa en diàleg constant entre el que va ser i el que és ara… aquest exercici d’introspecció és molt potent…
I no oblidem que Sèneca havia tingut al seu voltant dones molt importants i interessants…

 

Qui creu que les deixa millor: Eurípides o Sèneca?
Hi ha comparacions que només es poden fer saltant-nos la perspectiva històrica… jo mateixa, acostumada a estudiar el món clàssic com un tot, em vaig sorprendre, quan vaig veure la “quantitat” de segles que separaven Eurípides de Sèneca i que el context social era “incomparable”: Atenes del segle V abans de la nostra era i la Roma imperial de Neró… Es pot fer l’exercici, però no té gaire sentit, em sembla, perquè cada Medea té el temps i l’espai dels seus creadors… I a més a més cal tenir en compte les baules perdudes: com havia anat passant i evolucionant la tradició: Quines altres Medeas hem perdut pel camí…

 

Per què creu que el mite de Medea encara atrau tant avui?
Els clàssics són els clàssics justament perquè ens obliguen a enfrontar-nos amb arquetips, models i contramodels, i ens ajuden a pensar, a valorar, a contrastar… Em sabria greu pensar que Medea atrau per “sang i fetge”… prefereixo que interessi per la psicologia, la força interior, la contradicció… que interessi perquè és una figura femenina que s’enfronta al patriarcat… Que consti que no he parlat fins ara del patriarcat, malgrat el meu activisme feminista…

 

Per què encara hi ha complex de Medea?
Això del parlar de “complexos” té una arrel psicoanalítica i és com posar una etiqueta i ja està… la realitat és molt més complexa i no hi ha dues Medeas iguals com no hi ha dues dones iguals o sigui que posar aquesta etiqueta a una dona és una manera simple i esterotipada de jutjar-la i no es tracta d’això, de cap manera…

 

Quina representació teatral, òpera, llibre, … sobre Medea t’ha impactat més i per què?
etc.
L’actuació de Núria Espert l’any 1954 al Teatre Grec de Montjuïc… no sé com és que la vaig veure… jo era molt petita, acompanyava la meva mare i encara veig el foc encès arran de l’escenari i els encanteris amb els braços enlaire de l’actriu… Era tan petita que no podia entendre res o potser sí: entendre que hi ha coses importants com veure una tragèdia grega i que la meva mare ho devia saber i m’hi va portar…

2 comentaris a “Entrevista a Mercè Otero Vidal

  1. Marta,
    Moltes gràcies… Quina rapidesa!… Està molt bé…
    Molta sort i si necessites alguna cosa més de la Medea, ja m’ho diràs…
    Mercè

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *