Una Medea com sempre i com mai al Lliure

Emma Vilarasau és Medea, una reina, una estrangera, tal vegada una bruixa a la Medea que es representa aquests dies al Teatre Lliure de Monjuïc. El destí la converteix en desarrelada i ella opta per desencadenar la tragèdia. Un clàssic tan convuls com el nostre present.

A partir de la Medea d’Eurípides i de Sèneca, malgrat les diferències, en versió d’Alberto Conejero i Lluís Pasqual sota la direcció de Lluís Pasqual amb Andreu Benito, Arià Campos-Pau Trujillo, Roger Coma, Joan Farssac-Guim Luque, Joan Sureda i Emma Vilarasau.

“Medea” amb Emma Vilarasau al Teatre Lliure de Montjuïc del 11/04 a 12/05
de 2018

L’encert d’aquesta Medea és que ens parla directament a nosaltres i continua així sent totalment vigent ja que s’ha eliminat, amb molt d’encert, tot el que ja no volem ni podem sentir dels clàssics. Medea esdevé, a més de fetillera, d’estrangera, … una dona que pensa i l’obra és un clam a l’estrangeria i a la feminitat. No hi ha res sobrer, s’han eliminat els cors, les escenes buides… i durant tota l’obra es respira un aire de romancero gitano en un ambient propi de les obres de Federico García Lorca.

És una Medea com sempre i com mai... És un nou cànon.

Programa de mà

Crònica de Pep Vila a Catalunya Ràdio arran de l’estrena de Medea:

Gaby

Un comentari a “Una Medea com sempre i com mai al Lliure

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *