Sèneca, Luci Anneu Sèneca, va néixer l’any 4 aC a Còrdova, Bètica, però la seva família va traslladar-se a Roma al cap de poc temps.
Es creu que Medea forma part de les seves últimes tragèdies juntament amb Hercules furens, Troades, Phoenissae, Fedra, Agamemnon, Thyestes, Oedipus…però també hi ha possibilitats de què Sèneca l’escrigués quan es dedicava a l’educació de Neró perquè podria haver-li transmes les seves idees violentes i apassionades de l’emperador.
La tragèdia de Medea es compon, en total, per 1027 versos dels quals les escenes i episodis estan poc lligats entre ells. La presència del cor i les escenes pretenen remeiar-ho i aparentar-ne continuïtat.
L’estructura de l’obra de Medea es divideix en cinc parts: pròleg, tres episodis i epíleg. La mètrica dels monòlegs i diàlegs varia, a l’igual que les intervencions del cor. Poden ser trocaics, iàmbics…
Sèneca per escriure la seva Medea s’inspira en fonts gregues i llatines, especialment Les Argonàutiques d’Apol·loni de Rodes, d’Ovidi en les Metamorfosis i a les Heroides.
En el començament de l’obra Medea invoca als déus, ja que abans havia estat amb ella i reclama venjança per la seva infidelitat. L’heroïna aclareix durant tota l’obra en vàries ocasions el per què actua com ho fa.
El cor de Sèneca és masculí que està format pels ciutadans de Corint i accentua la duresa i violència de Medea fent llargues intervencions mostrant-se crític i oposat a ella. Jàson apareix com a interlocutor i oponent i aparenta ser la víctima de la tragèdia. Per altra banda, el personatge de la Dida sempre es mostra fidel a Medea però no té un paper tan important com a l’obra d’Eurípides.
Sèneca ens presenta a Medea com a ésser complex i contradictori envers la racionalitat. Per això l’acció té poc moviment i es basa principalment en el diàleg dels personatges i en la seva argumentació retòrica. Tot això ho veiem en l’heroïna quan explica el seu anhel de venjança, la gelosia que l’envaeix i el seu amor maternal.
Medea sent un cert odi per la traïció de Jàson, però pel qui encara en sent més és per Creont, ja que aquests dos lluiten per la possessió l’heroi tessali.
Es diu que Sèneca, mitjançant la tragèdia de Medea, fa veure al públic els efectes de l’emigració, de l’exili i del desterrament el qual havia patit un a Còrsega, amb l’emperador Claudi.
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=0_zpfJ528pA[/youtube]
Iannis Xenakis, un compositor d’ascendència grega i nacionalitzat francesa, va representar l’obra de Medea l’any 1967 basant-se en els textos de Sèneca.
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=BpOxKF-FA80[/youtube]
Retroenllaç: Les fonts primàries llatines de Medea | El fil de Medea