Conclusions

Quan vaig començar aquest bloc no esperava trobar tanta pervivència de Medea com tota la que he trobat en els àmbits que vaig triar: en la música, en la literatura, en el cinema, en la publicitat, en el teatre i en l’art. En començar a estirar el fil i trobar tal quantitat, m’ha resultat impossible acabar aquest treball en tan pocs mesos i per això continuaré tractant els aspectes que ara falten en el bloc en un futur, sola o bé acompanyada, perquè els blocs han de ser espais oberts a la col·laboració.

La font primària del mite de Medea és la literatura, així doncs molts dels que han deixat empremta de l’heroïna en les seves obres s’han basat en les fonts del món clàssic, en concret en Eurípides i en Sèneca que han esdevingut tot un referent. Per aquesta raó he fet la recerca d’aquestes dues fonts primàries llegint-me les traduccions de les seves obres en català seguint la lectura en grec d’Eurípides i en llatí de Sèneca.

M’he adonat que no s’ha tractat de la mateixa manera el personatge de Medea, podem veure-ho a la comparació de la Medea d’Eurípides i la de Sèneca, com em pensava a priori, ja que segons la influència de qui la tracta i de l’època de l’autor veiem punts de vista diferents de l’heroïna.

Al igual que també he vist que no tots els consegüents de Sèneca i d’Eurípides els agafen com a referent segons el seu país, és a dir un grec podia agafar com a referent a Sèneca independentment d’on neixi.

A l’àmbit en el que he trobat més pervivència és al de la música, tot i que no he disposat del temps suficient per estendrem tot el que m’hagués agradat.

A l’àmbit en el que he trobat menys pervivència ha estat el de la publicitat, tot i que l’ha deixat en els productes estètics els quals amb el nom de Medea representen a la dona i a la feminitat. Segurament perquè Medea és una fetillera i amb els seus poders màgics pot aconseguir l’impossible fins i tot fer desaparèixer el pas del temps tal com ho va intentar amb Pèlias.

Degut al sorgiment posterior del cinema, també hi ha “poca” pervivència comparat amb la literatura o la música. Tot i així, la nostra heroïna ha estat representada diverses vegades com en el teatre.

Basant-me en la recerca per contrastar la segona hipòtesi, la Medea és encara vigent, podem dir que és vàlida, ja que tot i el pas dels segles, malauradament el complex de Medea segueix en el nostre món. Això demostra que el motiu que impulsa a algú per a acabar matant els seus fills no s’ha resolt.

També me n’he adonat que no només pateixen aquest complex les dones, sinó que també es pot donar el cas en els homes, com per exemple el veiem en José Bretón. Cercant les notícies d’infanticidi per contrastar la meva hipòtesi he vist que es pot patir també el complex de Medea però que no necessàriament ha de ser pel mateix motiu que l’heroïna. En el cas de Romina veiem com Medea sembla que s’hagi recreat al segle XXI, ja que les seves situacions són molt semblants però molts altres pateixen el mateix complex i es troben en altres circumstàncies.

Com ja he esmentat al principi, aquest treball m’ha portat més feina de la que m’imaginava, ja que Medea ha estat memorada des de l’antiguitat fins avui dia i per això em resulta impossible acabar aquest tema però el deixo obert per a futures recerques que tinc en ment. Tal com diu la meva tutora, el més important d’aquest treball és que aconseguit el tercer objectiu de la meva hipòtesi: demostrar que els alumnes podem llegir els textos clàssics en català i acostar-nos a la versió original en grec i en llatí i així he llegit la Medea d’Eurípides i la de Sèneca! Pot ser us sembla poca cosa, però jo també n’estic molt orgullosa!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *